dilluns, 31 de març del 2025

Avencs de la Miloquera

Avencs de la Miloquera
Avui hem visitat aquest avenc, situat al costat de la població de Marçà, al Priorat. Havíem programat una sortida de tres dies als Ports i l'activitat principal era la visita i exploració d'un conegut avenc d'aquesta zona. Malauradament, no ha estat possible seguir el programa previst, però no per causes tècniques sinó per un motiu molt més prosaic: ens han denegat el permís.
Per visitar les cavitats del Parc Natural dels Ports s'ha de demanar autorització a l'òrgan de gestió corresponent, però això, que en altres parcs naturals és només un tràmit per evitar la massificació i saber qui accedeix als llocs protegits, aquí és diferent. El motiu de la denegació del permís ha estat simplement que no estem associats a cap club federat. Només els federats poden visitar les cavitats dels Ports i no hi ha lloc per als qui anem per lliure...
L'Avenc de la Miloquera és una cavitat de certa complexitat. És una llarga esquerda oberta en el cim allargat del turó del mateix nom, on hi ha fins a cinc boques que comuniquen amb les diverses sales, galeries i pous, totes connectades entre elles.
Hem entrat a l'avenc pel pou principal, el dels Pastorets, amb un ràpel d'uns 13 metres que baixa per una estreta fissura. Aquest ràpel ens ha deixat en un replà on es bifurquen dos pous. Hem seguit pel pou principal, amb un ràpel molt estret, fins arribar a una instal·lació fixa, un passamans i una corda fixa per on hem baixat fins al punt de màxima profunditat, 78 metres per sota de la més alta de les entrades.
Hi ha una galeria llarga i estreta, la Sala Fonda, on hi ha algunes formacions. Hem explorat la galeria fins a un punt on es fa impenetrable i després hem remuntat fins al primer replà.
Baixant per l'altra branca del pou, hem arribat a l'inici d'una llarga galeria, que hem anat resseguint, superant alguns ressalts, fins al peu d'una altra de les entrades principals: el Pou del Cireret. Aquí estava previst acabar l'exploració d'aquest sector, tornar enrere i sortir per on havíem entrat. Però hem vist que, amb una curta escalada, es podia remuntar el Pou del Cireret i sortir a l'exterior, convertint l'exploració de la cavitat en una interessant travessia subterrània. 
Els escaladors, després de superar el ressalt, hem instal·lat una corda perquè pogués sortir del pou, més fàcilment, la resta del grup. Com que no estava previst fer la travessia, hem hagut de retornar a la boca principal i entrar novament a la cavitat per recuperar el material. 
Ja amb tot el material, hem anat a buscar una altra boca, la que dóna entrada a la Miloquera Petita, un altre sector de la cavitat. Hem baixat al fons i hem fet una curta exploració, però no ens ha semblat gaire interessant i aviat hem iniciat la remuntada per sortir definitivament de la cavitat.
Finalment ens hem desplaçat a Santa Bàrbara, on teníem llogat un apartament perquè demà tenim previst fer activitats als Ports.
I aquí teniu el vídeo de la visita a l'Avenc de la Miloquera, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.


ENTRADES RELACIONADES:
Escletxes de la
Freixeneda, 2023
Avenc de la
Febró, 2014
Serra dels
Bufadors, 2013

dijous, 27 de març del 2025

Clot del Boixar

Clot del Boixar
El Clot del Boixar és una canal montserratina que està equipada de forma que es pot recórrer tant de pujada com de baixada. Nosaltres hem fet el recorregut de baixada en una curta matinal. El descens té només tres ràpels i uns quants ressalts desgrimpables i és relativament fàcil.
Es tracta de la continuació del descens de la Coma dels Naps, que comença en una zona de grans blocs poc més avall del Pas dels Ferros, just on el torrent és travessat pel Camí del Cabrit.
Hem sortit del Bruc pel camí que porta al Clot del Tambor. Després hem seguit pujant fins a la Cova del Cabrit, on hem agafat el camí del mateix nom, que en pocs minuts ens ha portat al Torrent del Boixar, just a l'inici del descens previst. 
Hi ha grans blocs i l'inici és una mica laberíntic perquè cal buscar els passos que permetin desgrimpar entre el caos. Hem deixat enrere l'amuntegament de blocs i, després d'un tram més obert, hem arribat al primer ràpel, de poc més de 10 metres. Hi ha un passamans i una bona instal·lació, que permeten fer el ràpel amb comoditat. A més, hi ha una corda de nusos que permet remuntar el ressalt o fins i tot baixar-lo sense haver de muntar el ràpel.
Després d'un altre sector obert amb diversos ressalts on hem fet fàcils desgrimpades, hem arribat  al segon ràpel, també ben equipat i dividit en dos sectors. Poc després hem arribat al punt més singular del descens, un gran engorjat poc abans del final. Hi ha un congost amb altes parets que acaba en un ressalt d'uns quinze metres. Es pot sortir per un caminet lateral però hem preferit fer el ràpel per acabar d'una manera més interessant aquest curt descens.
El ràpel baixa entre blocs i acaba al costat de la Cova del Boixar, una bauma força gran que els escaladors han condicionat com a refugi lliure. Aquí acaba el descens del Clot del Boixar i només ens quedava baixar per un bon camí que aviat enllaça amb el camí de pujada.
Hem seguit per aquest camí però més endavant hem fet una petita variant que ens ha porta igualment al punt de partida, a la zona de Mas Grau on hem acabat aquesta curta matinal, satisfets d'haver descobert nous racons de Montserrat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta matinal barranquista a Montserrat:


ENTRADES RELACIONADES:
Nubiola - Senglar
Falsa Foca, 2025
Coma dels
Naps, 2013
Coma dels
Naps, 2003