dilluns, 21 d’octubre del 2024

Turó de les Tres Creus i Morral del Llop

Turó de les Tres Creus
Ara que ja estem en plena tardor, les tardes ens ofereixen unes llums molt càlides i els paisatges es tornen més vius. Per això avui hem volgut fer una passejada per l'Obac en sessió de tarda. Ha estat una curta passejada però amb un recorregut força interessant i pujant dos dels molts cims que hi ha escampats per la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Hem iniciat la caminada a l'Alzina del Salari, on hi ha una gran aparcament, pujant per una pista asfaltada. Aviat hem deixat la pista per agafar una drecera que evita l'asfalt pujant directament pel bosc. Hem passat al costat de l'Avenc del Picarol, una cavitat de 15 metres de profunditat amb un laberint de gateres a baix, i hem arribat al Coll de les Tres Creus (874 m).
El cim del mateix nom està a sobre mateix del coll però abans de pujar-hi ens hem acostat a La Porquerissa, un indret singular on hi ha una bauma a sota d'una gran agulla i una terrassa panoràmica. La visió de Montserrat des d'aquest mirador era espectacular, amb la característica silueta de la muntanya retallant-se sobre el cel.
Hem tornat uns metres enrere i hem pujat per un caminet que ens ha portat fins al cim del Turó de les Tres Creus (929 m). Aquest cim, també anomenat Turó de la Pola, està inclòs en el llistat dels centcims de la FEEC. Des del cim hem gaudit de grans vistes de tota la zona del Parc Natural.
Hem tornat uns metres enrere seguint la carena i aviat hem enllaçat amb el GR5, que segueix també per la carena, fins al Coll del Boix (878 m). Hem deixat el GR seguint per la carena i poc després hem arribat a un altre centre d'interès del nostre recorregut: l'Alzina Bonica. Aquest arbre monumental, també anomenat Alzina del Vent, és un magnífic exemplar situat al mig del bosc i, pel gruix del seu tronc, es veu que té molts i molts anys.
Hem seguit pel camí carener, passant per les ruïnes del Corral de la Coma d'en Vila i per unes antigues basses on antigament es recollia l'aigua de pluja. Tot seguint la carena, hem arribat al Morral del Llop, un esperó rocós, com una proa, que acaba en unes terrasses voltades d'estimballs. 
Hi ha diverses instal·lacions de ràpel però avui no portàvem material, de manera que hem tornat enrere fins trobar un corriol per on hem baixat gairebé directament fins a l'Alzina del Salari, on havíem començat la caminada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de
Castellsapera, 2024
Pujol de la
Mata, 2024
Per la Serra de
l'Obac, 2021

dissabte, 19 d’octubre del 2024

GR3: Malpàs - Vilella

GR3: Malpàs - Vilella
Una nova etapa del GR3, aquesta vegada entrant a la vall de la Noguera Pallaresa a través del Coll de Sant Pere. La previsió del temps no era bona del tot; es preveia un dia núvol i gris però només hem vist els núvols a primera hora. Després, el cel s'ha anat obrint i hem acabat l'excursió amb un magnífic dia de tardor, amb un bon sol i una temperatura ideal.
Avui érem pocs, només deu persones, i no teníem l'autocar que contractem habitualment des de Granollers però hem buscat una nova estratègia per evitar haver de fer una llarga maniobra de cotxes: hem contractat un autocar de la Pobla de Segur.
Quan hem arribat a Vilella, a les 9 del matí, ja ens esperava un microbús de 15 places per portar-nos al punt d'inici de l'etapa d'avui. Després d'un llarg recorregut en autocar, passant el port de Perves, hem arribat a Malpàs, on vam acabar l'etapa anterior, per iniciar una nova caminada.
L'etapa d'avui es caracteritza per recórrer camins molt poc transitats on, com és habitual en aquest GR, les marques són molt poques i la majoria antigues i mig esborrades pel pas del temps.
Hem iniciat la caminada baixant per travessar el Barranc de Malpàs per un pont. El torrent portava força aigua després de les pluges dels darrers dies i el terreny estava una mica enfangat. A l'altra banda del torrent hem agafat una antiga pista en forta pujada.
Al cap de poc hem trobat un petit ramat de vaques amb un vedellet acabat de nàixer. Els pastors ens han indicat una drecera però estava tot tan enfangat que hem preferit seguir per la pista, que pujava fent alguna llaçada.
Més endavant hem arribat a l'Hostalet de Massivert, una gran masia situada en un indret solitari, al costat del Riu d'Erta que baixava amb força aigua. Hi ha un pont de ferro i un prat on hem fet la foto de grup i ens hem aturat a esmorzar.
Seguint per una pista, hem arribat a un lloc realment singular, uns extensos prats d'un verd lluminós travessats per fileres de pollancres amb tots els colors de la tardor. Al final d'aquests prats hem arribat al pas clau de l'etapa d'avui, el Coll de Sant Pere. 
Des del coll hem baixat fins a Sentís, un petit poble que hem travessat baixant pels seus carrers costeruts abans de seguir baixant, amb un curt tram de carretera, fins a un poble més gran: Les Iglésies. Des d'aquest poble es pot baixar per la carretera fins a Xerallo, la següent fita del nostre camí, però el GR evita l'asfalt  pujant per un caminet. Seguint aquest camí hem arribat a l'ermita de la Mare de Déu de Castellgermà, situada en un petit prat. 
Hem dinat en el prat, al costat de l'ermita, amb grans vistes de la Vall de Manyanet. Després hem baixat fins a Xerallo, on hem vist les restes del que va ser una gran fàbrica de ciment y ara és només una ruïna.
Després de travessar per un pont el Riu de Manyanet, que baixava crescut, hem iniciat el sector final del recorregut, un camí que puja per una roureda fins a Vilella, on hem acabat l'etapa.
Avui no teníem restaurant i hem dinat a base d'entrepà i carmanyola al costat de l'ermita de Castellgermà però de baixada ens hem aturat a l'hostal Leopoldo de Senterada per prendre un refresc abans d'inicar el llerg camí de retorn a casa. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Pleta Pelada amb
esquís, 2023
Filià amb
esquís, 2019
Corronco amb
esquís, 2018