Aprofitant un viatge a Alsàcia, hem fet una interessant excursió pel massís del Taennchel, als Vosgos. Els Vosgos són un massís muntanyós situat al nord-est de França, entre Alsàcia i Lorena. Les seves muntanyes, d'altitud moderada i formes generalment arrodonides, estan cobertes per extensos boscos de faigs i avets. En alguns indrets destaquen curioses formacions rocoses de gres, modelades per l'erosió, que constitueixen un dels elements més característics del paisatge.
Avui hem vingut a recórrer el Sentier des Rochers, un itinerari que travessa els boscos del massís del Taennchel, prop de Ribeauvillé. El principal atractiu d'aquesta excursió són les nombroses formacions de gres que anem trobant entre els arbres, amb grans blocs de roca, parets i roquissars de formes singulars. És una ruta molt agradable, per bonics camins forestals, que ens permet descobrir aquests curiosos conjunts rocosos enmig d'un paisatge dominat pels grans boscos.
Després d'esmorzar en el nostre hotel, situat a la petita població de Thannenkirch, hem fet un curt trajecte en cotxe per carretera i pistes, fins a un aparcament situat a prop de la Grande Verrerie. Hem iniciat la caminada pujant per una pista entre cases, però aviat hem deixat enrere la civilització i ens hem endinsat en el bosc.
El camí puja entre faigs i avets amb el terra cobert de les fulles seques que la tardor ha començat a fer caure. Després d'una llarga pujada hem arribat a un altiplà que forma un llarg llom cobert d'un bosc amb molts arbres realment monumentals.
Hem arribat a l'Abri Kutzigbuech, una gran clariana on hi ha una cabana que s'utilitza com a refugi lliure, a més de taules i bancs que formen una petita àrea de pícnic. Després de fer algunes fotos en aquest lloc tan singular, hem seguit caminant i aviat hem començat a trobar els Rochers.
Entre els arbres hem vist unes roques allargades que, vistes amb bons ulls i una mica d'imaginació, semblen grans rèptils com llangardaixos o sargantanes. Aquest ha estat només el primer d'una sèrie de roques amb nom propi que hem anat trobant al llarg del camí que recorre l'altiplà: Rocher des Géants, Rocher Bellevue, Rocher des Titans...
I al final de l'altiplà, abans d'iniciar la baixada, el més curiós de tots: el Rocher de la Paix d'Udine. Es tracta d'un gran bloc d'arenisca amb forma d'altar natural. En un dels seus costats hi ha una inscripció gravada l'any 1797 per commemorar el Tractat de Campo Formio, signat entre França i Àustria després de les victòries de Napoleó Bonaparte a Itàlia. La inscripció, à la paix d'Udine, va acompanyada de les inicials de diversos ciutadans de Ribeauvillé i de la data del 12 de novembre de 1797, expressada segons el calendari republicà francès.
Hem iniciat el descens per un bon camí però aviat hem trobat una antiga pista, envaïda per la vegetació, per on hem baixat per enllaçar amb la pista principal. Era un tram relativament curt, d'uns 500 metres, però la vegetació i alguns arbres caiguts ens han complicat el pas.
Finalment hem arribat a la pista principal per on hem completat l'itinerari amb una plàcida passejada per la pista planera entre els magnífics boscos dels Vosgos.
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Magda · J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada