dimarts, 9 d’agost del 2016

La volta a Eivissa: Sta. Eulària - Eivissa

Aquest estiu, novament, hem anat a passar uns dies a Eivissa, concretament a Santa Eulària des Riu. Com l'any passat, he procurat combinar la platja i el descans amb alguna excursió per l'illa, tot i que no és la millor època de l'any a causa de la calor i la massificació de les platges. Cal sortir ben aviat, amb les primeres lums, per evitar la calor i per trobar les cales desertes...
Hi ha una ruta de senderisme que dóna la volta a l'illa, seguint la costa quan és possible i passant per la major part de les cales i caletes d'aquesta illa. No hi ha pràcticament cap senyalització i no és fàcil de seguir però he pensat que és una bona activitat que em permetrà tenir una visió global d'Eivissa. Avui he fet la primera etapa, entre Santa Eulària i Eivissa. És una zona bastant urbanitzada encara que hi ha unes quantes cales que a bona hora són solitàries. He sortit encara de nit des de la plaça de l'Ajuntament de Santa Eulària; pel carrer pincipal he baixat fins al passeig marítim, he travessat el pont sobre el riu i he passat pels carrers de la urbanització Siesta fins al Caló de s'Alga. Un camí puja fins a una pista que va seguint la costa a una certa distància. Més endavant he deixat a l'esquerra el camí que porta a la Cala Blanca per pujar per una valleta. El camí puja passant per un antic forn de calç fins al cim del Puig Marina (202 m), marcat amb una gran pila de pedres però sense panorama, tapat pel bosc. Un camí ens porta de baixada fins als primers carrers de Cala Llonga. Aquesta Cala, de gran bellesa natural tot i estar bastant urbanitzada, és una de les millors platges d'Eivissa. Quan hi he passat estava deserta. El camí segueix, ara per una pista asfaltada, fins al Sol d'en Serrà, una petita cala, i s'interna terra endins per reseguir la costa a distància fins arribar a una nova urbanització, la Roca Llisa. Després passa per la Cala Espart i va a parar a la Platja de l'Estanyol, una altra magnífica cala eivissenca. El camí es torna a endinsar terra endins per pistes i urbanitzacions fins arribar a un punt alt des d'on ja es veu Eivissa i el seu port. He baixat fins a la Cala Talamanca i he recorregut tota la platja fins als primers carrers de la ciutat; encara quedava un bon tros de camí, voltant tot el port fins arribar al centre de la ciutat on he agafat l'autobús que m'ha retornat a Santa Eulària des Riu


ENTRADES RELACIONADES:

Excursió a Cala
Llonga, 2015
Cala de Ses 
Baladres, 2015
La Cala de
l'Estanyol, 2014

4 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Otra vez con tus actividades "rarunas", para las que no consigues engañar a nadie que te acompañe?

Blog de Muntanya ha dit...

Pues efectivamente, el año pasado aún conseguí reclutar algo de tropa para hacer un par de excursiones por la isla pero este año las deserciones han sido masivas. Todos han optado por la posición horizontal y nadie ha querido saber nada de excursiones. Ni prometiendo tomar algo en cada uno los chiringuitos del recorrido ni ofreciendo barra libre en la horchatería he conseguido nada... en Ibiza soy un marginado social.

Núria Comas Fornaguera ha dit...

Tinc previst anar a Eivissa pel febrer. Seguiré els teus itineraris, encara que també els hauré de fer sense companyia, però els jubilats tenim això. Gràcies per les orientacions que dones al teu blog. Molt bon any 2017 ple de caminades!

Blog de Muntanya ha dit...

Molt bé, Núria.

Si mires en el blog veuràs que hi ha diverses rutes circulars no massa llargues. Al febrer és bona època, ja que no fa calor i les cales desertes són molt més belles que amb la marabunta de l'estiu.

Que vagi bé !