La Cresta de la Clusa és un serrat de roca fina i esmolada situat a prop de Sant Romà de la Clusa, al Berguedà. En aquesta llarga cresta es va obrir, fa uns anys, un itinerari singular que la ressegueix amb passos molt variats: grimpades, trams equipats, ràpels, escalada i fins i tot un ràpel guiat.
La cresta és molt llarga i el seu recorregut s’ha dividit en cinc sectors, que es poden encadenar, tot i que la seva llargada aconsella, especialment quan els dies són curts, dividir-la en dues parts.
Avui hem recorregut la primera part, els tres primers sectors en un dia de tardor, fred al matí però amb un sol radiant la resta de la jornada.
Hem aparcat al costat de l’inici del Pas de l’Escalell, un indret que coneixem força bé perquè hem fet diverses vegades el descens d’aquest popular barranc. Des d’allà, l’aproximació és molt curta i ben aviat hem arribat al peu de la primera agulla.
Hem iniciat el recorregut superant un petit mur amb grapes d’acer, vertical però ben equipat. Tot seguit hem completat l’ascensió de la primera agulla amb una fàcil grimpada.
La segona agulla no presenta gaire dificultat i l’hem pujat gairebé caminant, després de baixar, també fàcilment, l’agulla anterior. A prop del cim hi ha la instal·lació del primer ràpel, d’uns 25 metres, que ens ha deixat en un petit coll al peu de la tercera agulla.
Per pujar al seu cim cal superar una curta canal, vertical però amb bones preses, i acabar escalant els darrers metres fins al punt culminant Després d'arribar al cim, hem baixat per l’altra banda, primer desgrimpant i després amb un ràpel de 25 metres que ens ha deixat a l’entrada del Pas del Mareig.
Aquest pas és com un estret pont en què la cresta es converteix en una fina aresta, amb caiguda a banda i banda. El pas és una mica vertiginós però no presenta una dificultat especial; de fet, es pot superar caminant.
Tot seguit hem baixat un curt ràpel i hem desgrimpat fins a l’inici del tram més complicat del recorregut, quan cal superar el Pas de la Foranca, un tall a la cresta per on travessa el torrent de Ferran.
Primer hem baixat un ràpel de 30 metres amb una sortida vertiginosa, assegurada amb un passamans. Després ha arribat el pas clau: el ràpel guiat. És un ràpel que baixa en direcció al fons de l’engorjat que forma el torrent, però un cable d’acer tensat entre les dues parets del congost ens guia en diagonal fins a un ample replà situat a l’altra banda. És un pas aeri i impressionant, però tampoc presenta una dificultat especial.
Des del replà hem pujat per un mur lleugerament extraplomat equipat amb grapes d'acer. És com una via ferrada però sense cable de vida; cal assegurar-se en uns parabolts que anem trobant. Després, ja amb una fàcil grimpada, hem acabat la part més tècnica de la cresta. Hem arribat a una pista per on es pot retornar fàcilment al punt de partida, però nosaltres hem seguit endavant pel següent tram de la cresta.
El darrer tram del recorregut previst l'hem fet ja sense corda, ja que es tracta d'una grimpada fàcil amb molt bona roca, tot i que amb alguns passos una mica exposats i vertiginosos. Sense problemes, hem arribat al cim principal de la Cresta de la Clusa, una cota sense nom situada a 1.386 metres d'altitud.
Des del cim, hem baixat per la banda oposada on hem fet dos ràpels més, de 10 i 17 metres, per arribar a un ample coll cobert de bosc on acaba el sector 3 de la cresta. Aquí comença el quart sector de la cresta, però per avui ja ens donem per satisfets amb el recorregut que hem completat i, tal com havíem programat, deixem els sectors 4 i 5 per un altre dia. Finalment, hem retornat en pocs minuts al punt de partida per un caminet.
I aquí teniu el vídeo de la Cresta de la Clusa, que en aquesta ocasió ha estat produït per NONSTOP i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
PARTICIPANTS:
Bego · Sonia · J. Rafel
