divendres, 8 de novembre del 2024

Excursió pel Coll del Bruc

Coll del Bruc
Tothom coneix el túnel del Bruc. Segurament, tots els seguidors del Blog han passat centenars de vegades per aquest túnel sense gairebé fixar-se en l'entorn. Nosaltres avui hem volgut recórrer aquesta zona fent un fàcil recorregut circular. El recorregut ens ha sorprès perquè a pocs metres dels grans viaductes de l'autovia hi ha indrets de gran interès.
Hem iniciat la caminada en el Coll del Bruc, situat a l'antiga carretera N-II, que avui és una variant de l'autovia A2. Hem iniciat la caminada per una pista passant, sense veure'l, per sobre del túnel del Bruc. Més endavant l'hem tornat a travessar, aquesta vegada per sota d'un petit viaducte.
Aviat hem arribat al punt més singular de tot el recorregut: la Balma de Can Solà. És una gran balma, amb un voladís de més de 30 metres, on hi les restes d'antigues construccions. També hi ha una font, un brollador que surt d'una esquerda de la roca i que ha format un curiós jardí de molses i falgueroles. Després de les pluges dels darrers dies, la font tenia un bon cabal i per diversos llocs sortia aigua formant un petit torrent.
Després de gaudir uns minuts d'aquest indret tan singular, hem seguit el nostre camí passant per sota d'un gran viaducte i travessant l'àrea de servei del túnel del Bruc. Després, per una pista, hem arribat a les ruïnes de Sant Martí de Vilaclara, una antiga ermita de la que no queda gairebé res però ens ha ofert una gran panoràmica de Montserrat.
Més endavant hem arribat a un altre centre d'interès: el Pont Foradat, un pont natural de pedra sobre un petit torrent. Hem seguit, pujant pel torrent i travessant un bosc d'alzines. Després d'una llarga travessia pel bosc, hem arribat a la Font del Ferro, una font ferruginosa envoltada per un conjunt d'arbres monumentals, uns pins negrals de gran altura.
Però encara no s'havien acabat les sorpreses. Ben a prop de la Font del Ferro hem arribat a les coves de Can Llucià, una curiosa cavitat formada per un conjunt de galeries i gateres que formen un petit laberint. La cova té poc recorregut però és realment interessant.
Abans d'arribar al final encara hem trobat el darrer centre d'interès: la bauma de Can Soteres, una cavitat de petites dimensions situada per sota d'una pista. No és gran cosa però ens hem desviat una mica del camí per visitar-la.
Finalment hem arribat al Coll del Bruc on havíem començat el nostre itinerari circular, donant per acabada l'excursió. Després hem baixat fins a la Vinya Nova, on hem acabat aquesta jornada excursionista amb el seu menú d'arrossos, provant l'arròs de Montserrat, una de les especialitats de la casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Coves del
Mamut, 2023
CSJ: Montserrat
Can Parera, 2013
Barranc de Can
Solà, 2003

dimarts, 29 d’octubre del 2024

Trou du Vent de las Goffias

Trou du Vent de las Goffias
De bon matí, hem esmorzar a la gîte d'étape de Rochefixade, on hem passat la nit. Un bon esmorzar per preparar-nos per la llarga jornada espeleològica que ens esperava. 
En el segon dia d'estada en aquesta zona, avui hem visitat un gran avenc, el Trou du Vent de las Goffias, ubicat en el bosc de Bélesta, molt a prop de l'altre trou du vent que vam visitar ahir. Té dues entrades, dos pous de 38 metres, i un recorregut molt interessant amb una infinitat de formacions i molts racons per explorar.
L'element més interessant de tota la cavitat és una estalagmita gegantina que fins i tot té nom propi: el Monument. Està al mig d'una gran sala plena de colades, creant un conjunt realment espectacular.
Hem deixat el cotxe al costat de la carretera D16, molt a prop de Bélesta, i hem iniciat la curta aproximació a l'avenc, primer per una pista i després per un camí desdibuixat a través del bosc.
Hem entrat per la boca situada més al sud, rapelant per un pou estret d'uns 10 metres fins a un replà on hi ha una bona instal·lació, amb ancoratges químics. Hem reinstal·lat el ràpel per baixar la segona part, gairebé tota volada, baixant a una gran sala anomenada Le Trou du Vent (el forat del vent).
Hem seguit per la galeria principal, passant per diversos trams amb nom propi: la Gatera del SCA, la sala Rudaux, la galeria Maréchal, la galeria Martel ... i hem arribat a la gran sala del Monument.
Després d'admirar i fotografiar aquesta formació tan singular, hem pujat una rampa, amb l'ajut d'una corda fixa, per vistar unes sales superiors on, a més de moltes formacions, hem trobat una petita bassa. 
Encara ens quedaven molts racons per veure, ja de retorn. Hem fet un ràpel per la zona Réseau de Joly encara que no hem completat la baixada. Després, passant per una finestra molt estreta, hem baixat a una altra zona inferior amb un ràpel d'uns 15 metres.
Hem retornat a la sala del Forat del Vent però abans d'iniciar la llarga remuntada hem visitat un altre sector, unes sales situades al darrere, on també hi ha una petita bassa.
Després de completar la visita, recorrent gairebé tots els racons de la cavitat, hem iniciat la remuntada dels 38 metres del ràpel, la major part volats. La pujada és impressionant, pel mig de la gran sala amb forma acampanada, però l'hem superat sense problemes sortint a l'exterior quan ja fosquejava.
Hem estat gairebé vuit hores a la cavitat, gaudint d'un gran entorn subterrani. Ara només ens quedava el llarg retorn a casa en cotxe, satisfets per la gran jornada espeleològica de la que hem gaudit per aquestes terres de l'Ariège.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
Pic des Trois
Seigneurs, 2019
Dent
d'Orlu, 2019
CBH: Orgeix -
Comus, 2015