dissabte, 24 de maig del 2014

Gourg des Anelles i Cascades de Baussous

Gourg des Anelles i Cascades de Baussous
Avui hem iniciat la temporada de barrancs amb dos descensos a la zona del Vallespir, al costat de la població de Ceret. El primer barranc que hem fet és un clàssic d'aquesta zona; un magnífic barranc amb força aigua, ràpels tècnics, salts ... només té el petit inconvenient que és una mica curt, però tant l'aproximació com el retorn són també curts. El punt de partida és a la carretera que porta a les Illes pel coll de Miralles. Poc abans del km 16 hem deixat el cotxe a una esplanada i hem caminat uns metres per la carretera. Poc després d'un pont amb brana metàl·lica, un caminet baixa directe a l'inici del barranc. Hem començat a baixar caminant, ja equipats, fins al primer ràpel, molt ben muntat com tots els d'aquest barranc. Allà mateix hi ha un mesurador de cabal per avisar quan hi ha crescuda i el barranc pot ser perillós. Avui el nivell de l'aigua estava a la zona verda del mesurador, indicant que no hi havia perill. El primer ràpel és el més alt de tot el recorregut; són 28 metres però a la meitat hi ha una cornisa equipada per fraccionar el ràpel. També es pot saltar des d'aquí però nosaltres hem preferit baixar en ràpel. Un cop superat aquest primer ressat, hem trobat diversos ressalts menors, alguns tobogans i fins i tot algun salt de bona alçada. Hem gaudit d'un magnífic descens, que se'ns ha fet una mica curt però ens ha deixat ben satisfets. Aquí teniu el vídeo d'aquest descens:



Com que hem acabat aviat, hem menjat l'entrepà i hem anat a fer un altre barranc de la zona, també curt, per arrodonir la jornada. El barranc de les Cascades de Baussous està a tocar del poble i, com l'anterior barranc, tant l'aproximació com el retorn són curts. El barranc és curt però molt estètic, amb diversos ràpels i força aquàtic. Després del ràpel final, potser el més alt, un camí ens ha portat de baixada uns metres i després, creuant el riu, de pujada al punt de partida. Ha estat una bona jornada barranquista i un magnífic inici de temporada.
Aquí teniu la pel·lícula de les Cascades de Baussous. Tant aquesta pel·lícula com l'altra han estat cedides per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:
GR10: Les Illes-
Le Perthus, 2010
GR10: Montalbà
 - Les Illes, 2009
Gorges del
Llech, 2009

dissabte, 17 de maig del 2014

Costabona i Roca Colom

Costabona
El grup de caminadors del GR ha fet avui una sortida una mica diferent. Aprofitant que ja fa calor i la neu ha reculat molt, hem anat a fer un parell d'ascensions pels Pirineus Orientals. Des del poble d'Espinavell, a prop de Molló, hem pujat per una pista en molt bon estat fins a un coll, a 1.905 metres, al costat mateix de les Roques d'en Marcer. Des d'aquí ja es veia, ben proper però molt amunt, el Costabona, un cim arrodonit que des d'aquí es veu fàcil. Un caminet, algunes fites i les marques d'una variant del GR11 ens han anat guiant muntanya amunt, carenant pel llom més marcat de la muntanya amb un gran panorama. Hem arribat al cim del Costabona (2.446 m) i ens hem aturat una estona a contemplar el paisatge. Per una banda es veia el Canigó i per l'altra banda les muntanyes d'Ulldeter i Núria. Hem fet algunes fotos de cim i una panoràmica circular:

Hem baixat en direcció al Coll de Pal i ens hem aturat a esmorzar. El dia era molt bo, encara que passaba un airet força fred. Per itineraris diversos hem arribat tots al Roca Colom (2.507 m), mentre el dia es començava a ennuvolar. Malgrat tot, el panorama era espectacular, amb noves perspectives del Massís del Canigó i les muntanyes d'Ulldeter i Núria. Hem fet una nova foto de cim i la panoràmica circular:

Amb el cel ja força tapat hem iniciat el descens en direcció al Coll de Pal, seguint el camí directe. Des del coll, un camí ben marcat ens ha portat en direcció al llom per on havíem pujat al Costabona pero encara hem tingut algunes incidències: el camí quedava tallat per tres congestes consecutives, força dretes i amb la neu una mica dura. Com que era perillós travessar-les directament hem remuntat per passar-les per dalt; ens hem complicat una mica però hem evitat el perill. Hem retrobat el camí de pujada i, ja sense cap problema, hem retornat al coll on havíem deixat els cotxes. Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar. Aquesta vegada hem anat al restaurant can Baral·la de Sant Pau de Segúries.


ENTRADES RELACIONADES:
Roc Colom,
amb esquís, 2001
Del Costabona
 a Núria, 1974
Setcases -
Marialles, 1973