Quan vaig llegir la guia d'esquí de muntanya d'en Dihinx, publicada recentement, em va fer gràcia la ressenya anomenada el Aneto por la Espalda. El títol semblava indicar que es proposava atacar el cim més alt dels Pirineus a traïció, per l'esquena. No era ben bé això sinó que es tracta d'una ascensió de gran categoria que ens porta al gegant dels Pirineus per un itinerari poc freqüent i en un entorn d'una grandiositat impressionant.
Hem dormit a l'Escola de Muntanya de Benasque; ens hem llevat molt aviat i, després d'un bon esmorzar que ens havien deixat preparat els responsables de l'Escola, hem pujat a la Besurta. Hem iniciat l'ascensió amb els esquís a l'esquena pujant pel camí de la Renclusa. Poc després hem trobat la desviació d'Aigualluts i hem deixat el camí principal per entrar en aquesta vall. Hem passat el Forat d'Aigualluts i el Pla del mateix nom. Al final del pla, un pont de fusta ens ha facilitat el pas del riu, que baixava amb força cabal.
A partir d'aquest punt ja hem pogut pujar amb els esquís als peus amb neu contínua. Al fons ja es veia l'Aneto per la seva cara més blanca; una gran extensió nevada, la millor pala esquiable de tots els Pirineus. Després de pujar una estona pel torrent de Barrancs hem arribat al peu de la gran extensió nevada. Hi ha una morrena molt marcada que ens serveix de referència. Resseguint aquesta morrena, deixant-la a l'esquerra i buscant els millors passos, hem anat guanyant alçada fins que hem arribat al final de la morrena, a dalt de tot.
En quest punt hem deixat l'itinerari clàssic de l'Aneto per Aigualluts iniciant un llarg flanquejament ascendent a l'esquerra, passant per sota de les darreres estribacions de l'aresta nord de l'Aneto i entrant en una mena de circ tancat pels espadats que cauen del cim de l'Aneto. És un indret impressionant i solitari, lluny de les multituds que pujen l'Aneto per la via normal. L'única sortida per dalt d'aquest circ és una faixa nevada per sobre d'uns espadats. Vista des de l'entrada del circ sembla un pas molt exposat però a mesura que ens hem anat acostant ja no ens ha semblat tan difícil.
Ens hem posat el material de seguretat, casc i ganivetes, i hem pujat fent llaçades seguint una magnífica traça fins que hem arribat a prou alçada per travessar la feixa amb poc pendent. D'aquesta manera s'evita fer cap volta maria en el tram exposat i el pendent suau facilita la maniobra. Al final del flanquejament encara s'ha de superar una curta pala de caiguda vertiginosa amb un parell de llaçades. Després arribem a les plàcides pales superiors que, ja sense dificultat, ens han portat fins a la cresta entre l'Espalda i l'Aneto.
En un replà de la cresta ens hem tret els esquís i ens hem calçat els grampons per completar l'ascensió amb tàctica d'infanteria. La intenció era pujar primer el cim de la Espalda de Aneto però hem pujat un avantcim i hem desestimat el cim principal perquè ens ha semblat que no era gens prudent aventurar-se sense corda per la petita cresta que ens separava del cim. No hi havia més de 30 metres de distància i el nostre gendarme només tenia un parell de metres menys que el cim principal però hem decidit girar cua i dirigir-nos al cim més principal, l'Aneto. Abans, però, hem fet una panoràmica circular des de l'avantcim:
La cresta final de l'Aneto no tenia cap dificultat especial i en pocs minuts hem arribat al cim sense passar pel Pas de Mahoma. En aquell moment no hi havia gaire gent en el cim. Només hi havia un grup de francesos que han marxat en cinc minuts, una estona que hem aprofitat per subcontractar-los la foto del cim.
La cresta final de l'Aneto no tenia cap dificultat especial i en pocs minuts hem arribat al cim sense passar pel Pas de Mahoma. En aquell moment no hi havia gaire gent en el cim. Només hi havia un grup de francesos que han marxat en cinc minuts, una estona que hem aprofitat per subcontractar-los la foto del cim.
Com sempre que hem pujat l'Aneto amb bon temps, el panorama era molt extens; des del cim més alt dels Pirineus no hi ha cap muntanya que ens pugui tapar la vista. Es veien les muntanyes del Pirineu Central, les de la Vall d'Aran i les serralades prepirinenques. Tot i que ja l'havíem fet l'any passat quan vam pujar l'Aneto per la via Normal, hem fet una nova panoràmica circular:
Hem estat una estona en el cim contemplant el magnífic panorama mentre bevíem una coca-cola de contraban que vam comprar a Benasc, lliure de l'impost del sucre.
Hem iniciat la baixada pel mateix itinerari de pujada; la cresta no ens ha presentat cap dificultat i la gran travessia de la faixa penjada tampoc ha estat especialment difícit tot i que hem baixat amb tota la prudència que aconsellava l'exposició d'aquesta part de l'itinerari. Finalment hem arribat al terreny franc i obert del glaciar de Barrancs iniciant una memorable esquiada per la immensitat blanca de l'Aneto. Hem arribat al Pla d'Aigualluts i hem completat a peu, amb els esquís a l'esquena, el darrer sector de la baixada.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, realitzada per la productora pròpia del Blog, Quercus Films. La banda sonora del vídeo és també obra del grup Tahadi, acompanyat per String Quartet, que ens han autoritzat l'ús de la seva música en els vídeos del blog.
Hem estat una estona en el cim contemplant el magnífic panorama mentre bevíem una coca-cola de contraban que vam comprar a Benasc, lliure de l'impost del sucre.
Hem iniciat la baixada pel mateix itinerari de pujada; la cresta no ens ha presentat cap dificultat i la gran travessia de la faixa penjada tampoc ha estat especialment difícit tot i que hem baixat amb tota la prudència que aconsellava l'exposició d'aquesta part de l'itinerari. Finalment hem arribat al terreny franc i obert del glaciar de Barrancs iniciant una memorable esquiada per la immensitat blanca de l'Aneto. Hem arribat al Pla d'Aigualluts i hem completat a peu, amb els esquís a l'esquena, el darrer sector de la baixada.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, realitzada per la productora pròpia del Blog, Quercus Films. La banda sonora del vídeo és també obra del grup Tahadi, acompanyat per String Quartet, que ens han autoritzat l'ús de la seva música en els vídeos del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
 Aneto amb esquís, 2016 |  Aneto pel couloir Estasen, 1985 |  Ascensió al Aneto, 1974 |
ASSISTENTS: Luis - J. Rafel
DESNIVELL: 1.550 mRECORREGUT: 18'4 km.
HORARI: 6 h 30 (pujada)
HORARI: 6 h 30 (pujada)
EL DESCENS: tot i que a la part principal d'aquesta entrada del blog hi trobareu el vídeo oficial de la sortida, també hem fet un vídeo complementari, de la sèrie making off, amb la gravació extensa de la baixada amb esquís. S'ha de dir que és només un seguit de seqüències de la baixada, potser molt monòtona, però que hem volgut conservar per a qui es vulgui distreure veient aquesta larga esquiada per les extensions nevades de la Maladeta i veure, especialment, el pas clau per sota l'esperó que baixa de l'Aneto (aresta nord). La filmació no arriba fins al final sinó únicament fins aproximadament la meitat de la morrena que, per cert, de baixada vam agafar per la dreta perquè la neu estava poc trepitjada; per l'altra banda és la baixada normal de l'aneto i hi havia traces per tot arreu.
4 comentaris:
Espectaculares fotos de la faja colgada. Menos mal que la nieve estaba bien, porque cuando esté helada...
Pues las fotos son espectaculares pero la realidad supera a las fotos. Al menos vista desde lejos, la faja era espectacular; al acercarnos ya la vimos menos expuesta.
¡ Una gran ascensión !
Espectacular dia de muntanya, un bon reportatge i unes imatges excelents.
Doncs sí. Un dia perfecta i una activitat de les que es recorden sempre...
Publica un comentari a l'entrada