Avui dimarts hem fet una nova escapada per practicar l'esquí de muntanya. Hem aprofitat que era un dia laborable per anar a Andorra sense patir la massificació i el caos que dominen aquest petit país els caps de setmana. De bon matí hem arribat a la cabana del Castellar, entre el Serrat i l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, punt d'inici de l'ascensió. Ens ha sorprès desagradablement la poca quantitat de neu que es veia a les muntanyes, que quinze dies abans estaven cobertes d'una generosa capa de neu. Hem iniciat l'ascensió amb els esquís a l'esquena però al cap d'uns vint minuts ja ens els hem pogut posar i hem pogut pujar amb els esquís als peus fins al cim. Feia un dia magnífic i la visibilitat era extraordinària, de manera que hem pogut gaudir d'un gran panorama, que arribava des de la Maladeta fins a la Serra del Cadí. Des del cim hem fet la panoràmica circular, avui realment espectacular, i hem descansat una mica abans de la baixada. La gran pala del Pic de la Font Blanca és una de les més clàssiques de l'esquí de muntanya; baixar els seus 500 metres de desnivell d'una inclinació força sostinguda és una experiència inoblidable. Les guies d'esquí de muntanya adverteixen que s'ha d'evitar aquest descens quan les condicions de la neu no són òptimes perquè pot ser perillosa si està gelada o el risc d'allaus és gran; avui la gran pala del Pic de la Font Blanca estava en unes condicions immillorables, amb la neu a punt de caramel, i no hem desaprofitat l'ocasió, gaudint d'un descens dels que fan història.
Aquí teniu aquí el vídeo, cedit per Mountain Films per a tots el seguidors del blog:
Aquí teniu aquí el vídeo, cedit per Mountain Films per a tots el seguidors del blog:
També tenim un vídeo de la sèrie making-off, amb la gravació completa de la baixada.
Finalment us presentem la panoràmica circular del cim:
4 comentaris:
Aviso para Mr. Nerd: Tengo tu crema protectora solar, ya te la daré.
Dámela pronto porque. cuando voy a trabajar, el sol del Paseo de Gracia puede afectar negativamente a mi cutis.
Són les 12 de la nit i abans d'anar a dormir he visitat el teu blog.
La vostra passió per la muntanya és admirable. La facilitat en que us desplaceu per els espais oberts fa goig.
I aquests reculls amb fotografies i películes que ens oferiu són magnífics.
És un gust visitar aquest blog.
Que duri!
Gràcies, Manel. M'alegro que t'agradi el meu blog.
JR
Publica un comentari a l'entrada