Com cada any, hem aprofitat uns dies de festa entre Cap d'Any i Reis per fer una sortida llarga de mitja muntanya. Aquest any hem tornat al Massís del Port. L'any passat vam fer un recorregut per la part nord d'aquest massís i aquest any hem volgut recórrer la part sud dels Ports, amb un itinerari força interesant. Ahir al vespre vam arribar al refugi nou del Caro; pensàvem que aquest refugi, de nova construcció, era el vell refugi de la UEC que s'havia traslladat però després vam saber que aquest nou refugi no té cap relació amb l'antic, que funciona normalment en el lloc de sempre. Encara era fosc quan hem sortit del refugi; el primer objectiu era veure la sortida del sol des del cim del Mont Caro (1.442 m). Hem pujat per la carretera deserta a la llum dels frontals, suportant un fort vent, i hem arribat al cim quan començava a clarejar, de manera que hem pogut gaudir de l'espectacle de la sortida del sol per sobre del Delta de l'Ebre. Després hem agafat una camí que, carenant per la Moleta Rodona, ens ha portat al coll del Pallers, on hem enllaçat amb el GR7, que en aquest sector coincideix amb el traçat del camí dels Estels del Sud. Seguint el GR per sota de les Crestes del Marturi, hem arribat a la Cova del Vidre, una gran bauma on hem esmorzat una mica. Hem passat per la font de la Llagosta i hem arribat al refugi Mas del Frare, propietat de l'Associació Excursionista d'Amposta i tancat. Al darrere hi ha un refugi lliure, força atrotinat i de poca capacitat. Hem deixat enrere el refugi del Mas del Frare i hem iniciat la fase final del nostre recorregut d'avui; seguint el GR hem arribat al refugi de Font Ferrera, un refugi guardat i molt ben condicionat però que avui estava tancat. Els guardes del refugi, amb els que havíem contactat anteriorment per preguntar si estava obert, ens van indicar que podíem dormir a la part lliure del refugi lliure, molt comfortable. A més, han tingut l'amabilitat de deixar-nos uns matalassos i dues ampolles d'aigua perquè la font que dóna nom al refugi estava seca. Ens hem acostat a la font Ferrera comprovant que, efectivament, no queia ni una gota d'aigua. Ens hem instal·lat al refugi i hem menjat del que portàvem abans d'anar a dormir. La jornada ha estat intensa i dura i cal descansar per a l'etapa de demà.
ENTRADES RELACIONADES:
ENTRADES RELACIONADES:
 El Castell de L'Airosa, 2015 |  Arnes - Paüls, 2015 |  Barranc de la Caramella, 2011 |
5 comentaris:
Pues no me ha quedado claro si el refugio era o no caro (bonito pareado, aclaro)
Pues ni caro ni barato. El precio era más o menos el habitual de todos los refugios. Y como siempre, en todos los refugios, la cena muy bien pero el desayuno tirando a paupérrimo.
No era una pregunta sobre el precio, sino un juego de palabras con el nombre del refugio. En el texto no queda claro si fuisteis al refugio nuevo del Caro o al antiguo, ni la diferencia de emplazamiento entre uno y otro, para los que no conocemos la zona.
Pues fuimos al nuevo pero puede decirse que fuimos engañados porque pensábamos que era el mismo que se había trasladado. Más tarde vimos que el viejo seguía funcionando y el nuevo no tenía nada que ver con el antiguo. De todas maneras el refugio estaba bien. Habitación colectiva para nosotros solos (éramos 10).
El refugio antiguo está en un ramal de la carretera a la derecha, a unos 250 m. El nuevo està algo más arriba, junto a la carretera. De uno a otro hay como 5-10 minutos andando. En coche 1 minuto.
Rectifico. Éramos 6.
Publica un comentari a l'entrada