Ja feia temps que volia pujar els Culfreda, un dels tresmils dels Pirineus que em faltaven a la col·lecció. De fet, potser el més important dels que em faltaven. Avui, per fi, hem pujat aquest cim tan panoràmic en una gran jornada de muntanya.
Ahir a la tarda vam arribar al refugi lliure de Tabernés i ens hi vam instal·lar. Hem passat la nit en aquest refugi i poc després de les cinc del matí ja estavem esmorzant a la cabana mentre a fora, a poc a poc, anava arribant el dia.
Abans de tres quarts de sis ens hem posat en camí en direcció al Puerto de la Madera, primera fita del llarg recorregut de l'ascensió als Culfredes. Hem sortit amb la llum del frontal però en pocs minuts hem pogut prescindir de la il·luminació artificial i hem seguit amb la llum del dia. El camí és molt bo i està senyalitzat com a PR. Puja suaument però sense treva, primer pel bosc i després pels prats fins al coll fronterer.
Gairebé des del primer moment del recorregut hem pogut veure, al darrere nostre, la gran muntanya del Posets, que per la vall de Viadós presenta un aspecte imponent amb un gran desnivell sobre la vall. També hem començat a veure, ben aviat, els pics de Culfreda i la cresta que uneix els tres cims principals.
En el Puerto de la Madera ens hem aturat a menjar una mica i hem fet volar el dron per prendre algunes imatges aèries. Des d'aquí es veia l'inici de la llarga cresta: un pendent rocós que porta al primer cim. La pujada ha estat més fàcil del que semblava des del coll i aviat hem arribat al primer cim del dia, la Punta Cabalera (2.901 m), un cim fronterer que els francesos anomenen Pic de Cauarère.
Hem seguit per la cresta, ara més escarpada però sempre fàcil, seguint un camí a estones perdut. També hi havia moltes fites, que ens guiaven per trobar els passos més fàcils i menys exposats. Hem superat la dura pujada arribant al cim del Culfreda NW (3.034 m). El panorama des d'aquest cim era extraordinari i arribava des del Mauberme, a la Vall d'Aran, fins a la Collarada, a la Jacetania, passant pel Posets, el Bachimala, el Perdut, la Múnia, el Vignemal, el Balaitús... Una infinitat de muntanyes que podeu veure a les panoràmiques que acompanyen aquesta entrada del blog.
Hem seguit per la cresta passant un petit sifó per arribar al Culfreda Central (3.030 m), el germà petit del Culfredes i finalment, després d'un altre sifó, al cim principal, Culfreda NE (3.035 m). El panorama era tan extens com des dels altres cims. A més, ara teníem molt a prop el Loustou, un oblidat que vam pujar no fa molts anys en una altra gran jornada de muntanya.
El retorn l'hem fet pel mateix camí, recorrent les sifonades de la cresta i coronant novament tots els cims del recorregut. Una llarga caminada fins al Puerto de la Madera i després, ja per un bon camí, fins al refugi de Tabernés.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta intensa jornada de muntanya. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Lustou, 2018 |
Aguilletes i
Marioules, 2008 |
Ascensió al
Bachimala, 1982 |
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
- Pirineos, 100 cumbres, de Jordi Longàs (Ed. Desnivel)
- 100 cumbres de los Pirineos, de Luis Alejos, Editorial SUA.
- Pirineos, Guía de los 3.000, de Luis Alejos (Ed. SUA)
- Los tresmiles del Pirineo, de Juan Buyse (Ed. Martínez Roca)
PARTICIPANTS:
Joan G. - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada