Vam fer una jornada d’escalada a Montserrat, al sector de Trinitats. Durant el dia vam escalar tres vies:
- La Prenyada, via Gómez-Xalmet
- La Prenyada, via Original
- La Panxa del Bisbe, via Cara Est
La via Gómez de la Prenyada és una de les més belles de les vies clàssiques de Montserrat i puja gairebé tota en escalada lliure utilitzant tota mena de tècniques. La via comença per un marcat diedre xemeneia, una curta tirada que superem totalment en lliure fins a una plataforma situada dins de la xemeneia.
A continuació es progressa amb tècnica de ramonage fins que la xemeneia es tanca i cal superar un desplom en escalada artificial. Són pocs metres i després es completa la tirada en lliure fins a la reunió, que es fa sobre estreps.
La tercera tirada, totalment en lliure, puja per una placa seguint una marcada fissura fins a una bauma on es munta la reunió, semipenjat d’estreps assegurats amb una savina. Segueix una altra tirada en lliure per la fissura, molt tècnica i difícil, fins a un gran replà on es fa reunió.
Des d’aquí només resten dues tirades més, ja no tan difícils com les anteriors, que amb dificultat decreixent porten fins al cim de la Prenyada.
De baixada vam aprofitar per escalar la via Original de la Prenyada, una via fàcil que supera en una sola tirada la part del darrere de l’agulla.
Després de la Prenyada encara ens va quedar temps i vam intentar escalar la via Barberà-Cortés, que puja la Panxa del Bisbe per la cara Est. Ens vam equivocar d’itinerari i en realitat vam fer una variant d’aquesta via, que vam anomenar Cara Est.
És una via fina i elegant que supera el gran mur de la cara Est de la Panxa del Bisbe. Comença pujant per una canal difícil, primer amb tècnica bavaresa i després en ramonage, fins a una reunió semipenjada sobre estreps.
La segona tirada és totalment en lliure, de placa amb tendència a l’esquerra, fins arribar a un gran forat on es munta la segona reunió. A partir d’aquí l’escalada ja és fàcil fins al cim. Es pot fer en una sola tirada o bé fer reunió a mig recorregut assegurats en una savina, en un lloc molt còmode.
Com que la via era inèdita —si més no, no n’havíem vist cap ressenya—, vam fer nosaltres mateixos una petita ressenya amb la descripció i el gràfic de l’ascensió.
RESSENYA:
RESSENYA HISTÒRICA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada