dissabte, 26 d’abril del 2025

GR3: Anserall - Vilanova de Banat

GR3: Anserall - Vilanova de Banat
A poc a poc, ens anem acostant al final del GR3, el camí de gran recorregut que vam iniciar a Bellver de Cerdanya i que avui, en l'etapa número 45, ens ha portat fins a la petita població de Vilanova de Banat, a l'Alt Urgell. Després d'aquesta etapa només ens en queden dues per completar els 800 km d'aquest gran itinerari circular.
Feia un dia gris i semblava que havia de ploure però avui hem tingut molta sort i només ha plovisquejat en algun curt moment al llarg del dia. La previsió no era molt bona però al matí hem aprofitat una finestra de bon temps abans de la pluja que havia d'arribar a la tarda.
Hem començat la jornada amb la maniobra logística. L'autocar ens ha recollit a Vilanova de Banat, on hem deixat els cotxes, i ens ha portat fins a Anserall, on vam acabar l'etapa anterior. 
Des de la rotonda situada a l'entrada del poble hem pujat a la part alta per enllaçar amb el GR, que en aquest tram coincideix amb el GR7 que baixa d'Andorra. Hem seguit una pista que baixa suaument seguint la vall del Valira fins a l'entrada de Castellciutat, on hem travessat la N-260 i el Valira, entrant al nucli urbà de la Seu d'Urgell.
El GR no passa pel centre històric sinó que recorre els carrers de la part més moderna de la ciutat per anar a buscar el pont sobre el Segre. A l'altra banda del riu, hem agafat una pista que ressegueix el riu. Ha estat un llarg tram de passeig fluvial, gairebé pla, per l'ample camí vorejat pels boscos de ribera. 
El passeig fluvial acaba a pocs metres de la població d'Alàs, que queda una mica enlairada sobre el riu. Hem pujat al poble i ens hem aturat a la plaça per esmorzar i fer la foto de grup abans de seguir el nostre camí, que a partir d'aquí és gairebé tot de pujada.
Pujant per una pista, hem passat al costat de l'ermita de la Mare de Déu de les Peces, una bella mostra del romànic que actualment està en procés de restauració. Poc després hem deixat la pista per agafar un corriol amb forta pujada per un magnífic bosc. Després de la llarga pujada hem arribat a la carretera, ja molt a prop de Vilanova de Banat i en pocs minuts hem completat l'etapa.
El dia s'ha aguantat fins aquí però justament quan hem iniciat el retorn en cotxe ha caigut una bona pedregada. Ens hem salvat per uns minuts d'acabar remullats! Després hem baixat fins a Adrall per dinar, una vegada més, al restaurant Llar de Foc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Turbiàs-
Anserall, 2025
GR3: El Cantó-
Turbiàs, 2025
GR7: Aixirivall
La Seu, 2017

dijous, 24 d’abril del 2025

Cova de l'Escaleta

Blog de Muntanya
Ja fa molts anys que vaig anar per primera vegada a la Cova de l'Escaleta. Després, he tornat alguna vegada més però sempre em quedava a l'entrada, de manera que era una excursió a la cova i no una exploració de la cavitat.
Avui, finalment, hem fet l'exploració completa de la cova de l'Escaleta. És una galeria llarga, d'uns 200 metres, amb alguna petita ramificació, però no cal utilitzar corda ni cap element tècnic, ja que es fa tot caminant i, només cal superar alguns petits ressalts amb curtes grimpades. La cova és d'origen tectònic i no hi ha ni una trista estalactita; només un escampall de blocs de roca de totes les mides.
Hem deixat el cotxe al costat de la carretera C-13, a prop del Pont del Pastor, i hem iniciat l'aproximació caminant per la carretera. Poc abans de l'entrada del túnel hem agafat un corriol a l'esquerra que s'enfila ràpidament pels cingles.
És un camí equipat que porta a un sector d'escalada i està equipat amb alguns trams de corda fixa i grapes d'acer. Aviat estàvem caminant per una estreta feixa entre els cingles, amb un gran panorama sobre la vall. 
El camí és curt i en menys de mitja hora estàvem al peu del petit mur sota l'entrada de la cova. Cal grimpar per superar aquest mur, d'uns 8 metres, fins a l'entrada de la cova. Una corda de nusos ens ajuda una mica i dona seguretat a la maniobra.
Un cop dintre de la cova, hem iniciat l'exploració avançant per la galeria principal entre grans blocs, amb petites grimpades i desgrimpades. Hem arribat a la sala principal, de 15 metres d'ampla i 12 d'alçada. Allà ens ha sorprès trobar una gran colònia de rat-penats que han començat a volar per tots els racons de la sala.
Hem seguit endavant i hem arribat, després de superar un bon nombre de petits obstacles, al final de la galeria. Hem fet la foto de grup i alguna foto més però, com que no hi ha formacions, aviat hem acabat la sessió fotogràfica iniciant el retorn.
De tornada, ens hem entretingut explorant alguna variant o galeria lateral però sense trobar cap racó especialment interessant. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercis Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de
L'Escaleta, 2019
Cova del
Tabac, 2019
Cova de
L'Escaleta, 1991