Foto d'arxiu: vista al Coll de la Marrana, desembre de 2001
Després de tornar dels Alps teníem ganes de fer alguna ascensió una mica tècnica, a poder ser amb piolet i grampons. Vam triar la cara nord del Pic de l’Infern, una ascensió que s’acostuma a fer amb neu, encara que en aquella època de l’any, al mes d’agost, difícilment hi podia haver alguna congesta amb una mica d’entitat.
Vam deixar el cotxe a Vallter i vam pujar, ja cap al tard, fins al Coll de la Marrana per muntar un bivac i estar l’endemà de bon matí ben a prop de l’inici de l’ascensió. En el mateix coll i als seus voltants hi ha diversos emplaçaments de bivac relativament confortables. Ens vam instal·lar en un parell d’aquests emplaçaments amb els nostres sacs i fundes de bivac.
A mitjanit va començar a ploure, nevar i fins i tot a pedregar. Per sort anàvem ben equipats i la pluja no ens va arribar a mullar del tot. L’endemà al matí el mal temps persistia i la muntanya estava enfarinada, de manera que vam abandonar el projecte de pujar la cara nord del Pic de l’Infern i vam tornar a Vallter.
