Blog de muntanya

dijous, 14 de gener del 2021

Capvespre al Turó de les Maleses

Darrerament, a causa dels confinaments i tancaments perimetrals, hem visitat sovint el cim de les Maleses, un cim que abans de la pandèmia no havia trepitjat mai i ara és un dels més visitats i explicats en el blog. En el seu cim hi ha les ruïnes d'un poblat ibèric i és una magnífica talaia que ens ofereix una visió total del Vallès i les muntanyes que l'envolten.

Avui hem fet una sortida singular, diferent de les nostres darreres visites a aquest cim tan modest. El nostre objectiu no era únicament la petita excursió al cim de les Maleses sinó gaudir des d'aquest cim del gran espectacle del capvespre. Ha estat un dia d'hivern molt fred; al cim corria un aire gelat però això mateix ha fet que la vista fos extraordinària, des de les neus dels Pirineus fins a la costa del Maresme.

Hem sortit a mitja tarda de Montigalà i, seguint els camins de sempre, hem passat pel collet de Vallensana i el coll de la Malesa per pujar al Turó de les Maleses (464 m). Hem arribat encara de dia però ja fosquejava. Hem gaudit del panorama i hem fet unes quantes fotos mentre el sol s'anava amagant i al Vallès s'anaven encenent milers de llums. Després d'una estona hem iniciat el retorn pel mateix camí amb l'ajut dels frontals, ja que era negra nit, retornant al punt de partida.

Avui no hi ha àlbum de fotos ni tampoc track. Únicament us oferim un vídeo amb algunes escenes del capvespre al Turó de les Maleses. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

ENTRADES RELACIONADES:

Capvespre al
Montcau, 2016

Cap des
Falcó, 2013

Bivac al
Puigmal, 2012

MÉS INFORMACIÓ . . .

diumenge, 3 de gener del 2021

Sant Mateu i el dolmen de Can Gurri

El confinament ens obliga a limitar les nostres activitats de muntanya a les zones més properes. Sense saltar-nos gaire les prohibicions, només tenim a l'abast la Serra de Marina pels voltants de Badalona. En els darrers temps ja hem recorregut gairebé tots els camins de les muntanyes badalonines però encara en queda algun centre d'interès que es mereix una visita. Avui hem fet un interessant recorregut per la Serra de Marina amb dos centres d'interès: la muntanya de Sant Mateu i el dolmen de can Gurri.

Hem sortit de la Conreria agafant el GR92 en direcció al coll dels Nou Pins. És una pista planera que en pocs minuts ens ha portat al coll. Seguint la pista hem arribat a les primeres cases de la urbanització de Font de Cera, on hem deixat la pista baixant per un caminet fins al coll del mateix nom.

Hem seguit, encara pel GR92, fins al Coll de Can Gurguí on hem deixat la pista per agafar, seguint el GR, un corriol que puja amunt en direcció a Sant Mateu. El camí va per la vessant Nord oferint-nos nous panorames. A més de les muntanyes que envolten el Vallès (Montserrat, Sant Llorenç, Montseny...) es veia el Pirineu on destacava la característica silueta del Puigmal tot nevat.

Hem arribat a Can Riera, una gran masia situada a l'atiplà que corona la muntanya de Sant Mateu, i ens hem acostat fins al cim que s'aixeca molts pocs metres sobre l'altiplà. Finalment hem arribat al cim de Sant Mateu (499 m). El cim està voltat de bosc, de manera que el panorama és mínim però hem fet volar el dron uns metres per sobre de les alzines del cim per capturar unes fotos panoràmiques.

Hem retornat a l'altiplà i ens hem acostat a l'ermita de Sant Mateu. Avui estava oberta i hem pogut entrar-hi. També hem admirat la magnífica alzina monumental situada just al costat.

Hem iniciat el retorn però no pel mateix camí sinó per un corriol que ens ha portat en una curta baixada fins a la pista gran per on hem retornat al Coll de Can Gurguí.

Era aviat, de manera que hem invertit uns minuts per acostar-nos a la Font de Can Gurguí i a la masia del mateix nom. Ens ha sobtat que aquesta masia, on hi havia un restaurant, ara és un hotel per a gossos.

Hem retornat a la pista gran, iniciant el retorn en direcció al coll de Font de Cera i la Conreria però encara volíem arrodonir l'itinerari visitant un altre punt singular. Hem agafat una variant, senyalitzada com a GR97-3, per acostar-nos al dolmen de Can Gurri. No ens hem hagut de desviar massa; aviat hi hem arribat. Està situat en una petita clariana del bosc i està senyalitzat.

Hem seguit per la variant del GR fins al Coll de Can Gurri, on l'hem deixat ber baixar per un camí a retrobar el camí per on havíem vingut. Després hem seguit fins al Coll dels Nou Pins i la Conreria, punt final del nostre recorregut.

Avui hem fet poques fotos perquè tot ho teníem molt vist però hem fet un petit àlbum amb les fotos de la jornada.

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

ENTRADES RELACIONADES: