Com ja és tradicional, hem fet una sortida de llarg recorregut aprofitant els darrers dies de l'estiu al voltant de la festa de la Diada. Aquest any hem anat a la Vanoise, una zona alpina situada als Alps del Sud i catalogada com a Parc Nacional a causa de la bellesa de les seves muntanyes i geleres. L'itinerari que hem seguit és un clàssic, conegut amb el nom de Tour de les Geleres de la Vanoise. Coincideix amb una part del traçat del GR5 i una altra part del GR55, encara que hi ha diverses variants que permeten moltes combinacions. Nosaltres hem planificat la ruta en cinc dies, ja que no disposàvem de més temps, però hem fet un magnífic itinerari circular complementat, el tercer dia, amb una ascensió de certa categoria, la Pointe de la Rechasse.
Hem sortit de casa de matinada i després d'un llarg viatge en cotxe hem arribat al refugi de l'Orguère, situat al final d'una petita carretera que puja des de Modane. L'etapa era relativament curta, poc més de quatre hores, però calia arribar aviat al refugi del final d'etapa si volíem sopar calent. La previsió del temps no era gaire bona però veníem equipats per a la pluja amb capelines i fins i tot paraigües però avui no han estat necessaris. Hem començat la caminada seguint el GR5, tot i que no hi ha marques de GR sinó unes marques amb els colors de la bandera francesa que marquen el límit del Parc Nacional. Precisament aquestes marques, que nosaltres pensàvem que eren marques de GR tunejades, ens han fet cometre un error quan des de sobre dels estanys de Plan ja es veia el refugi a l'altra banda. Segons el mapa, el GR fa una gran volta per sobre els estanys per arribar al refugi del Plan Sec, final de la nostra jornada, però el mapa també marca un camí que baixa directament fins a la presa de l'Estany Plan d'Amont i puja per l'altra banda evitant la llarga volta del GR. Hem estudiat la situació i finalment una part del grup hem baixat pel camí marcat mentre els altres seguien el GR. Aviat hem vist que allò no era un GR sinó un camí de cabres però com que estava força trepitjat hem seguit baixant fins que hem vist l'altra part del grup que baixava per un camí ben traçat. Ells havien seguit el GR fins a trobar una fita i un camí ben marcat que baixava cap a la presa i, deixant el GR, havien agafat aquesta drecera. Finalment hem arribat a la presa, des d'on hem baixat una mica per la carretereta d'accés fins trobar una pista que ens ha portat de pujada fins al refugi de Plan Sec, final de l'etapa. El refugi és molt confortable i el sopar ha estat força bé, amb una taula de formatges de primera.
Hem sortit de casa de matinada i després d'un llarg viatge en cotxe hem arribat al refugi de l'Orguère, situat al final d'una petita carretera que puja des de Modane. L'etapa era relativament curta, poc més de quatre hores, però calia arribar aviat al refugi del final d'etapa si volíem sopar calent. La previsió del temps no era gaire bona però veníem equipats per a la pluja amb capelines i fins i tot paraigües però avui no han estat necessaris. Hem començat la caminada seguint el GR5, tot i que no hi ha marques de GR sinó unes marques amb els colors de la bandera francesa que marquen el límit del Parc Nacional. Precisament aquestes marques, que nosaltres pensàvem que eren marques de GR tunejades, ens han fet cometre un error quan des de sobre dels estanys de Plan ja es veia el refugi a l'altra banda. Segons el mapa, el GR fa una gran volta per sobre els estanys per arribar al refugi del Plan Sec, final de la nostra jornada, però el mapa també marca un camí que baixa directament fins a la presa de l'Estany Plan d'Amont i puja per l'altra banda evitant la llarga volta del GR. Hem estudiat la situació i finalment una part del grup hem baixat pel camí marcat mentre els altres seguien el GR. Aviat hem vist que allò no era un GR sinó un camí de cabres però com que estava força trepitjat hem seguit baixant fins que hem vist l'altra part del grup que baixava per un camí ben traçat. Ells havien seguit el GR fins a trobar una fita i un camí ben marcat que baixava cap a la presa i, deixant el GR, havien agafat aquesta drecera. Finalment hem arribat a la presa, des d'on hem baixat una mica per la carretereta d'accés fins trobar una pista que ens ha portat de pujada fins al refugi de Plan Sec, final de l'etapa. El refugi és molt confortable i el sopar ha estat força bé, amb una taula de formatges de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada