Aquest estiu comencem un nou projecte per terres alpines. Després d'haver completat el Tour del Mont Blanc i el Tour de les geleres de la Vanoise, aquest any hem vingut a les terres suïsses del Valais per fer un altre dels grans recorreguts de senderisme alpí: el Tour del Cervino. Tot i que podríem pensar que aquest tour és molt similar al del Mont Blanc, la realitat és ben diferent. El Tour del Cerví és molt més técnic, menys senderista i més alpinista; es passen tres colls de més de 3.000 metres, s'han de travessar glaciars amb esquerdes i hi ha molt poca gent. La senyalització no és tan abundant com en el Tour del Mont Blanc ni està unificada i en alguns sectors és totalment inexistent. Les guies programen aquest recorregut en 8 dies però hi ha etapes realment maratonianes; en alguna guia arriben a programar etapes de 15 hores, amb desnivells molt grans i llarg recorregut. Com que algunes de les etapes són massa largues, les guies acaben recomanant escurçar-les agafant els telefèrics per reduir dràsticament el desnivell de pujada i agafant els autobusos per reduir les llargues caminades en algunes valls. Nosaltres hem optat per fer el recorregut integral, sense retallar-lo amb mitjans mecànics, encara que això ens ha obligat a partir algunes etapes que eren excessivament llargues per fer-les sense aquests mitjans. El nostre plantejament és fer el Tour en dues temporades, com ja vam fer en el Tour del Mont Blanc. Hem triat com a punt de partida la població de Zinal, el punt del recorregut que tenim més proper, i com a final la població de Zermatt, al peu del Cerví, i hem fet un total de sis etapes. D'aquesta manera hem fet la part més tècnica i difícil del Tour i tota la part italiana del recorregut, deixant per a l'any vinent les quatre etapes finals en territori suïs.
Ahir a migdia vam arribar a Zinal després d'un vol a Ginebra i una combinació d'altres transports públics (tren fins a Sierre, autobús fins a Vissoie i un segon autobús fins a Zinal). Hem dormit en un hotel i de bon matí ens hem posat en marxa. Amb el preu de l'hotel anava inclós un forfait per a tots els remuntadors de la vall però no hem caigut en la temptació i hem iniciat la caminada pujant per un camí de fort pendent pel bosc fins a l'estació superior del telefèric de Sorebois (2.438 m). Han estat gairebé 800 metres de desnivell, una bona manera d'iniciar el Tour, i hem tingut l'oportunitat de veure per primera vegada el Cerví traient el cap per un coll entre les muntanyes més properes. Ha estat només un moment perquè després ha quedat amagat darrere les muntanyes però la visió era impressionant. Des de Sorebois hem pogut admirar el panorama dels quatremils de Zinal mentre preníem un refresc a la terrassa del bar. La segona part de l'etapa puja entre les instal·lacions d'esquí fins al Col de Sorebois (2.835 m); en realitat el camí arriba a la carena uns metres per sobre del coll, ben a prop del cim del Corne de Sorebois (2.896 m). Tot i que es tracta d'un cim secundari sense cap importància alpinistica, ens hem desviat uns minuts del camí per pujar-hi. Des del cim hem pogut veure amb més detall els quatremils de Zinal, encara que el Cerví continuava amagat, i hem fet una panoràmica circular:
Des d'aquí ja es veia el Lac de Moiry amb les seves aigües de color blau-turquesa, on acabava l'etapa d'avui. Hem baixat al proper col de Sorebois i hem iniciat el descens cap al llac per un camí ben traçat entre prats. Finalment hem arribat al llac, on hi arriba una carretereta i hi ha un petit restaurant, que també és gîte d'étape. Ens hem instal·lat a la gîte, situada en un edifici una mica allunyat però molt comfortable i hem sopat en el restaurant. Ha estat una etapa relativament curta però amb un bon desnivell, de més de 1.200 metres.
ENTRADES RELACIONADES:
Ahir a migdia vam arribar a Zinal després d'un vol a Ginebra i una combinació d'altres transports públics (tren fins a Sierre, autobús fins a Vissoie i un segon autobús fins a Zinal). Hem dormit en un hotel i de bon matí ens hem posat en marxa. Amb el preu de l'hotel anava inclós un forfait per a tots els remuntadors de la vall però no hem caigut en la temptació i hem iniciat la caminada pujant per un camí de fort pendent pel bosc fins a l'estació superior del telefèric de Sorebois (2.438 m). Han estat gairebé 800 metres de desnivell, una bona manera d'iniciar el Tour, i hem tingut l'oportunitat de veure per primera vegada el Cerví traient el cap per un coll entre les muntanyes més properes. Ha estat només un moment perquè després ha quedat amagat darrere les muntanyes però la visió era impressionant. Des de Sorebois hem pogut admirar el panorama dels quatremils de Zinal mentre preníem un refresc a la terrassa del bar. La segona part de l'etapa puja entre les instal·lacions d'esquí fins al Col de Sorebois (2.835 m); en realitat el camí arriba a la carena uns metres per sobre del coll, ben a prop del cim del Corne de Sorebois (2.896 m). Tot i que es tracta d'un cim secundari sense cap importància alpinistica, ens hem desviat uns minuts del camí per pujar-hi. Des del cim hem pogut veure amb més detall els quatremils de Zinal, encara que el Cerví continuava amagat, i hem fet una panoràmica circular:
Des d'aquí ja es veia el Lac de Moiry amb les seves aigües de color blau-turquesa, on acabava l'etapa d'avui. Hem baixat al proper col de Sorebois i hem iniciat el descens cap al llac per un camí ben traçat entre prats. Finalment hem arribat al llac, on hi arriba una carretereta i hi ha un petit restaurant, que també és gîte d'étape. Ens hem instal·lat a la gîte, situada en un edifici una mica allunyat però molt comfortable i hem sopat en el restaurant. Ha estat una etapa relativament curta però amb un bon desnivell, de més de 1.200 metres.
ENTRADES RELACIONADES:
 Tour Vanoise, etapa 2, 2013 |  Tour Vanoise, etapa 1, 2013 |  Tour Mont Blanc etapa 1, 2010 |
2 comentaris:
La mochilita que sale en las fotos parece muy pequeñita, por muy minimalistas que seáis, para hacer 6 etapas. La otra mochila ¿era alguna robada a un sherpa del Himalaya, mínimo de 70 litros?
Bueno, ya sabes que el mundo está mal repartido aunque no exactamente como piensan las feministas. Unos llevan la mochila grande con los grampones, los sacos de dormir, las capelinas y el armario ropero mientras hay quien lleva únicamente la crema solar y la VISA.
Publica un comentari a l'entrada