Avui hem acabat les nostres activitats en el massís del Monte Rosa amb aquesta senzilla ascensió a un dels quatremils més asequibles dels Alps. En realidad es tracta d'un cim secundari, prácticamente una protuberància de la cresta que baixa de la Piramide Vincent cap a l'est, gairebé sense prominència, però apareix a la llista oficial de quatremils de la UIAA. Segurament que això és degut al fet que és un cim molt concorregut per la seva proximitat als refugis Gnifetti i Mantova i a l'estació superior del telefèric d'Indren.
Després de les fotos hem iniciat la baixada pel mateix camí fins a la part baixa del glaciar i finalment hem seguit avall en direcció a l'estació superior del telefèric d'Indren. Hem agafat aquest telefèric per retornar a Staffa, on teníem el cotxe, donant per acabada la campanya Monte Rosa 2017. Hem arribat molt aviat, de manera que hem iniciat el viatge de retorn a casa per carreteres i autopistes.
Aquí teniu la pel·lícula oficial de la sortida, que ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.
Hem sortit de matinada del refugi Capanna Gnifetti prenent el camí de baixada que porta al fons de la vall passant pel refugi Città de Mantova. Ben aviat hem deixat aquest camí per agafar una desviació a l'esquerra que porta a un camí equipat, una drecera que ens porta directament al glaciar d'Indren sense passar pel refugi Mantova. El camí està equipat amb cordes fixes i alguns esglaons metàl·lics però no té dificultat (si les condicions de la roca són bones).
Un cop en el glaciar hem iniciat l'ascensió pujant directament en direcció a la Punta Giordani. Seguint les traces, hem agafat la pujada per la banda est del glaciar per evitar unes zones més dretes, amb gel viu i esquerdes. Més amunt hem travessat un sector de gel però tenia poc pendent i no ha estat cap problema. Superat aquest tram només ens quedava la part final amb poc pendent fins arribar al peu d'unes roques que formen el cim. Hem grimpat fàcilment aquestes roques arribant al cim de la Punta Giordani (4.046 m).
El cim és decebedor perquè queda totalment eclipsat per la presència de la Piramide Vincent, de la qual la Punta Giordani és només un apèndix insignificant. Tot i això, hem fet la panoràmica circular:
Un cop en el glaciar hem iniciat l'ascensió pujant directament en direcció a la Punta Giordani. Seguint les traces, hem agafat la pujada per la banda est del glaciar per evitar unes zones més dretes, amb gel viu i esquerdes. Més amunt hem travessat un sector de gel però tenia poc pendent i no ha estat cap problema. Superat aquest tram només ens quedava la part final amb poc pendent fins arribar al peu d'unes roques que formen el cim. Hem grimpat fàcilment aquestes roques arribant al cim de la Punta Giordani (4.046 m).
El cim és decebedor perquè queda totalment eclipsat per la presència de la Piramide Vincent, de la qual la Punta Giordani és només un apèndix insignificant. Tot i això, hem fet la panoràmica circular:
Després de les fotos hem iniciat la baixada pel mateix camí fins a la part baixa del glaciar i finalment hem seguit avall en direcció a l'estació superior del telefèric d'Indren. Hem agafat aquest telefèric per retornar a Staffa, on teníem el cotxe, donant per acabada la campanya Monte Rosa 2017. Hem arribat molt aviat, de manera que hem iniciat el viatge de retorn a casa per carreteres i autopistes.
Aquí teniu la pel·lícula oficial de la sortida, que ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió al Viso Mozzo, 2016 |  Ascensió a la Tresenta, 2015 |  Pointe de la Réchasse, 2013 |
ASSISTENTS: Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: +649 m, - 957 m
HORARI: 4 h
DESNIVELL: +649 m, - 957 m
HORARI: 4 h
2 comentaris:
Pobre Giordani... Tanto sufrimiento para subir por primera vez ese cuatromil hace más de 200 años, para que se lo tires por tierra con un par de comentarios aviesos...
Hay que reconocerlo: el Naso del Liskamm, catalogado como pico secundario, es mucho más montaña que esta protuberancia alpina.
Incluso el Monte Viso, que no llega a 4.000 metros, es quinientas veces más montaña que la Punta Giordani. Lo siento por tu admirado Pietro Giordani, que conquistó esta cumbre en 1.801, pero las cosas son así...
Publica un comentari a l'entrada