Quan vam pujar la Forcanada, l'octubre de 2012, ens va cridar molt l'atenció una muntanya molt alta i punxeguda que es veia cap al sud. Jo no sabia de quin cim es tractava però en Luís em va dir que era el Feixant, un cim orogràficament important però que no arriba, per ben poc, als tres mil metres. Aquesta mancança d'uns pocs metres és el motiu pel qual el Feixant o Tuc de la Tallada és ignorat per gairebé tots els muntanyencs. A més, la via normal no és del tot fàcil; puja per una canal ombrívola on la neu es conserva gairebé tot l'any i cal utilitzar piolet i grampons per pujar-la.
La guia clàssica del CEC ressenya aquesta ascensió i dóna alguns detalls com la inclinació de la canal, que quantifica en 40º. També es va publicar un article sobre el Feixant en el número 701 de la revista Muntanya i un altre article sobre aquest mateix cim en el número 750 de la mateixa revista.
Ahir al vespre vam arribar al refugi de Conangles, molt acollidor i ben situat i ens hi vam allotjar. Gairebé tota la nit ha estat plovent i a les cinc del matí, quan ha sonat el despertador, encara plovia fort. Hem esmorzat mentre esperàvem a veure com evolucionava el dia. Les previsions indicaven una finestra de bon temps aquest matí però la situació, de fet, era ben diferent. Quan ja el sector derrotista de la colla començava a proposar una ruta turística per visitar unes restes arqueològiques que ens venien de pas a la tornada, el guarda del refugi ha entrat per comunicar-nos que a la part del Mulleres ja es veia el cel blau. Hem pujat en cotxe fins a la boca sud del túnel i hem iniciat l'ascensió seguint el camí del Mulleres. Més amunt hem deixat el camí per començar a enfilar-nos en direcció al Feixant. A partir d'aquí ja no hi ha camí, ni tan sols fites; només n'hem trobat dues en tota la pujada... Hem superat un petit ressalt per una canaleta humida i hem travessat una gran pala de neu fins arribar sobre una morrena des d'on ja teníem a la vista la canal. Des d'aquí es veia dreta i fosca; està totalment orientada al nord i encaixonada, de manera que mai no hi toca el sol. Al peu de la canal, que té uns dos-cents metres, ens hem encordat i, amb piolet i grampons, hem començat a pujar. Sense problemes, només parant una mica d'atenció, hem arribat a la Colladeta de la Tallada, on hem esmorzat una mica i hem deixat el material tècnic per inicia la darrera fase de l'ascensió. Ens quedaven més de tres-cents metres de desnivell, sense camí i amb alguns sectors de grans blocs, però finalment hem arribat al cim. La vista era bona però els núvols ens tapaven part del magnífic panorama que es veu normalment des d'aquesta talaia. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:
Després d'uns minuts de descans hem iniciat el descens. A la Colladeta hem recollit el material tècnic i ens hem encordat novament per baixar la canal. A poc a poc hem anat baixant fins a la gran cubeta glaciar del peu de la canal. Ens hem desencordat i, desfent el mateix camí de pujada, hem retornat a l'Hospital de Viella. Ha estat una jornada intensa i l'ascensió ens ha deixat ben satisfets pel gran ambient pirinenc i la solitud d'aquesta muntanya, desconeguda per les multituds que a l'estiu pugen els cims més populars dels Pirineus.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Edicions JGB per a tots el seguidors del blog:
En el número 123 del butlletí del Centre Excursionista Puigcastellar, en Joan Yuste ha publicat un article sobre aquesta sortida
ENTRADES RELACIONADES:
La guia clàssica del CEC ressenya aquesta ascensió i dóna alguns detalls com la inclinació de la canal, que quantifica en 40º. També es va publicar un article sobre el Feixant en el número 701 de la revista Muntanya i un altre article sobre aquest mateix cim en el número 750 de la mateixa revista.
Ahir al vespre vam arribar al refugi de Conangles, molt acollidor i ben situat i ens hi vam allotjar. Gairebé tota la nit ha estat plovent i a les cinc del matí, quan ha sonat el despertador, encara plovia fort. Hem esmorzat mentre esperàvem a veure com evolucionava el dia. Les previsions indicaven una finestra de bon temps aquest matí però la situació, de fet, era ben diferent. Quan ja el sector derrotista de la colla començava a proposar una ruta turística per visitar unes restes arqueològiques que ens venien de pas a la tornada, el guarda del refugi ha entrat per comunicar-nos que a la part del Mulleres ja es veia el cel blau. Hem pujat en cotxe fins a la boca sud del túnel i hem iniciat l'ascensió seguint el camí del Mulleres. Més amunt hem deixat el camí per començar a enfilar-nos en direcció al Feixant. A partir d'aquí ja no hi ha camí, ni tan sols fites; només n'hem trobat dues en tota la pujada... Hem superat un petit ressalt per una canaleta humida i hem travessat una gran pala de neu fins arribar sobre una morrena des d'on ja teníem a la vista la canal. Des d'aquí es veia dreta i fosca; està totalment orientada al nord i encaixonada, de manera que mai no hi toca el sol. Al peu de la canal, que té uns dos-cents metres, ens hem encordat i, amb piolet i grampons, hem començat a pujar. Sense problemes, només parant una mica d'atenció, hem arribat a la Colladeta de la Tallada, on hem esmorzat una mica i hem deixat el material tècnic per inicia la darrera fase de l'ascensió. Ens quedaven més de tres-cents metres de desnivell, sense camí i amb alguns sectors de grans blocs, però finalment hem arribat al cim. La vista era bona però els núvols ens tapaven part del magnífic panorama que es veu normalment des d'aquesta talaia. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:
Després d'uns minuts de descans hem iniciat el descens. A la Colladeta hem recollit el material tècnic i ens hem encordat novament per baixar la canal. A poc a poc hem anat baixant fins a la gran cubeta glaciar del peu de la canal. Ens hem desencordat i, desfent el mateix camí de pujada, hem retornat a l'Hospital de Viella. Ha estat una jornada intensa i l'ascensió ens ha deixat ben satisfets pel gran ambient pirinenc i la solitud d'aquesta muntanya, desconeguda per les multituds que a l'estiu pugen els cims més populars dels Pirineus.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Edicions JGB per a tots el seguidors del blog:
En el número 123 del butlletí del Centre Excursionista Puigcastellar, en Joan Yuste ha publicat un article sobre aquesta sortida
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió a la Forcanada, 2012 |  Tuc del Port de Viella, 2012 |  Mulleres amb esquís, 1982 |
5 comentaris:
Hermosa montaña. Una suerte que su altura no llegue a los 3000 metros. Desde el estany de Besiberri es imposible no parar un momento para contemplarla.
Por cierto, un vídeo fabuloso.
Rafel, ¿te parece factible subir esa canal sin nieve? No sé si la semana que viene quedará algo de nieve en ese punto, y sin ella ascender por esa canal tiene que ser muy difícil.
Pues, efectivamente, es una gran montaña. Como explico en la entrada del blog, vimos esta montaña desde la Forcanada y nos impresionó tanto que la pusimos inmediatamente en la lista de actividades a programar.
El vídeo lo hizo Joan Guirao. Normalmente cuando viene él a las salidas se encarga del montaje del vídeo aunque otros colaboramos aportando las tomas de vídeo que hacemos.
En cuanto al nevero, sin nieve debe ser bastante desagradable. Yo os recomendaría dejarlo para finales de primavera, cuando la nieve está bien compactada y con piolet, grampones y algo de técnica se puede subir sin problemas.
Muchas gracias, Rafel. Objetivo pospuesto para el próximo junio.
Por cierto, subiendo al estany de Mulleres llegamos a un punto desde el que podía verse perfectamente la canal, y a 24 de agosto ¡todavía tiene nieve!
Bueno... pues parece ser que el cambio climático no ha llegado al Tuc de la Tallada. La canal es tan umbría que casi nunca le llega el sol...
Publica un comentari a l'entrada