A les 5 del matí ens posem en marxa. Prenem el microesmorzar del refugi dels Evettes i sortim en direcció a l'Albaron. Al contrari del que ens pensàvem, no hi ha massa gent per aquesta muntanya però tenim la sort que hi ha una bona traça que ens guiarà pel petit laberint de sèracs de la gelera de l'Albaron. Hi ha tanta neu que de la gelera només es veuen alguns sectors de les barreres de sèracs; la neu tapa totes les esquerdes fent molt més segura la progressió. Arribem a la carena, en el lloc anomenat La Selle de l'Albaron. A partir d'aquí hi ha dos itineraris; es poden baixar uns tres-cents metres per la vessant contrària fins a trobar la via normal que puja del refugi d'Averole o bé es pot pujar per l'aresta directa al cim. Ahir, al refugi, un guia ens va recomanar l'aresta, molt aèria i amb uns panorames il·limtats. Ens posem els esquís a l'esquena i comencem a enfilar-nos per la cresta, amb passos de neu i roca. Ens assegurem en alguns trams amb el nostre cordino però la dificultat no és excessiva. Al final arribem al cim de l'Albaron (3.637 m), un ampli replà on podem descansar una mica i fer, ben còmodament, les fotos del cim i la panoràmica circular. La ressenya que portem descriu una canal de baixada on, segons les condicions, es pot muntar un ràpel d'uns 20 metres fins a la gran pala de neu on comença l'esquiada. Hi ha una petita canal que porta a la instal·lació del ràpel. Convenientment assegurats hi baixem i, encara que la neu arriba tan amunt que gairebé ja no cal la maniobra, fem un petit ràpel. Després, amb els esquís als peus, iniciem una llarga baixada fins al refugi d'Averolee. La neu no està bé del tot però gaudim d'una llarga esquiada amb un magnífic ambient alpí. Ens instal·lem en el refugi, on ens donen un sopar una mica millor que el d'ahir, amb una sopa de llegums, unes butifarres amb polenta, taula de formatges i macedònia. Per acabar, el guarda del refugi ens convida a un genepi, el típic licor d'herbes de la Maurienne.
Aquí teniu el vídeo de la sortida.
BIBLIOGRAFIA:
- Savoie, d'Emmanuel Cabau. Editions Olizane
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada