dissabte, 31 d’agost de 2019

Cresta del Pedraforca

Cresta del Pedraforca
El Pollegó superior del Pedraforca no és una única muntanya sinó una llarga carena amb diversos cims que coronen la seva cara Nord, terreny de joc de moltes vies d'escalada. Avui hem fet el recorregut de la cresta del Pedraforca, des del Pic dels Cabirols fins al Coll de Verdet. Un recorregut de cresta que, tot i no tenir molta dificultat, té alguns passos clau que li donen caràcter i fan que aquesta sigui una activitat força interessant.
Hem sortit al matí de casa i poc després de les 8 del matí hem arribat al Mirador del Gresolet. Poc més enllà comença el camí del refugi Lluis Estasen. Hem passat el refugi sense aturar-nos i hem seguit pel camí transversal que porta a l'Enforcadura. Hem pujat per aquest camí fins que, al voltant dels 1.950 m, l'hem deixat per anar directament cap a la base del Pic dels Cabirols que es veia ben amunt a la nostra dreta. L'aproximació fins a l'inici de la cresta es fa sense camí, pujant pel dret evitant les pedreres inestables.
Hem arribat a un collet poc marcat en plena cresta, just al costat del Cabirols Inferior. Ens hem equipat i hem iniciat el nostre recorregut per la cresta. Grimpant sense massa dificultat hem arribat al primer cim de la jornada, el Pic dels Cabirols (2.309 m). Des del cim hem seguit uns metres per la cresta fins trobar, després d'un curt pas delicat, la instal·lació d'un ràpel.
La instal·lació era una mica precària, una maranya de baguetes, però muntada sobre uns pitons que semblaven de confiança. Hem posat una baga nova i hem iniciat el descens. Són 30 metres justos i, tot i els grans estimballs a banda i banda, no presenta problemes. El ràpel acaba a la bretxa oriental del Gat, on hi ha un parell de pitons que ens permeten muntar una bona reunió.
Des de la mateixa bretxa comença una curta canal que algunes ressenyes cataloguen de quart grau. Són pocs metres i a dalt hi ha un altre pitó per muntar reunió i assegurar el pas. Hem arribat al Gat, concretament entre les dues orelles d'aquesta roca felina. Flanquejant una mica hem arribat a la instal·lació del segon ràpel, muntat amb parabolts i dues anelles a l'orella occidental del Gat; una instal·lació perfecta.
Un ràpel de 28 metres ens ha portat fins a la Bretxa del Gat. Des d'allà hem seguit grimpant per la cresta fins arribar al Collet de la Cova, un pas clau on conflueixen bona part de les vies d'escalada que pugen per la cara nord del Pedraforca. Amb dificultat minvant hem seguit pujant fins arribar al cim del Calderer (2.493 m).
Per arribar al cim superior, que ja es veia proper, cal baixar primer un tram equipat amb unes cadenes. La primera part és força dreta i amb roca llisa, de manera que hem preferit muntar un ràpel per baixar amb més comoditat. Després, ja sense cap dificultat, la cresta ens ha portat fins al punt més alt del Pedraforca, el Pollegó Superior (2.498 m). Allà hem trobat en Pablo, que havia pujat per la Canal del Verdet. Hem fet una panoràmica circular:

Després d'uns minuts descans en el punt culminant del Pedraforca hem seguit el nostre recorregut anant a buscar la Canal del Verdet. L'itinerari segueix la cresta per un camí, encara que en el primer tram baixa uns metres a l'esquerra per evitar un espadat. A partir del cim Nord hem agafat la Canal del Verdet, baixant fins al coll del mateix nom on hem agafat un ample camí, el PR-123, que ens ha portat directament al refugi on ens esperava en Pablo que havia baixat per l'Enforcadura.
I aquí teniu la pel·lícula de la Cresta del Pedraforca:




ENTRADES RELACIONADES:
Canal del
Verdet, 1997
Cabirols, via M.
Antònia,  1979
El Gat, via
Homedes, 1974

PARTICIPANTS

Toni i J. Rafel. Cordada de suport: Pablo

DESNIVELL: +1.035 m
RECORREGUT7,6 km
HORARI: 7 h 30

MAPA


VISIÓ GENERAL


BIBLIOGRAFIA:

2 comentaris:

Petrus ha dit...

Acabo de descobrir el vostre blog! Felicitats per aquesta enciclopèdia de vivències. Teniu fotos antigues impressionants! M'he quedat impressionat!

Blog de Muntanya ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari. M'alegro que t'agradi el blog.