dissabte, 30 de juliol del 2016

El vol del dron per la Foradada i la Cadireta

Aquesta és una entrada atípica del blog, gairebé contradictòria amb les normes del nostre full d'estil, ja que l'excursioneta de can Maçana a la Cadireta és tan poca cosa que no mereixeria una entrada del blog, però els vols del dron a través de la Foradada i per sobre de la Cadireta sí que mereixen quedar immortalitzats en el blog perquè ens ofereixen visions singular de la muntanya de Montserrat. Hem sortit de casa després dinar i hem anat en cotxe fins a Can Maçana. Per primera vegada, després de tants anys de venir a Can Maçana, hem hagut de pagar per deixar el cotxe en el pàrquing. L'objectiu d'avui no era la curta excursió des de l'aparcament fins a la Cadireta sinó que es tractava de fer pràctiques de vol amb el dron en un indret tan singular com la Foradada. Hem arribat a la zona de la Cadireta i hem pujat per un caminet fins a la pròpia finestra de la Foradada, un impressionant forat en el cingle que baixa de les altures de Montserrat fins a la Cadireta. L'objectiu era aprofitar la grandiositat d'aquest indret per fer unes filmacions amb el dron i també fer practiques de pilotatge per aquest indret singular. Hem enlairat el dron i hem fet diverses passades pel forat de la muntanya. Hem observat que ens fallava una mica el control de l'aparell i hem recordat que no havíem fet el procés de calibració, que es recomana sempre abans d'una sessió de vol. Hem calibrat el falcó i l'hem fet volar novament comprovant que ara sí que teníem un bon control sobre l'aparell. Després de fer diverses tomes a la Foradada, hem decidit canviar d'escenari a baixar a prendre imatges de la Cadireta. Vista des de sota, la Cadireta és impressionant, amb un sostre que sobresurt molts metres. Hem fet pujar el dron des de la base per prendre imatges de tota la paret d'aquesta roca monumental. Fins i tot l'hem fet volar per sobre del cim, prenent unes imatges espectaculars del Bisbe apareixent pel darrere del cim de la Cadireta. Aleshores s'ha produït el greu incident que ha estat a punt de fer-nos perdre el dron. L'havíem fet pujat tan amunt que, potser perquè estàvem sota el sostre de la Cadireta que ens feia ombra, s'ha perdut el senyal del comandament. El dron ha deixat de respondre i ha quedat estàtic, molts metres per sobre nostre, més amunt de la Cadireta. Després s'ha desplaçat endavant, per sobre de la Cadireta i l'hem perdut de vista. Poc després s'ha produït l'accident: hem vist, amb una barreja de pànic i incredulitat, com el dron queia a plom des de les altures. Semblava una catàtrofe definitiva però avui hem tingut sort: el dron ha caigut sobre un arbre i ha aterrat sobre els arbustos del sotabosc que han frenat la caiguda sense que l'aparell patís cap desperfecte. L'hem fet volar novament comprovant, incrèduls, que tot funcionava perfectament i hem donat per acabada la jornada de pràctiques aèries, satisfets per la supervivència de l'aparell. En el registre de vol del dron ha quedat constància que l'aparell ha arribat a una altura màxima de 70 metres i que la caiguda s'ha produït des de 60 metres; tot un rècord de supervivència en microaeronàutica.
I aquí teniu el resum de les filmacions. Aquesta vegada la pel·lícula ha estat realitzada per una nova productora associada al blog, abueling films, que segur que a partir d'ara aportará grans obres a la filmografia del blog.


Travessia
d'Agulles, 2013
Canal del
Ninet, 2011
La Xemeneiadel Sabre, 1978

dissabte, 23 de juliol del 2016

Tour del Cervino: Gruben - Zinal

Avui per fi hem tancat el cercle i hem completat el Tour del Cervino arribant a Zinal, on vam començar aquesta aventura l'estiu passat. Com ahir, el dia es presentava plujós; de fet hem sortit de l'hotel Schwarzhorn amb les capelines posades encara que ben aviat ha deixat de ploure i la resta del dia ha estat núvol però sense ploure. Des de Gruben, a més del camí oficial del Tour que passa pel Meidpass (2.790 m), hi ha una variant una mica més directa que passa per un altre coll, la Forcletta (2.874 m). Nosaltres hem fet el camí del Meidpass, tot i que la part final se'ns ha fet molt llarga. Hem esmorzat molt bé a l'hotel i hem sortit sota la pluja per un bon camí que puja pel bosc. Després d'una forta pujada el camí surt del bosc i arriba a una zona de prats, el que aquí anomenen un alpage, i hem arribat a un poblet de cases de fusta anomenat Mittelstafel, semblant a Junge però amb una pista per on poden pujar els cotxes. El camí segueix pujant deixant enrere el poble, entre prats i pedreres. Quan ja es veia el coll hem arribat a un llac, el Meidsee, situat a 2.661 m. Ens ha sorprès trobar uns quants pescadors al voltant del llac. Hem fet quatre revolts més i hem arribat al coll, el Meidpass, que ens dóna entrada a la vall de Zinal. A més, és el final de la zona de parla alemanya, de manera que a partir d'ara la comunicació serà més fàcil perquè a la vall de Zinal tothom parla francès. Malgrat els núvols, hem pogut veure un gran panorama; moltes muntanyes, algunes amb geleres importants. També es veia, des del mateix coll, l'Hotel du Weishorn, un altre punt singular de l'etapa d'avui. Es tracta d'un hotel clàssic, del segle XIX, situat en plena muntanya. El camí baixa fins a unes granges situades a 2.200 metres i després puja per arribar a l'hotel, situat sobre un turó. Des de l'hotel pensàvem que ja estava tot fet i que la baixada a Zinal seria una passejada però no ha estat així. El camí ressegueix tota la vall de Zinal mantenint l'alçada, amb diverses entrades i sortides a les valls secundàries i amb petites pujades i baixades. No hem començat a baixar de veritat fins que pràcticament estàvem a sobre de Zinal. Aleshores el camí baixa en ziga-zagues pel bosc fins al punt final de l'etapa i del Tour. Ens hem allotjat a l'hotel Europa i hem acabat la jornada celebrant que hem acabat amb èxit el tour amb una fondue vigneronne, el plat estrella de la gastronomia de Zinal. 


ENTRADES RELACIONADES:
Tour Mont Blanc
Les Houches, 2012
Tour Mont Blanc
La Flégère, 2010
Tour Mont Blanc
Trient, 2010