Poc després de les 6 ha començat a clarejar al cim del Puigmal on havíem muntat el nostre bivac. Poc després ha sortit el sol i ens han tocat els seus primers raigs, iniciant el nostre procés de descongelament. El vent no havia afluixat gens en tota la nit i el fred era ara encara més intens. Les cantimplores estaven completament glaçades, un indicador prou evident de la fredor del bivac. Hem menjat alguna cosa sense sortir del sac i hem començat a desmuntar el bivac. El nostre pla de ruta preveia que, si feia bon temps, faríem una part del recorregut de l'Olla de Núria abans de baixar al Santuari. Quan hem anat a fer la foto de cim al costat de la creu de ferro ja hem vist que no era bona idea; el vent era molt fort i gairebé ens feia caure, de manera que, sense perdre temps, hem iniciat la baixada per la Coma de l'Embut fins al Santuari de Núria. Hem esmorzat al bar del Santuari i hem aprofitat per entrar en calor abans d'iniciar el sector final de la nostra aventura, el camí de Núria a Fontalba. Sense problemes, només una mica despentinats a causa del vent que encara era molt fort, hem arribat a Fontalba, on hem recuperat el cotxe per tornar a casa.
Aquí podeu veure el vídeo:
Aquí podeu veure el vídeo:
3 comentaris:
Hay algunos a los que les deben de sobrar muchos pases pernocta ...
Luis,
Ya sabes que los pases de pernocta se conceden normalmente por buena conducta ...
Caram!, jo també estava força airejada al Santuari per acabar d'agafar forces pel curs; la nit la vaig passar més calenta, però l'espectacle és millor el del bivac.
Publica un comentari a l'entrada