dissabte, 1 d’octubre del 2016

Refugi de Broate

Refugi de Broate
Novament hem vingut a la vall de Broate per intentar completar l'ascensió al Sotllo, que vam intentar l'any passat i no vam poder fer a causa del mal temps. Avui hem fet l'aproximació fins al refugi de Broate, un refugi de llauna, lliure i situat en un lloc estratègic per a les ascensions al Sotllo i al Guins d'Ase, entre altres. El camí no és fàcil, ja que el traçat té uns quants sectors precaris que cal superar amb intuició, equilibri i adherència, tota una combinació d'habilitats.... Hem deixat el cotxe al final de la pista que puja de Tavascan, al costat de la presa de Montalto. El camí comença fàcil i planer; en realitat és una petita pista, marcada com a GR, fins als Plans de Boavi. Al final del Pla hem passat el pont i hem seguit el camí, ben traçat i amb trams empedrats, fins a l'inici de la Vall de Sellente. Aquí hem deixat el camí principal, una variant del GR11, per agafar el camí del refugi de Broate. No és més que un corriol, amb alguns sectors poc definits i amb un parell de passos precaris per roca, al costat de les cascades, on cal anar amb compte. A més s'ha posat a ploure, de manera que el fang i la roca mullada ens han complicat una mica més l'excursió. Finalment hem arribat al refugi, on ens esperàven en Pablo i en Ferran, que ja portaven alguns dies per aquestes muntanyes. El refugi està perfectament equipat, amb lliteres per a 18 persones, flaçades, mobiliari i llum elèctric. Ens hem instal·lat i hem sopat mentre a fora seguia plovent. Finalment hem anat a dormir confiant que es complissin les previsions de la méteo que indicaven per demà un bon dia per fer muntanya.
L'àlbum conté les fotos de les dues etapes de la sortida i el track correspon a la nostra anterior pujada al refugi de Broate,  el setembre de 2015.


ENTRADES RELACIONADES:
Refugi de
Certascan, 2016
Refugi de
Broate, 2015
Refugi de
Pinet, 2010

dissabte, 24 de setembre del 2016

GR1: L'Espunyola - Gironella

GR1
Avui hem iniciat una nova temporada del GR amb aquesta etapa, l'onzena, entre L'Espunyola i Gironella. La d'avui ha estat una de les etapes més fàcils que hem fet fins ara en aquest GR, ideal per iniciar la temporada amb bon peu. Per començar, l'autocar ens ha deixat una mica més amunt de L'Espunyola, al costat de l'església de Sant Cosme i Sant Damià, just on vam acabar prematurament l'etapa anterior a causa de la pluja. En pocs minuts hem baixat a L'Espunyola, un poblet de quatre cases, i hem esmorzat a l'Hostal Parera, on vam dinar al final de l'etapa anterior. El camí, sempre en lleugera baixada, ens ha portat per camps i boscos fins als afores de la població d'Avià. El GR no entra al poble sinó que quan arriba a les primeres cases deixa el poble a l'esquerra i agafa un camí asfaltat que porta a l'ermita de Santa Maria d'Avià, una petita construcció romànica del segle XII. Hem esmorzat en el pati de l'ermita i ens hem tornat a posar en marxa per un camí asfaltat al costat d'una filera de xiprers. Hem passat pels afores de Graugés però no ens hem desviat per veure el petit estany que hi ha al costat del poble. Hem arribat a l'ermita de Sant Vicenç d'Obiols, un temple prerromànic d'origen visigòtic, i hem iniciat la fase final de l'etapa. Hem passat per sota d'un viaducte de l'autovia de l'Eix del Llobregat i hem arribat a la ribera del Llobregat. Hem baixat per un camí al costat del riu fins arribar al pont de la carretera antiga, ja en plena població de Gironella, on hem donat per acabada l'etapa d'avui. L'autocar ens ha recollit en aquest indret i ens ha portat al restaurant Pajares, situat a la sortida de Gironella, on hem acabat la jornada amb un bon dinar. 


ENTRADES RELACIONADES:
GR1: Llinars
Espunyola, 2016
GR 107
Etapa 1, 2014
GR 83
Etapa 1, 2011