El Puig del Pla Bernat és un cim no gaire alt però té un bon panorama en direcció al Puig Peric i la zona de Camporrels. Es pot pujar des de Fontrabiouse o des de l'estació d'esquí de Puyvalador. Avui hi havia poca neu a la muntanya i per això hem preferit l'itinerari de Puyvalador, ja que comença pujant per les pistes d'esquí i això ens garantia trobar prou neu per no haver de carregar els esquís a l'esquena. Hem deixat el cotxe al pàrquing de l'estació i hem començat a pujar per les pistes desertes mentre, a poc a poc, començava l'activitat a l'estació d'esquí. Hem superat alguns trams una mica gelats i hem fet alguna petita variant pel bosc, per arribar a l'estació superior del telecadira del Bosc Negre. Hem baixat per una pista de poc pendent per la cara oposada i ben aviat hem deixat les pistes per endinsar-nos al bosc, ja esclarissat, travessant el Pla dels Escugots i el Clot del Mig fins arribar al peu d'una pala força dreta però curta. Hem superat la pala amb quatre llaçades i hem arribat a una zona més planera i a una àmplia carena que ens ha portat fàcilment en direcció al punt culminant del Puig del Pla Bernat. El cim és extens i el punt més alt està marcat per una creu de ferro forjat. Des d'aquí es veu un bon panorama, especialment en direcció a la zona de Camporrells, des del Petit Peric fins al Roc Blanc. Hem fet una panoràmica circular:
Hem descansat una mica i hem iniciat el descens pel mateix itinerari de pujada. La neu estava força bé i ben aviat hem arribat novament al Clot del Mig, on hem posat les pells per fer una petita remuntada. No ha estat necessari remuntar fins al telecadira perquè abans hem enllaçat amb una pista d'esquí per on hem iniciat una plàcida baixada que en pocs minuts ens ha portat a l'aparcament on teníem el cotxe. Hem acabat aviat però ha estat una magnífica matinal.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Petit Peric amb esquís, 2014 |  Ascensió al Roc Blanc, 2011 |  Mortiers i Terrers, 2008 |
3 comentaris:
En todas las fotos de subida aparece el piolet. ¡Lástima que no haya fotos de la bajada!
En el vídeo de la bajada se observa que lo llevabas hasta más abajo de la pala de más pendiente. Lo debiste perder más abajo, quizá al engancharse con alguna rama. Algún afortunado se encontrará un piolet huérfano por la montaña...
He visto el vídeo y creo que lo debí perder cuando, de bajada, paramos a poner pieles para la pequeña remontada que había antes de llegar a las pistas.
Publica un comentari a l'entrada