Hem tornat una vegada més a Montserrat, aquesta vegada per fer una activitat combinada amb pujada per la via ferrada de Les Dames i descens per la Canal de l'Ermità Mort. Una activitat molt completa que ens ha permès recórrer alguns racons amagats de la muntanya de Montserrat.
Hem iniciat el nostre recorregut a la Vinya Nova des d'on en pocs minuts s'arriba a l'inici de la via ferrada de Les Dames. Ja havíem recorregut dues vegades aquesta ferrada, la darrera vegada l'any 2007, però en aquests anys s'han produït algunes petites modificacions en l'equipament de la via. De fet, la ferrada ha estat tancada durant l'estiu passat per revisió i manteniment dels equipaments i avui no sabíem si ens trobaríem algun canvi significatiu en l'equipament de la instal·lació.
La via ferrada de Les Dames està catalogada amb una dificultat de K4, encara que no és gaire llarga, i té un parell de passatges singulars que marquen el nivell de la via. Està perfectament equipada amb cable de vida, cadenes i grapes. També hi ha un tram equipat amb preses artificials, un passatge ben singular.
Hem iniciat l'ascensió superant un parell de ressalts menors fins arribar al primer mur, una paret ben vertical amb grapes, que representa la primera dificultat important de Les Dames. Les grapes estan separades i en el pas inicial cal superar uns metres a força de braços. Després ve un altre mur, no tan vertical, equipat amb preses artificials. Poc després trobem un altre mur ben llis, equipat amb una cadena, seguit d'un desplom amb grapes. Superat aquest desplom, s'arriba al pas clau de la vía, la canal final. Per superar aquesta canal no hi ha més equipament que el cable de vida i cal pujar agafant-se del cable, a força de braços, aprofitant també algunes preses naturals per als peus. Al final d'aquest tram s'acaba la via ferrada.
Aquí teniu el vídeo de la via ferrada de Les Dames. Ha estat produït per Mountain Films, en coproducció amb la productora pròpia del blog, Quercus Films:
Hem acabat la via ferrada però encara ens quedava la segona activitat del dia, la Canal de l'Ermità Mort. Per arribar a l'inici del barranc hem agafat el camí del Coll dels Pollegons, que recorre un dels racons més amagats de Montserrat, al peu de les agulles de la Plantació. En alguns moments hem pogut veure l'espectacular aresta del Sentinella i la silueta característica del Rave, entre moltes altres agulles.
Des del Coll dels Pollegons hem baixat seguint el mateix camí fins a l'inici de la Canal de l'Ermità Mort. Allà mateix, al costat de l'inici del barranc, hi ha la Cova de la Murdela, una cavitat sota un gran bloc de roca que antigament estava tancada per un mur, formant una caseta. Ara només queden les ruïnes d'aquella antiga edificació en aquest paratge singular.
Després de visitar la Cova de la Murdela i menjar una mica, hem iniciat el descens de la Canal de l'Ermità Mort. És una canal curta i de poca dificultat, que podríem classificar a la categoria d'activitats per a col·leccionistes però que bé mereix una visita.
Després d'un parell de ràpels fàcils i emboscats hem arribat al pas clau, un ràpel fraccionat en dos trams amb un total d'uns 35 metres. És un indret espectacular per on baixa el ràpel encaixonat per la canal estreta i vertical. A la meitat d'aquesta canal hi ha un replanet on reinstal·lem el ràpel, encara que si portem prou corda seria millor enllaçar els dos trams per evitar la incomoditat de la reinstal·lació amb l'estretor de la canl.
El descens segueix, ja sense dificultat, amb algun ràpel curt i desgrimpant alguns ressalts. Hem travessat el Camí del Pont per on teníem una escapatòria fàcil i hem completat el descens amb el tram final fins al Pont, que no és més que un enorme bloc encastat a la canal formant un pont natural. Abans, hem fet un darrer ràpel d'uns onze metres, acabat en una petita cova on hi ha algunes minúscules estalactites. Des del Pont, un caminet ens ha portat en pocs minuts de retorn a La Vinya Nova, on havíem iniciat el nostre recorregut.
I aquí teniu l'altra pel·lícula de la joranada, la de la Canal de l'Ermità Mort:
ENTRADES RELACIONADES:
 Canals del Gat i el Xacó, 2011 |
 VF de les Dames, 2007 |  Clot de la Sajolida, 2004 |
