diumenge, 4 de maig del 2014

Tuc de la Canal de Rius, en travessia

Tuc de la Canal de Rius
Després de passar la nit al Refugi de la Restanca ens hem llevat de bon matí amb un dia radiant. Les previsions s'han confirmat i es presenta un dia perfecte. Volíem sortir amb les primeres llums però en el Refugi de la Restanca fan el mateix horari que els hotels de Salou i ens han dit que abans de les 7 no es pot esmorzar. Després de fer les motxilles hem esmorzat força bé i ens hem posat en marxa. Ha gelat durant la nit i la neu estava dura, força millor que ahir quan vam arribar. Hem començat a pujar vorejant el Llac de la Restanca anant a buscar, a l'altra banda, una canal que baixa de l'Estany de Mar. Superada la canal hem arribat a l'altiplà ocupat per l'Estany de Mar, molt extens, tancat per un impressionant rerefons de muntanyes. L'objectiu d'avui era retornar a l'Hospital de Viella d'on vam sortir ahir, fent una ascensió a la zona. El cim triat era el Tossal del Molar Gran, que des d'aquí ja es veia clarament, amb la seva característica pala superior en forma de barret. També es veia el Bessiberri Nord pel seu vessant més dret i, pel darrere, aixecaven el cap el Mauberme, el Barlonguera, el Mont Valier i el Montardo. Es pot travessar l'altiplà per sobre el llac, quan està ben gelat, o vorejant-lo a certa alçada. Hem optat per aquesta segona opció i, a poc a poc, hem anat travessant el gran altiplà. A l'altra banda hem començat a guanyar alçada per una àmplia pala en direcció a l'Estany Gelat de l'Obaga; al voltant dels 2.500 m d'altitud hem girat a la dreta i, per una àmplia terrassa sota el Tuc de la Canal de Rius, hem passat a la vessant del Circ de Tort. Hem arribat a un collet des d'on ja es veia el Tossal del Molar Gran. Per fer-lo calia baixar una mica per remuntar després la pala final d'uns 300 metres de desnivell. No ho hem vist clar perquè es veia tot molt lluny i hem decidit atacar el Tuc de la Canal de Rius, que teníem a sobre mateix. Per aquesta banda el Tuc té una coma amb pendents forts; les guies d'esquí recomanen pujar per l'altra banda i, si les condicions són favorables, baixar per aquesta coma. Com que ja estàvem aquí hem anat amunt; la pala era dreta però la neu estava força bé i ben aviat hem arribat a la carena i, amb els esquís als peus, fins dalt. Des d'aquí el panorama era impressionant. A ponent teníem la Maladeta, al nord la carena fronterera amb el Mauberme i el Mont Valier i a llevant el Bessiberri Nord i tota la carena fins al Montardo. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Hem baixat per la mateixa pala de pujada, amb una neu magnífica, i hem iniciat el descens en direcció als Llacs de Rius. La intenció inicial era passar pel Coll de Conangles però calia fer una bona remuntada i hem decidit anar a buscar el Port de Rius, més lluny però sense desnivell. Des del Port de Rius només ens quedava la baixada fins a l'Hospital de Viella; hem baixat una mica amb esquís però ben aviat s'ha acabat la neu i, amb els esquís a l'esquena, hem completat la baixada a peu.
Aquí tenim el vídeo de la jornada, cedit per Mountain Films per a tots els usuaris del blog.




ENTRADES RELACIONADES:
Montardo amb,
esquís, 1984
Tumeneja
Nord, 1980
Bessiberri
Nord, 1973

dissabte, 3 de maig del 2014

Tuc de Sarraera en travessia

Tuc de Sarrahèra
Per aquest pont del Primer de Maig havíem programat una sortida als Alps però la previsió del temps era molt dolenta i finalment hem decidit quedar-nos als Pirineus i fer una sortida de dos dies amb un parell d'ascensions per la Vall d'Aran. Ahir al vespre vam arribar al refugi de Conangles, molt acollidor, i ens hi hem allotjat. Tota la nit ha estat plovent i al matí estava tot tapat. Hem esmorzat al refugi i hm fet en cotxe el curt trajecte fins a la boca sude del túnel de Viella, just al costat dels vells edificis de l'Hospital de Viella. Quan hem arribat plovia amb força, de manera que ens hem esperat una estona dins del cotxe fins que la pluja ha afluixat una mica i hem aprofitat per preparar el material. La neu estava força amunt, de manera que ens tocava fer una llarga caminada amb els esquís a l'esquena abans de començar a fer lliscar els nostres esquís per la neu. Hem començat a pujar pel GR11 en direcció al Port de Rius. A partir d'una certa altura la muntanya estava enfarinada; la pluja de la nit aquí va ser neu. Hem anat pujant, confiant en la millora del temps que anunciaven els pronòstics, però la cosa no canviava i seguia nevant mentre pujàvem entre la boira. Després de superar 500 metres de desnivell amb els esquís a l'esquena hem trobat una pala de neu contínua i ens hem posat els esquís. Ben aviat hem arribat al Port de Rius, totalment emboirat. El temps no millorava però des d'aquí només quedaven 300 metres de desnivell, de manera que hem decidit intentar l'ascensió guiant-nos amb el GPS, ja que la visibiliatat era mínima. Hem anat pujant fins al peu de la pala final; l'hem agafat pel seu límit esquerre, passant al costat d'un collet, i hem seguit pujant la pala fins que ens ha semblat massa dreta i hem deixat els esquís, superant la part final a peu amb l'ajut del piolet. Hem arribat a l'aresta cimera i, pocs metres més enllà, al cim. Hem fet quatre fotos però ha estat impossible fer la panoràmica circular, ja que no es veia res. Hem retornat als esquís i hem iniciat l'esquiada en direcció a la Restanca. Hem baixat per la vall de Rius fins que al voltant dels 2.000 metres d'altitud hem inicial un camí de flanc amb un parell de pujades per arribar al refugi de la Restanca, on ens hem instal·lat. El sopar ha estat força bé, amb escudella barrejada amb alguns petits indicis de carn d'Olla, macarrons de tonyina i una mena de  tall rodó. Hem anat a dormir aviat perquè demà ens espera una nova ascensió amb esquís.
Aquí us oferim el vídeo d'aquesta jornada, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
GR11: Colomers -
H. de Viella, 1999
Tuc de Mulleres
esquís, 1982
Tuc de Sarraera
esquís, 1982