dimarts, 16 de desembre del 2025

Barranc de Sant Ramon i Salt de Fumanya

Barranc de Sant Ramon i Salt de Fumanya
Doble jornada barranquista en el Berguedà amb dues activitats molt diferents entre elles. Primer hem fet el descens del Barranc del Coll de Sant Ramon, fàcil i obert, que es pot classificar a la categoria dels barrancs per a col·leccionistes. Després, hem enllaçat amb la part final d'un altre barranc, molt més esportiu: el Torrent de Fumanya, que té un espectacular salt final de 55 metres.
Avui el dia era gris i ennuvolat però les previsions deien que no plouria i per això, després d'uns dubtes inicials, hem decidit seguir endavant amb l'activitat prevista. Tot i així, ha plogut els dies anteriors i tot està ben remullat.
Abans de començar l'activitat hem fet una maniobra de cotxes deixant un vehicle a La Rodonella i pujant amb l'altre vehicle per la carretera de Fígols i després per una pista, fins a prop de la capçalera del barranc. Abans d'arribar-hi, la pista travessa el torrent de Fumanya, més amunt del punt on hi havíem d'entrar. Ens ha sorprès veure que aquest torrent, normalment sec, portava un cabal relativament important i hem pensat que, com a mínim, ens mullaríem els peus.
Hem deixat el cotxe en un petit replà al costat de la pista i hem iniciat l'aproximació al Barranc del Coll de Sant Ramon. En pocs minuts hem arribat a l'entrada del barranc i hem iniciat el descens, que en aquesta primera part es fa caminant. Tot estava enfangat i relliscós; els petits ressalts que en condicions normals serien ben fàcils, demanaven una mica més d'atenció però, a poc a poc hem anat baixant fins a l'inici de la part tècnica del descens.
Hi ha un total de 7 ràpels, el més llarg de 25 metres i la major part poc verticals però hem fet un parell de ràpels imprevistos per baixar zones relliscoses. Tot i ser un barranc poc vertical i de poca entitat, l’itinerari ha estat interessant pel recorregut entre boscos espessos i solitaris, plens d’ambient de tardor i coberts de fulles seques.
Després del darrer ràpel hem seguit baixant una mica, ara ja caminant, seguint la riba esquerra del torrent fins que hem trobat un caminet transversal. Aviat hem comprovat que aquest era el camí que esperàvem trobar perquè estava senyalitzat amb marques de pintura vermella. 
Hem pujat pel camí, una mica desdibuixat i perdut pel bosc però amb les marques de pintura que ens han anat guiant fins que, ja a prop del final, hem començat a sentir la remor de l'aigua. El camí ens ha portat fins al costat del Torrent de Fumanya, just a sobre del sector final. Aquí el torrent baixa encaixonat i s'aboca al salt de 55 metres, el punt més interessant de tot el recorregut d'avui. 
Baixava força aigua, un cabal relativament important, tenint en compte que aquest torrent sempre està gairebé sec quan no està sec del tot.
Hem fet un curt ràpel des d'un arbre per entrar al torrent, just al costat del penúltim ressalt, d'uns 7 metres. Per arribar a la capçalera del salt final hem fet un ràpel guiat, per tal d'evitar un petit gorg, i finalment hem arribat a un petit balcó abocat a l'abisme. Hi ha un parabolt que permet fer un curt passamà per arribar sense perill a la instal·lació del ràpel.
Tot i que el cabal no era massa gran, aviat hem vist que no podríem evitar la remullada. No era la primera vegada que un barranc sec ens sorprenia amb més aigua de la que esperàvem i sense el vestit de neopré, de manera que, resignats, ens hem preparat per a la dutxa involuntària i hem iniciat el ràpel final.
Tal com prevèiem, no es podia evitar la remullada i hem arribat a la base del ràpel ben xops però satisfets per la singularitat de l'activitat en un barranc que en teoria és sec.
Finalment hem iniciat el retorn, baixant una estona pel torrent fins a trobar el corriol de sortida. Tot estava mullat i relliscós i calia anar molt a poc a poc, però finalment hem arribat al camí, un tram del GR-270 (Camí del Llobregat) per on hem baixat fins a La Rodonella, on havíem deixat un cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta doble jornada barranquista amb remullada imprevista. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Ressenya Ressenya
SHORTEn aquesta ocasió,  a més del vídeo oficial de la sortida, hem fet un vídeo curt, un short, que hem publicat a Youtube. Aquest short va obtenir 1.169 visualitzacions en les primeres 24 hores des de la seva publicació. Tot un récord !  Aquí el teniu:

PARTICIPANTS:
Barranc de Sant Ramon i Salt de Fumanya
Manel · Miki · Toni · Xavier · J. Rafel

dissabte, 13 de desembre del 2025

GR2: Besalú - Santa Pau

GR2: Besalú - Santa Pau
Quarta etapa del GR2, aquesta vegada per terres de la Garrotxa, en un dia de tardor núvol i fresc però amb un ambient molt agradable per caminar. Avui ens hem endinsat en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i hem gaudit d'un llarg recorregut pels seus boscos.
Hem iniciat la jornada amb el típic esmorzar de cafè amb llet i croissant al bar de Ca la Nadia, a Besalú. Des d'allà mateix hem iniciat la caminada per una pista, que aviat hem deixat per seguir un corriol en forta pujada, travessant un magnífic bosc d'alzines i roures. 
Quan portàvem una estona caminant hem començat a sentir trets, no gaire lluny. Hi havia una batuda de senglars per la zona però per sort no afectava al nostre camí i hem pogut seguir endavant, procurant fer força soroll per avisar els caçadors de la nostra presència.
Hem passat al costat de l'ermita de Sant Fruitós d'Ossinyà, un petit edifici d'estil romànic restaurat recentment, i hem fet la foto de grup amb l'ermita de fons. 
Després d'un bon tram pel bosc, gairebé tot de pujada, hem arribat al Coll de Salom, un coll poc marcat, on hem trobat una bona pista. Hem aprofitat el final de la pujada per reagrupar la tropa i esmorzar una mica abans de seguir el nostre camí. 
Una llarga baixada, també pel bosc, ens ha portat fins a La Cadavall, una àmplia vall, planera i coberta de camps de conreu, regada pel riu Ser. Hem agafat una petita carretera que puja suaument per la vall passant al costat de diverses masies i hem arribat al Torn, un petit nucli de població amb quatre cases i l'església de Sant Andreu.
Més endavant, per la mateixa carretera, hem arribat a un altre grup de cases, el Sallent, situat a dalt d'una petita elevació del terreny.
A la sortida d'aquesta població, després d'un moment de dubtes perquè el camí no estava gaire clar, hem agafat un corriol que ressegueix la riba de la Riera de Sant Martí fins a un altre punt singular: el Salt de Can Batlle. És un petit salt d'aigua amb uns gorgs, que és molt visitat pels turistes que recorren la zona.
Finalment, una petita carretera entre camps de conreu ens ha portat fins a les portes de Santa Pau. 
Com que era aviat, hem entrat al nucli antic de la vila, visitant la famosa plaça porticada, un lloc singular de gran valor històric i monumental. Hem pres un refresc en el bar de la plaça i després hem baixat fins al restaurant per dinar. 
Avui hem triat el restaurant Queda bé, on ens han oferit un bon menú que ens ha deixat ben satisfets, amb uns entrants en els que destacaven les patates d'Olot, després carn a la brasa acompanyada amb fesols de Santa Pau i acabant amb un xupito de ratafia.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2: Besalú - Santa Pau
Miquel M. · Luis V. · Jorge · Montserrat · Begonya · Paco M. · Cati · Trinidad · Agnès · Lluis C. · Carles · Joan · Jose · Ramon · Miquel B. · J. Antonio · Lluis G. · Xesco · Àngela · Isaac · M. José · Maribel · Mònica · David · Casilda · Nora · Marta · J. Rafel