No sempre surten les coses bé. Avui, després de la gran ascensió d'ahir a l'Albaron, teníem previst fer una ascensió curta que ens permetés arribar a casa -vuit hores de carretera- a una hora raonable. Després de valorar la situació i consultar el guarda del refugi, hem decidit atacat l'Ouile de la Valletazz, un cim de 3.150 metres que es fa en 3 hores i mitja. Després d'esmorzar al refugi, a dos quarts de sis hem sortit en direcció al cim. Hem seguit l'itinerari que ens havia explicat el guia fins a un gran plató. A partir d'aquí s'havia de vorejar la muntanya fins trobar una pala força dreta i una canal final que ens havia de portar al cim. La qüestió és que no hem trobat cap pala sinó que hem anat pujant en espiral fins que hem trobat una canal força dreta que portava a una bretxa a la carena. Hem deixat els esquís i, armats amb el piolet, hem pujat la canal fins arribar a la bretxa. Aquí ens hem adonat que aquesta no era la canal que esperàvem trobar. Encara que estàvem a 3030 m, a només 120 metres de desnivell del cim, l'aresta presentava un mur impracticable, de manera que hem decidit abandonar. Si no haguéssim de tornar a Barcelona avui mateix, hauríem pogut tornar enrere i pujar per una gran canal que havíem deixat enrere, però hem pensat que es faria molt tard i ens hem donat per satisfets amb l'Albaron. Hem baixat al refugi i després, seguint una pista, hem baixat a la vall principal, des d'on una automobilista ha portat el nostre conductor fins a Boneval per recuperar el cotxe i retornar a casa.
