
Una nova etapa del GR3, la número 43, per terres de l'Alt Urgell. A poc a poc ens anem acostant al final d'aquest GR, que vam començar a Bellver de Cerdanya i ens ha portat fins aquí en 43 etapes recorrent bona part de Catalunya en un itinerari circular. Ara ens queden únicament tres etapes per tancar el cercle, arribant novament a Bellver, completant aquest Camí de Gran Recorregut, el més llarg de Catalunya.
Tota la setmana ha estat plovent i fins i tot ha nevat per sobre dels 800 metres d'altitud. Avui, però, la previsió del temps era bona i de bon matí ja estàvem al punt de trobada, Anserall, per agafar l'autocar que ens ha fet el transfer fins al punt de partida, a Turbiàs, on vam acabar l'etapa anterior.
Totes les muntanyes del voltant estaven emblanquinades, ja que ha nevat fins a la matinada, però ja es veia que el gruix de neu no era important en cotes baixes com les que havíem de recórrer.
Hem començat la caminada des de Turbiàs, seguint un bon camí de ferradura que baixa per una roureda. Després d'una bona estona de baixada, hem anat a parar a una carretera. El GR la segueix un curt tram i després agafa una petita pista que travessa el Riu de Castellbò. Aquí hem tingut un problema important. Amb la pluja dels darrers dies el riu baixava crescut i era impossible travessar-lo sense mullar-se els peus. No seria la primera vegada que travessem un riu a gual, però avui teníem una fàcil alternativa: baixant per la carretera hem arribat en pocs minuts a Castellbò, on hem retrobat el GR.
A la sortida del poble hem deixat definitivament la carretera, agafant un corriol en forta pujada. Era també un bon camí, que puja pel bosc fins arribar a un ample coll, on hem enllaçat amb una pista. Des d'aquest punt teníem un gran panorama de muntanyes emblanquinades i hem aprofitat el rerefons nevat per fer la foto de grup.
Després d'haver superat la pujada més gran de tot el recorregut, hem iniciat una llarga travessia resseguint la base de les muntanyes i superant, un rere l'altre, els lloms que baixen de la carena principal. També hem hagut de travessar un bon grapat de torrents, tots crescuts, saltant sobre les pedres.
A mesura que ens anàvem acostant a la Seu d'Urgell, anàvem veient cada vegada més a prop la impressionant muralla nord del Cadí, tota nevada. En una de les petites collades que hem passat, ens hem aturat per fer una segona foto de grup, amb el rerefons del Cadí.
Finalment, hem arribat a la Collada de la Torre, des d'on hem iniciat la baixada final cap a Anserall. No es veu el poble fins que estem molt a prop però aviat hem vist la carretera d'Andorra i el nucli d'Anserall. Hem recuperat els cotxes i ens hem desplaçat fins a Adrall, on ens esperaven per dinar al restaurant Llar de Foc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa senderista, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Cantó -
Turbiàs, 2025 |
GR3: Saverneda
P. del Cantó, 2025 |
GR7: Aixirivall
La Seu, 2017 |