dilluns, 10 d’octubre del 2016

Ascensió al Pic d'Étang Faury (2.702 m)

Étang Faury
El Pic d'Étang Faury és un d'aquells cims desconeguts a on no hi puja gairebé ningú. De fet, no el coneixíem fins fa relativament poc. El vam descobrir perquè apareix en el llibre "Pirineos, 100 cumbres" que l'inclou a la llista dels 100 cims dels Pirineus que cal fer. La via normal puja per la Vall d'Orlu passant pel refugi d'En Beys però nosaltres hem triat una ruta diferent, més llarga, però que pot fer-se en el dia, pujant per l'Estany de Llanós des del final de la carretera de la vall de Querol. Hem sortit de casa de matinada i, després de recollir en Joan a Ur, a les 8'30 començavem a pujar per un camí que, en fort pendent, ens ha portat a enllaçar amb el GR7 que recorre la vall a certa altura. Hem passat per sobre de l'Estany de Font Viva i hem arribat al peu de la presa de l'Estany de Llanós. El camí recorre tot l'Estany, llarguíssim i amb lleugeres pujades i baixades, fins arribar a una cabana de pastors anomenada de Rouzet, situada just on es troba el GR7 per on veníem, amb el GR10. Hem esmorzat al costat de la cabana i hem seguit la marxa. Després d'un petit tram comú amb el GR10 hem deixat aquest camí i hem iniciat la pujada a la Portella d'Orlu, no gaire llunyana. Hem arribat a la Portella, límit entre la Cerdanya i l'Ariège. Al davant teníem, aixecant-se sobre el llac que li dóna nom, el Pic de l'Estany Faury. Per arribar-hi cal baixar fins al llac, uns 80 metres de desnivell, i pujar per l'altra banda però nosaltres hem fet una variant: a mitja baixada hem iniciat un flanquejament en direcció a la Portella de Madides, punt d'inici de la carena final del cim. La travessia ha estat una mica accidentada perquè hi havia molta roca però hem arribat sense problemes a la Portella. En teoria estàvem ja a la via normal però no hi ha camí i només hem trobat alguna petita traça sense continuïtat i dues o tres fites. Com hem pogut, hem superat els darrers metres fins al cim del Pic de l'Estany Faury (2.702 m). El dia era magnífic i teníem al davant un gran panorama. Com que no coneixem gaire aquesta zona, hem tingut certes dificultats per reconèixer les muntanyes del voltant. Hem reconegut les més característiques com el Carlit, el Coma d'Or i el Puigpedrós de Llanós i també hem vist refugi d'En Beys amb el seu llac però hem hagut de recórrer al mapa per situar-nos millor.
Hem iniciat el retorn però no exactament pel mateix camí sinó que, per evitar el flanquejament que havíem fet abans, una mica incòmode,  hem baixat directament fins a l'Estany Faury, on hem retrobat el GR7 per remuntar fins a la Portella d'Orlú. Hem desfet el camí fins a la presa de Llanós però aquí, novament, hem decidit fer una variant, ja que teníem interès en comprovar com estaven els dos refugis forestals que hi ha pel camí, anomenat dels Enginyers. Baixant per aquest camí, hem comprovat que els dos refugis estaven força bé i hem arribat al cotxe quan començava a fosquejar.

ENTRADES RELACIONADES:

GR10: Besines-
La Perxa, 2009
Mortiers i
Terrers, 2008
Ascensió al
Carlit, 1974

ASSISTENTS: Joan C. - Luis - JR
DESNIVELL: 1.435 m
RECORREGUT: 28,35 km
TRACKS: en aquesta ocasió hem fet dos tracks perquè a la baixada hem fet dues variants relativament importants. Quan la baixada és pel mateix camí, només poso el track de pujada, ja que en cas contrari queda confús perquè se superposa la pujada amb la baixada i, per exemple, les distàncies es calculen malament. Quan la baixada és per un itinerari diferent de la pujada poso el track complet. En aquest cas la baixada coincideix parcialment amb la pujada (més del 50%), de manera que he arribat a la conclusió que el millor era fer dos tracks diferents, el de la pujada i el de la baixada. A més, he invertit el track de baixada, de manera que l'he convertit en el track de la pujada pels Enginyers; crec que d'aquesta manera és més útil. Aquests són els tracks: TRACK PUJADA - TRACK BAIXADA (invertit).
HORARI: 10 h 30 min. comptant parades. Sortida del pàrquing a les 8'30. Arribada a les 19 h. Tres parades relativament llargues: esmorzar a la cabana de Rouzet, fotos i contemplació del paisatge al cim, dinar a la cabana de Rouzet.
DOCUMENTACIÓ
· Dos reductes naturals: Roc Blanc i Pic de l'Estany Faury (Muntanya, núm 772)

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Ascensió als Pics de Broate

Una vegada més, les previsions de la méteo no s'han acabat de complir i el mal temps no ens ha permès completar les activitats previstes. Ahir al vespre vam anar a dormir al refugi de Broate mentre a fora plovia lleugerament i la boira ho tapava tot. A mitja nit el cel estava ben clar i es veien gairebé tots els estels del firmament però quan ha sonat el despertador, a dos quarts de set, la situació havia canviat totalment. Tornava a ploure i una densa boira tapava els cims i bona part de la vall. Era la segona vegada que veníem a Broate per pujar el Sotllo i tot indicava que avui tampoc seria el nostre dia. Es tracta d'una ascensió relativament fàcil, ja que no té passos d'escalada però sí una cresta per on cal grimpar des del coll fins al cim; no és gens aconsellable fer l'ascensió sota la pluja...
Hem esmorzat llargament, fent temps a veure si canviava alguna cosa i podíem sortir en direcció al Sotllo però finalment hem decidit deixar-ho per a millor ocasió. Ha deixat de ploure però la part alta de la muntanya continuava totalment tapada. Per contra, a l'altra banda de la vall, els pics de Broate no es veien tan tapats i fins i tot en algun moment hi tocava el sol. S'ha reunit el gabinet de crisi i ha decidit per unanimitat intentar executar el pla B: els pics de Broate. Són més baixos que el Sotllo i no pertanyen a l'exclussiu grup dels tresmils dels Pirineus però hem pensat que valia la pena pujar-hi per poder, si mès no, complir l'objectiu principal de la sortida: gaudir de la muntanya. 
Els pics de Broate són molt poc visitats; ni tan sols hi ha camí, únicament algun petit tram de corriol mig perdut i algunes fites disperses però l'ascensió és fàcil. Des del mateix refugi ja es veuen al davant mateix els pendents herbosos que porten a la carena fronterera. Pujant per aquests pendents, hem arribat fins a l'Estanyol de Broate, situat a 2.620 metres. Des d'aquí es veia una marcada bretxa, a sobre mateix del llac. Hem pujat per una pedrera i en pocs minuts hem arribat a la bretxa. El Pic de Broate estava molt a prop; en pocs minuts hem arribat el primer cim de la jornada, el Pic de Broate (2.710 m). La boira ens envoltava, obrint-se parcialment en algun moment, però no ens ha permès fer la panoràmica circular. 
Hem retornat a la bretxa i hem iniciat la segona ascensió: el Cap de Broate. A partir d'aquí hi ha una topografia una mica confusa; un corriol ens ha permès evitar el fil de l'aresta i en pocs minuts ens ha portat fins a un cim marcat amb una gran fita. Semblava que havíem arribat al Cap de Broate però tots els GPS que portàvem ens indicaven que encara faltaven 215 metres en línia recta per a l'autèntic cim. El mapa de l'Alpina marca aquesta cota amb una altitud de 2.739 metres mentre que per a l'autèntic Cap de Broate marca una altitud de 2.733. Totalment desconcertats, hem tornat a convocar el gabinet de crisi. Hem pensat que era molt injust que el cim més alt no tingés nom, mentre que un cim secundari de molt poca prominència tingués l'honor d'aparèixer en el mapa de l'Alpina amb lletra gran. Finalment hem acordat que aquest cim seria el Cap de Broate Superior (2.739 m) i ens hem fet la foto de cim. Tampoc hem pogut fer la panoràmica circular perquè la boira ho tapava gairebé tot. Ja de baixada hem pujat una cota més (2.735 m segons el mapa de l'Alpina) i finalment el Cap de Broate (2.733 m). Posteriorment, ja a casa, hem comprovat que el mapa del l'IGN fa justícia i dóna el nom de Cap de Broate al cim principal, al qual dóna una altitud de 2.734 m.
Hem baixat per uns pendents herbosos de la cara sud fins un collet i deprés hem baixat per una valleta que ens ha portat a enllaçar amb l'itinerari de pujada. Hem arribat al refugi i, després de dinar una mica, hem iniciat la baixada fins a la presa de Montalto pel mateix camí per on vam pujar ahir. 
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta sortida. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Pic de
Certascan, 2016
Pica
d'Estats, 2010
GR11: Àreu-
Tavascan, 1998