El pic de Rulhe és força desconegut, com en general la zona de l'Ariège, però és un cim imponent per totes les bandes i es mereix una ascensió. Tot i que el Pic de Rulhe està situat a l'Ariège, per a nosaltres l'ascensió més cómoda és des d'Andorra, per la Vall d'Incles. El més fàcil és dormir al refugi de Juclar, un magnfic refugi situat al costat dels llacs del mateix nom, però nosaltres hem optat per fer l'ascensió en el dia, sortint del final de la carretera de la Vall d'Incles. Un bon camí porta fins al refugi en un parell d'hores. La primera sorpresa ha estat la gran quantitat de neu que hi ha a la muntanya. Esperàvem trobar només alguna congesta però abans d'arribar al refugi ja hem trepitjat força neu. Des del refugi, una curta baixada ens ha portat fins a l'estret pas entre els dos llacs de Juclar andorrans (a la part francesa hi ha altres llacs de Juclar). Després hem pujat fàcilment fins al coll de Juclar (2.463 m) des d'on hem vist per primera vegada el Pic de Rulhe, impressionant i aparentement inaccessible. El camí baixa una mica fins al costat de l'estany de Juclar (el de l'Ariège) on es deixa el camí que baixa cap al refugi de Rulhe per enfilar-se amunt en direcció al Rulhe. A partir d'aquí no hi ha camí i únicament algunes fites, de tant en tant, ens confirmen que anem ben orientats. Hem arribat al peu d'una gran pedrera, al peu d'una canal molt dreta que puja directament en direcció al Rulhe. Una fita gran al peu de la pedrera ens ha confirmat que la ruta era per allà i hem començat a pujar. La pedrera incòmoda s'ha convertit en una canal de neu i després en uns pendents d'herba ... tot plegat una mica fastigós però compensat pel magnífic panorama que se'ns anava mostrant a mesura que pujàvem. Hem arribat a un petit coll i hem completat els darrers metres amb alguna petita grimpada fins al cim del Pic de Rulhe (2.789 m). Des d'aquest mirador excepconal es veia un gran panorama sobre tot l'Ariège i Andorra. Hem vist des de la Pica d'Estat fins al Carlit i, com sempre, hem fet una panoràmica circular:
La tornada podia ser pel mateix camí o per un itinerari alternatiu que voreja per sota els pics de Fontargent i de Ruf per anar a parar al Coll de l'Alba. Hem iniciat la baixada seguint un caminet amb fites fins que poc abans de la Portella de Rulhe hem trobat un pas per baixar en direcció sudest. En realitat, tant el mapa de l'Alpina com un track que portàvem marcaven la baixada per una canal molt dreta que surt de més amunt, però amb tanta neu la canal dreta era una mica complicada i per on hem anat ha estat molt millor. Hem anat a parar a un collet a 2.497 m, pas clau d'aquesta part de l'itinerari; després hem seguit, només amb alguna fita aïllada i algun indici de camí, molt per sota de la carena que va del Rulhe al Coll d'Alba planejant entre 2.450 i 2.500 m. i finalment hem remuntat fins al Coll d'Alba (2.546 m). Des d'aquí ja ho teníem tot fet; només faltava baixar en direcció al Coll de Juclar fins retrobar el camí de la pujada, que hem desfet fins al refugi i després fins al cotxe.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.
La tornada podia ser pel mateix camí o per un itinerari alternatiu que voreja per sota els pics de Fontargent i de Ruf per anar a parar al Coll de l'Alba. Hem iniciat la baixada seguint un caminet amb fites fins que poc abans de la Portella de Rulhe hem trobat un pas per baixar en direcció sudest. En realitat, tant el mapa de l'Alpina com un track que portàvem marcaven la baixada per una canal molt dreta que surt de més amunt, però amb tanta neu la canal dreta era una mica complicada i per on hem anat ha estat molt millor. Hem anat a parar a un collet a 2.497 m, pas clau d'aquesta part de l'itinerari; després hem seguit, només amb alguna fita aïllada i algun indici de camí, molt per sota de la carena que va del Rulhe al Coll d'Alba planejant entre 2.450 i 2.500 m. i finalment hem remuntat fins al Coll d'Alba (2.546 m). Des d'aquí ja ho teníem tot fet; només faltava baixar en direcció al Coll de Juclar fins retrobar el camí de la pujada, que hem desfet fins al refugi i després fins al cotxe.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.
2 comentaris:
Pues como siempre, el mapa de Alpina tiene sus fallos. El camino de vuelta por los lagos de Albe no empieza en la cumbre. En el mapa del libro del Angulo viene claramente la situación.
El camino que inicialmente cogimos dirección norte hacia Laparan tiene un ramal que bordea el Rulhe para pasar entre éste y el Pic Fourcade por la Porteille de Rulhe (por donde fuimos), rodeando la Arista Sudeste del Rulhe hasta llegar al famoso colladín de 2.500 m.
Hay otro camino que baja directamente a este colladín, pero no desde la cima. Hay que deshacer un poco del itineario de subida por la cresta Sur, hasta el punto de la cresta donde salimos por la canal fastigosa. Ahí debe de haber un camino, ayer tapado por la nieve, que baja por una especie de canal hacia la derecha y que desemboca en el colladín (justo donde hiciste la broma de si había que remontar otra vez).
La canal estrecha y empinadísima tapada por la nieve que querías bajar no tiene ningún sendero, ya que la bajada no es por ahí. A pesar de lo que puedan decir tracks bajados de Internet.
Luis,
por una vez puede que Angulo tenga razón. De todas maneras, el track que he colgado (por donde bajamos) corresponde a la opción más razonable (fácil de bajar). El paso final, poco antes de llegar a la Portella de Rulhe, es fácil aunque ayer las condiciones no eran óptimas (nieve, hierba mojada ...).
En cuanto al track que bajé de internet, el de la canal vertiginosa, no era incorrecto; lo que pasa es que no me fijé en el icono que determina la clase de actividad en los tracks de wikiloc. No era el normal de alpinismo sino un icono raro... después he visto que era el de parapente.
Publica un comentari a l'entrada