En el segon dia de la nostra estada espeleològica a Mallorca, hem visitat una de les cavitats més interessants i conegudes de l'illa. Tot un clàssic: la Cova de Cornavaques.
És una cavitat sense massa dificultat tècnica però amb una gran varietat de sales i espeleotemes, que fan molt interessant la visita. Té un recorregut de 561 metres però la profunditat és poca, només 28 metres. Tot i la poca profunditat, en el recorregut de la cavitat trobem diverses pujades i baixades, de manera que el desnivell recorregut és bastant superior.
La Cova de Cornavaques està a prop de Pollença, a la Serra de Sant Vicenç. L'aproximació és llarga i embolicada, per una zona rocosa on fins i tot hem de fer algunes petites grimpades.
Hem iniciat la caminada des de la finca de Son Vich (veure anècdota al final de l'entrada), pujant per la llera d'un torrent, entre pins. Hem hagut de passar dues tanques de delimitació de finques fins arribar al final del bosc, ja fora del torrent, on comença una extensa zona rocosa que ocupa tota la serra de Sant Vicenç.
Pràcticament no hi ha camí però hi ha moltes fites que ens han anat guiant pel pedregar, guanyant altura per sobre del torrent. En alguns punts hem hagut de grimpar per les roques i fer algun flanqueig exposat però sense massa dificultat.
Finalment hem arribat a l'entrada de la cova, un petit forat amagat pels lentiscles. Ens hem equipat i hem iniciat l'exploració de la Cova de Cornavaques.
Hem entrat caminant entre les primeres formacions i, després de baixar un petit tobogan relliscós, hem trobat el primer obstacle. Hi ha un mur que tanca la sala d'entrada i cal superar-lo amb l'ajut d'una corda fixa. Des de dalt, hem baixat en ràpel per l'altra banda, també amb una corda fixa, per entrar a la sala dels Gorgs.
En aquesta sala, a més dels gorgs que li donen nom, hi ha una infinitat de formacions de tota mena, que anàvem trobant a cada pas. Al fons de la sala, una rampa relliscosa ens ha portat a la sala des Gegant, que es caracteritza per tenir el sostre de roca conglomerada.
Més endavant, hem arribat al punt més característic de la cavitat: la sala de ses Columnes. És una gran sala, de 40 x 30 m i 15 m d'altura, on trobem una infinitat d'espeleotemes entre els que destaquen unes curioses arrels calcificades, llargues i primes, que són realment excepcionals.
Hem fet moltes fotos per tots els racons de la sala i també la foto de grup al costat d'una magnífica exposició d'estalagmites al centre de la sala.
Hem seguit endavant superant un pendent relliscós amb l'ajut d'una corda fixa per arribar al pas de l'Embut, un pas singular que comunica la sala de les Columnes amb les sales inferiors anomenades sales del Fang.
El pas de l'Embut és un forat que realment té la forma d'un embut. És un forat rodó que es va fent estret a mesura que baixem. Es baixa amb un ràpel d'uns 18 metres que comença amb el pas estret, on hem posat un desviador, segueix amb un reenviament i acaba just en un petit gorg ple d'aigua que hem d'evitar fent un petit pèndol.
A baix hi ha les dues sales inferiors, molt enfangades però amb belles formacions entre les que destaca una gran estalagmita forrada de petites excèntriques i una formació que sembla la boca d'un animal ferotge.
Un cop explorades totes les sales, hem iniciat el retorn pel mateix camí, passant pel pas de l'Embut, que ara havíem de superar de pujada i entrant pel forat petit. Hem superat el pas sense problemes i aviat estàvem novament a l'exterior de la cova per iniciar el camí de retorn.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la cova de Cornavaques. Aquesta vegada ha estat produïda pel Blog de Muntanya amb la col·laboració d'Edicions JGB i NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
- Mallorca, bellezas en la oscuridad, de Daniel Mayoral i Tomeu Mateu. Asociación Científico-Espeleológica de Mallorca, 2004.
- Recull de les cavitats de major recorregut i major fondària de les Balears. Article publicat en el número 33 de la revista Endins, 2009.
El track que portàvem s'iniciava en una petita explanada de la carretera MA2203, entre Pollença i Cala Sant Vicenç, però el nostre llibre de referència, Mallorca, bellezas en la oscuridad, indicava un punt de partida més amunt, que ens estalviava mitja hora de caminar.
Nosaltres hem seguit les indicacions del llibre i hem entrat amb el cotxe per una pista que travessa la finca de Son Vich fins al punt on, segons el llibre, s'iniciava la caminada d'aproximació. Hi ha una bona explanada al costat del camí, on hem deixat els dos cotxes i, després de recollir tot el material, ens hem posat en marxa en direcció a la cova.
Tot ha anat bé fins que hem sortit de la cavitat, després d'acabar el recorregut subterrani. En aquell moment els nostres mòbils s'han connectat a la xarxa de telefonia i hem rebut alguns missatges que havien quedat pendents mentre estàvem sota terra, sense cobertura.
Entre els missatges acumulats durant la nostra desconnexió del món, n'hi havia un de l'empresa que ens havia llogat els cotxes. Era curt però molt clar: "tienen dos coches mal aparcados en una propiedad privada. Van a llamar a la grúa".
Mai hauríem imaginat que els cotxes etiguessin mal aparcats perquè no hi havia cap rètol que prohibís el trànsit per la pista ni tampoc cap senyal de prohibició d'aparcament. Tot i que ens temíem el pitjor, ens quedava l'esperança que fos només una amenaça, ja que pensàvem que la grua no podia retirar els vehicles perquè no havíem comès cap infracció ni tampoc obstaculitzàvem el trànsit pel camí, ja que els cotxes estaven fora del pas.
Mentre baixàvem per la Serra de Sant Vicenç, anàvem pensant l'estratègia a seguir: baixar fins a la carretera, demanar un taxi, anar al dipòsit de vehicles, pagar la taxa de la grua i després, ja a casa, fer un recurs...
Al final tot ha quedat en res. Quan hem arribat al lloc on havíem deixat els vehicles, encara estaven en el mateix lloc. Només hi havia, en el vidre del davant de cada cotxe, un paper manuscrit on deia "esto no es un párquing".
PARTICIPANTS:
Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel
