Caldes de Montbui - Torre Roja - Pic del Vent - El Farell - Sant Sebastià de Montmajor - Gorg de Massanella - Caldes
Després d'haver tancat, el mes passat, l'activitat del Camí de Sant Jaume, avui la colla del GR ha fet una excursió per la zona del Farell, ben a prop de Caldes de Montbui. La sortida ha estat programada i organitzada pels calderins de la colla i hem recorregut bàsicament el camí de petit recorregut PR 9 de Caldes, tot i que els nostres guies nadius ens han portat per algunes variants que evitaven trams de pista o ens feien passar per algun punt singular.
Hem sortit de la zona esportiva de Les Cremades, als afores de Caldes, i hem pujat directament a la Torre Roja, on hi ha les restes d'un poblat ibèric que ja vam visitar quan vam passar per terres calderines fent el Camí de Sant Jaume. Avui feia un dia molt clar i des d'aquí es veia un bon panorama sobre tot el Vallès. Seguint el PR i una variant de cabres anomenada camí dels amics, hem arribat fins al cim del Pic del Vent, també anomenat el Farell, punt més alt del nostre itinerari. Tot i ser un cim molt modest, amb només 816 metres, el panorama era molt extens, especialment sobre Sant Llorenç de Munt i tot el Vallès. Al nord es veien també els Pirineus nevats. Hem fet una panoràmica circular:
El lloc era ideal per esmorzar però els organitzadors de la sortida han insistit que allà feia molt vent, que era incòmode i que més avall hi havia un lloc ideal. Alguns dels excursionistes han rondinat una mica però la disciplina prussiana d'aquesta colla s'ha imposat i hem iniciat la baixada pel cantó oposat a la pujada. Hem arribat a la gran masía del Farell i allà ens esperava una sorpresa: els equips de suport calderí ens havien preparat un punt d'avituallament, amb cafè, llet i pastes. Hem esmorzat com cal i hem seguit el nostre camí. El següent punt d'interès ha estat Sant Sebastià de Montmajor, una petita església romànica molt ben conservada. Només ens hem aturat uns minuts i hem seguit el nostre camí; ben aviat hem arribat a la Riera de Caldes i hem remuntat uns metres per arribar a un gorg amb un petit saltant d'aigua. Hem tornat enrere per retrobar el camí i hem baixat en direcció a Caldes. El darrer tram del trajecte passa per una zona on hi havia unes antigues pedreres i els obradors on, fa molts anys, es fabricaven les llambordes. A partir d'aquí el camí està empedrat amb llambordes; era el camí per on sortia la producció de les pedreres cap a Caldes i la resta del Món. Aquest camí, molt singular, s'anomena Camí del Foment perquè antigament aquestes pedreres eren del Ministeri de Foment. Finalment hem arribat al punt de partida, a la zona esportiva, i hem donat l'excursió per acabada. Com sempre, hem acabat la jornada dinant tota la colla (més els equips d'avituallament) a un restaurant de Caldes
ENTRADES RELACIONADES:
Hem sortit de la zona esportiva de Les Cremades, als afores de Caldes, i hem pujat directament a la Torre Roja, on hi ha les restes d'un poblat ibèric que ja vam visitar quan vam passar per terres calderines fent el Camí de Sant Jaume. Avui feia un dia molt clar i des d'aquí es veia un bon panorama sobre tot el Vallès. Seguint el PR i una variant de cabres anomenada camí dels amics, hem arribat fins al cim del Pic del Vent, també anomenat el Farell, punt més alt del nostre itinerari. Tot i ser un cim molt modest, amb només 816 metres, el panorama era molt extens, especialment sobre Sant Llorenç de Munt i tot el Vallès. Al nord es veien també els Pirineus nevats. Hem fet una panoràmica circular:
El lloc era ideal per esmorzar però els organitzadors de la sortida han insistit que allà feia molt vent, que era incòmode i que més avall hi havia un lloc ideal. Alguns dels excursionistes han rondinat una mica però la disciplina prussiana d'aquesta colla s'ha imposat i hem iniciat la baixada pel cantó oposat a la pujada. Hem arribat a la gran masía del Farell i allà ens esperava una sorpresa: els equips de suport calderí ens havien preparat un punt d'avituallament, amb cafè, llet i pastes. Hem esmorzat com cal i hem seguit el nostre camí. El següent punt d'interès ha estat Sant Sebastià de Montmajor, una petita església romànica molt ben conservada. Només ens hem aturat uns minuts i hem seguit el nostre camí; ben aviat hem arribat a la Riera de Caldes i hem remuntat uns metres per arribar a un gorg amb un petit saltant d'aigua. Hem tornat enrere per retrobar el camí i hem baixat en direcció a Caldes. El darrer tram del trajecte passa per una zona on hi havia unes antigues pedreres i els obradors on, fa molts anys, es fabricaven les llambordes. A partir d'aquí el camí està empedrat amb llambordes; era el camí per on sortia la producció de les pedreres cap a Caldes i la resta del Món. Aquest camí, molt singular, s'anomena Camí del Foment perquè antigament aquestes pedreres eren del Ministeri de Foment. Finalment hem arribat al punt de partida, a la zona esportiva, i hem donat l'excursió per acabada. Com sempre, hem acabat la jornada dinant tota la colla (més els equips d'avituallament) a un restaurant de Caldes
ENTRADES RELACIONADES:
 CSJ: Caldes - S. Llorenç, 2012 |  CSJ: Granollers - Caldes, 2012 |  Un tomb per Sant Llorenç, 2011 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada