Aquesta etapa del Tour del Cervino, la tercera per a nosaltres, és l'etapa reina del Tour, la més alpina i tècnica, ja que cal passar pel Glaciar Superior d'Arolla per arribar al Col Collon a 3.082 metres i passar a la vessant italiana dels Alps. Després d'un bon esmorzar a l'Hotel du Pigne hem sortit baixant un curt tram de la carretera principal de la vall per agafar un camí asfaltat que puja a una petita central hidroelèctrica. Poc després hem passat un pont i hem començat a pujar per un bon camí tot fent llaçades amb grans vistes del Mont Collon, que domina tota aquesta vall. Més amunt hem deixat a l'esquerra el camí de la cabana de Bertol i hem seguit pujant per un tram equipat amb cordes i esglaons metàl·lics. Amb una curta baixada hem entrat a la vall glaciar d'Arolla, àmplia i pedregosa, per on hem pujat fins trobar la part final del glaciar. El camí s'havia anat difuminant i a partir d'aquí gairebé no hi havia marques ni tan sols fites per orientar-nos. Hem pujat per la pedrera a la dreta orogràfica del glaciar procurant no entrar al glaciar abans d'hora perquè es veien esquerdes d'aspecte tenebrós. Més amunt, amb el camí ja totalment desaparegut, hem entrat al glaciar, ja amb poc pendent. La Magda ha estrenat els grampons de senderisme que havíem comprat per a l'ocasió i hem travessat el glaciar sense massa problemes. Les guies diuen que en el glaciar hi ha balises que ens guien per travessar-lo però només n'hem vist tres, caigudes i trencades. Sembla que la senyalització d'aquest sector del Tour està abandonada des de fa uns quants anys. La travessia del glaciar ha estat molt interessant, caminant sobre una barreja de gel viu, rocs i grava però sense problemes. Com que a aquestes alçades de la temporada ja no hi havia neu sinó únicament gel viu, les esquerdes eren ben visibles i es podien superar sense perill; la majoria caminant o amb algun petit salt. A l'altra banda del glaciar hem trobat un caminet per on hem continuat la pujada en direcció al coll Collon. Abans d'arribar-hi hem passat un segon sector de glaciar que hem superat també sense problemes. Finalment hem arribat al coll Collon (3.082 m), punt clau de l'etapa. A partir d'aquí comença la part italiana del Tour i s'acaba la gelera. Un camí amb alguns sectors equipats ens ha portat al refugi Nacamuli on hem fet una parada tècnica per dinar; una sopa de menestra que en aquest lloc ens ha semblat boníssima. Des del refugi encara quedava una llarga baixada per la vall de la Comba d'Oren en direcció al Lac des Places de Moulin al costat del qual hi ha el refugi Prarayer, punt final de l'etapa. Aquest refugi és més semblant a un hotelet o a una gîte d'étape que a un refugi clàssic; és particular i molt comfortable. Hem sopat força bé i hem anat a dormir aviat perquè demà ens espera una nova etapa del Tour.
ENTRADES RELACIONADES:
ENTRADES RELACIONADES:
 Tour Vanoise, etapa 5, 2013 |  Tour Mont Blanc, etapa 5, 2010 |  Tour Mont Blanc etapa 4, 2010 |
3 comentaris:
Se echa a faltar una foto en primer plano de los crampones de pitiminí.
Pues aquí los tienes:
http://www.verticoutdoor.com/producto/hielo-y-nieve/crampones/camp-ice-master.html
Son unos grampones de senderismo. No valen para alpinismo sino sólo para atravesar alguna placa de hielo o, como en este caso, cruzar un glaciar sin mucha pendiente. Son muy ligeros, cómodos y fáciles de poner y quitar (tarea reservada al ayudante de campo). Para esta travesía son ideales.
Por cierto, otro detalle interesante de estos grampones es que no es necesario llevar botas de montaña para usarlos. Se pueden usar incluso con zapatillas deportivas ya que se adaptan perfectamente.
Publica un comentari a l'entrada