divendres, 7 de setembre del 2012

Imlil - Azib Tamsoult

A prop de la 1 de la matinada vam arribar a l'aeroport de Marrakech, on ens esperava en Brahim, el nostre contacte al Nord d'Àfrica, per portar-nos a l'hotel de Marrakech on hem passat la nit.  De bon matí, després d'un bon esmorzar a l'hotel, hem agafat el transport que, en poc menys de dues hores, ens ha portat a Imlil, punt de partida de la nostra aventura. Allà ens esperaven els nostres guies i els mulers que ens acompanyaran en aquesta ruta de quatre dies per l'Atlas. Aquesta vegada som una bona colla, de 14 persones, de manera que formem gairebé un grup expedicionari, amb secció de cavalleria i tot. Després d'alguns preparatius, hem sortit d'Imlil pel magnífic camí de ferradura que porta al Tizi n'Mzik, el coll que ens donarà entrada a la vall d'Azzadene. Després d'una estona de caminar ens hem aturat a dinar sota un bosquet de nogueres. Els nostres acompanyanys ens han sorprès muntant un petit menjador de campanya, que ens ha recordat els contes de les mil i una nits, i ens han preparat una amanida i un plat de pasta per dinar. Desprès de dinar i d'una curta però profunda migdiada hem reprès el camí, ben fressat, que ens ha portat al Tizi n'Mzik (2.489 m). Han estat gairebé 800 metres de desnivell però amb molt bon camí. Des del coll, el mateix camí ens ha portat, travessant passatges impressionants i un magnífic bosc esclarissat de savines multicentenàries, fins a l'Azib Tamsoult, un petit assentament d'estiu situat a uns 2.200 m. Una mica més amunt ja veiem el refugi on passarem la nit. El refugi és petit però portem tendes de campanya i en pocs minuts queda instal·lat el nostre campament. Sopem i anem a dormir aviat perquè demà hem de fer una nova etapa d'aquesta ruta per l'Atlas. La nit és magnífica aquí dalt, amb una infinitat d'estels lluint al firmement i, malgrat el vent fort i una mica fred, passem bona nit.
Aquí tenim aquí el vídeo de la primera etapa de la nostra travessia per l'Atlas:



dissabte, 1 de setembre del 2012

Puigmal - Fontalba

Poc després de les 6 ha començat a clarejar al cim del Puigmal on havíem muntat el nostre bivac. Poc després ha sortit el sol i ens han tocat els seus primers raigs, iniciant el nostre procés de descongelament. El vent no havia afluixat gens en tota la nit i el fred era ara encara més intens. Les cantimplores estaven completament glaçades, un indicador prou evident de la fredor del bivac. Hem menjat alguna cosa sense sortir del sac i hem començat a desmuntar el bivac. El nostre pla de ruta preveia que, si feia bon temps, faríem una part del recorregut de l'Olla de Núria abans de baixar al Santuari. Quan hem anat a fer la foto de cim al costat de la creu de ferro ja hem vist que no era bona idea; el vent era molt fort i gairebé ens feia caure, de manera que, sense perdre temps, hem iniciat la baixada per la Coma de l'Embut fins al Santuari de Núria. Hem esmorzat al bar del Santuari i hem aprofitat per entrar en calor abans d'iniciar el sector final de la nostra aventura, el camí de Núria a Fontalba. Sense problemes, només una mica despentinats a causa del vent que encara era molt fort, hem arribat a Fontalba, on hem recuperat el cotxe per tornar a casa.
Aquí podeu veure el vídeo: