dissabte, 15 de març del 2025

GR3: Turbiàs - Anserall

GR3: Turbiàs - Anserall
Una nova etapa del GR3, la número 43, per terres de l'Alt Urgell. A poc a poc ens anem acostant al final d'aquest GR, que vam començar a Bellver de Cerdanya i ens ha portat fins aquí en 43 etapes recorrent bona part de Catalunya en un itinerari circular. Ara ens queden únicament tres etapes per tancar el cercle, arribant novament a Bellver, completant aquest Camí de Gran Recorregut, el més llarg de Catalunya.
Tota la setmana ha estat plovent i fins i tot ha nevat per sobre dels 800 metres d'altitud. Avui, però, la previsió del temps era bona i de bon matí ja estàvem al punt de trobada, Anserall, per agafar l'autocar que ens ha fet el transfer fins al punt de partida, a Turbiàs, on vam acabar l'etapa anterior. 
Totes les muntanyes del voltant estaven emblanquinades, ja que ha nevat fins a la matinada, però ja es veia que el gruix de neu no era important en cotes baixes com les que havíem de recórrer.
Hem començat la caminada des de Turbiàs, seguint un bon camí de ferradura que baixa per una roureda. Després d'una bona estona de baixada, hem anat a parar a una carretera. El GR la segueix un curt tram i després agafa una petita pista que travessa el Riu de Castellbò. Aquí hem tingut un problema important. Amb la pluja dels darrers dies el riu baixava crescut i era impossible travessar-lo sense mullar-se els peus. No seria la primera vegada que travessem un riu a gual, però avui teníem una fàcil alternativa: baixant per la carretera hem arribat en pocs minuts a Castellbò, on hem retrobat el GR.
A la sortida del poble hem deixat definitivament la carretera, agafant un corriol en forta pujada. Era també un bon camí, que puja pel bosc fins arribar a un ample coll, on hem enllaçat amb una pista. Des d'aquest punt teníem un gran panorama de muntanyes emblanquinades i hem aprofitat el rerefons nevat per fer la foto de grup
Després d'haver superat la pujada més gran de tot el recorregut, hem iniciat una llarga travessia resseguint la base de les muntanyes i superant, un rere l'altre, els lloms que baixen de la carena principal. També hem hagut de travessar un bon grapat de torrents, tots crescuts, saltant sobre les pedres.
A mesura que ens anàvem acostant a la Seu d'Urgell, anàvem veient cada vegada més a prop la impressionant muralla nord del Cadí, tota nevada. En una de les petites collades que hem passat, ens hem aturat per fer una segona foto de grup, amb el rerefons del Cadí.
Finalment, hem arribat a la Collada de la Torre, des d'on hem iniciat la baixada final cap a Anserall. No es veu el poble fins que estem molt a prop però aviat hem vist la carretera d'Andorra i el nucli d'Anserall. Hem recuperat els cotxes i ens hem desplaçat fins a Adrall, on ens esperaven per dinar al restaurant Llar de Foc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa senderista, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Cantó -
Turbiàs, 2025
GR3: Saverneda
P. del Cantó, 2025
GR7: Aixirivall
La Seu, 2017

dimarts, 11 de març del 2025

Torreta de Montsià des de lo Corral Nou

Torreta de Montsià
La Torreta de Montsià és el punt més alt de la Serra de Montsià, una petita serra situada a sobre de Sant Carles de la Ràpita. Tot i ser d'altitud modesta, la Torreta és un cim força destacat a causa de la seva situació, aïllada i propera a la costa. Bona prova d'aquesta importància relativa és que la Torreta està inclosa, com a cim essencial, a la llista dels centcims de la FEEC. També està inclosa a la llista dels 100 cims de l'Institut Cartogràfic, a la dels 100 cims més prominents de Catalunya i a la dels 100 cims més aïllats de Catalunya
L'itinerari triat no ha estat el més curt ni el més fàcil, ja que hem seguit un llarg recorregut circular en el que ha destacat la cresta que va de la Foradada al cim de la Torreta, una mica complica però molt interessant pel gran panorama i l'entorn. Avui no feia bon un dia. Hi havia núvols i una mica de boira però la previsió era que aniria millorant i així ha estat.
El punt de partida ha estat l'aparcament de Lo Corral Nou, a prop de la població de Freginals. Des d'allà hem agafat un camí que puja pel bosc amb fort pendent. Després d'una bona estona, el camí gira al nord i va vorejant els cingles per sobre fins arribar a la Font d'Andara, des d'on hem pujat directament fins a la carena principal de la Serra de Montsià i al primer cim, el de Matarredona (619 m). 
Aquest cim té la singularitat que el vèrtex geodèsic no està en el cim real. El punt més alt està uns 100 metres més al sud i té una altitud quatre metres superior a la de la ubicació del senyal geodèsic.
Hem seguit endavant, travessant un extens altiplà on hi ha una antiga masia enrunada, el Mas de Matarredona, on hem trobat les marques del GR92. Aquest camí de gran recorregut passava per aquí però fa uns anys es va canviar el traçat i ara queden només algunes marques desdibuixades pel pas del temps.
Seguint l'antic GR, hem arribat a Lo Portell, un petit coll on hi ha un dipòsit d'aigua de prevenció d'incendis. Aquí hem deixat el GR per agafar una petita variant que en pocs minuts ens ha portat fins a La Foradada, un indret singular i molt popular on hi ha una gran finestra panoràmica oberta en el cingle. 
Hem tornat enrere però aviat hem deixat el camí per on havíem vingut per agafar un corriol molt poc marcat que ens ha portat en direcció a la cresta de la Serra del Montsià. A partir d'aquí hem seguit un llarg recorregut de carena, per un corriol poc definit però senyalitzat amb fites.
Ha estat un tram dur perquè la configuració del terreny ens ha obligat a fer moltes pujades i baixades, de vegades una mica indefinides, mentre el nostre objectiu, la Torreta de Montsià, semblava allunyar-se cada vegada més.
Finalment hem arribat al cim de la Torreta de Montsià (763 m). Hem tingut la sort que quan ens anàvem acostant al cim els núvols s'anaven desfent i quan hem arribat a dalt hem pogut gaudir d'un bon sol i d'unes grans vistes. Per una banda es veia una gran extensió de mar i, en primer terme, Sant Carles de la Ràpita, la Punta de la Banya i tot el Delta de l'Ebre. Per l'altra banda es veia en Massís del Port, encara ennuvolat, i la població d'Ulldecona en primer terme.
Hem iniciat el descens, prenent un camí que baixa flanquejant la serra fins al Mas del Comú, una altra masia enrunada, on hem enllaçat amb l'antic traçat del GR92. Hem seguit una estona aquest camí fins que l'hem deixat per anar al Coll de l'Astor. Des del coll, hem baixat per la vall del mateix nom fins arribar al refugi Enric Aiguadé, que estava tancat, i fins a un aparcament on arriba una pista asfaltada.
Però encara no havíem acabat l'excursió. Des d'aquest punt, seguint diverses pistes asfaltades entre camps d'oliveres, hem retornat al punt d'inici. Pel camí hem pogut admirar algunes oliveres centenàries, realment monumentals.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR92: Amposta
Ulldecona, 2020
GR92: L'Ametlla
Amposta, 2011
Excursió  a la
Foradada, 2002