Després de moltes setmanes de mal temps, nevades i vent, avui la previsió era inmillorable i hem reactivat la temporada d'esquí de muntanya que teníem una mica aturada. El Pic de Cassamanya és un clàssic de l'esquí de muntanya a Andorra. Tot i que és una ascensió més aviat fàcil, la seva situació central al Principat fa que tingui una panoràmica extraordinària de tot Andorra. Ja havíem fet aquesta ascensió l'any 1986 però teníem ganes de repetir-la. Ahir al vespre vam arribar a Andorra i vam anar a dormir a l'alberg de la Comella. Avui de bon matí hem començat la pujada en cotxe per la carretera del Coll d'Ordino, que estava tallada just en el coll. En realitat, l'itinerari d'esquí de muntanya comença en un pàrquing que hi ha una mica abans, però com que avui venien raquetistes i esquiadors, hem anat pel camí d'estiu que comença en el coll d'Ordino. El camí puja plàcidament carenant pel bosc fins que, ja en terreny obert, s'ajunta amb l'itinerari normal amb esquís. A poc a poc hem anat pujant per tot el llom de la muntanya amb grans panorames per totes bandes. L'ascensió és fàcil però hi ha un parell de pales força dretes. També hem hagut d'anar evitant algunes plaques pelades a conseqüència del vent dels dies passats. Hem arribat al cim del Cassamanya Sud (2.740 m) amb un dia radiant i un panorama molt extens. Hem fet la panoràmica circular:
Aquí acabava la clàssica ascensió d'esquí de muntanya però el dia era molt bo i encara era aviat, de manera que hem pensat en completar la jornada pujant també el Cassamanya Nord, una mica més alt que el Sud i situat al final d'una carena relativament fàcil. Hem dividit el grup i mentre alguns feien la migdiada contemplant el gran panorama, els altres ens hem acostat al cim superior. No ha estat gens difícil, tot i que cal anar amb compte. Hem passat pel Cassamanya del Mig (2.725 m), un petit cim secundari, i finalment hem arribat al cim del Cassamanya Nord (2.752 m). Des d'aquí el panorama era encara més extens; hem fet una nova panoràmica circular:
Hem desfet el camí per tornar al Cassamanya Sud, on ens hem posat els esquís (els de cavalleria) o les raquetes (els d'infanteria) iniciant el descens. Evidentment, ben aviat els raquetistes han quedar molt enrere mentre els esquiadors gaudíem d'una magnífica esquiada en neu molt bona. No hem tornat pel camí de pujada sinó que hem tirant pel dret, per la vall, fins arribar a la carretera. Hem hagut d'esperar gairebé un parell d'hores que els raquetistes arribessin al Coll d'Ordino i baixessin amb els cotxes a buscar-nos.
Hem rodat dues pel·licules, una centrada en l'esquí de muntanya i l'altra en els esports de raqueta. Aquí teniu la primera, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
I la segona, cedida per Edicions JGB per als nostres seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Aquí acabava la clàssica ascensió d'esquí de muntanya però el dia era molt bo i encara era aviat, de manera que hem pensat en completar la jornada pujant també el Cassamanya Nord, una mica més alt que el Sud i situat al final d'una carena relativament fàcil. Hem dividit el grup i mentre alguns feien la migdiada contemplant el gran panorama, els altres ens hem acostat al cim superior. No ha estat gens difícil, tot i que cal anar amb compte. Hem passat pel Cassamanya del Mig (2.725 m), un petit cim secundari, i finalment hem arribat al cim del Cassamanya Nord (2.752 m). Des d'aquí el panorama era encara més extens; hem fet una nova panoràmica circular:
Hem desfet el camí per tornar al Cassamanya Sud, on ens hem posat els esquís (els de cavalleria) o les raquetes (els d'infanteria) iniciant el descens. Evidentment, ben aviat els raquetistes han quedar molt enrere mentre els esquiadors gaudíem d'una magnífica esquiada en neu molt bona. No hem tornat pel camí de pujada sinó que hem tirant pel dret, per la vall, fins arribar a la carretera. Hem hagut d'esperar gairebé un parell d'hores que els raquetistes arribessin al Coll d'Ordino i baixessin amb els cotxes a buscar-nos.
Hem rodat dues pel·licules, una centrada en l'esquí de muntanya i l'altra en els esports de raqueta. Aquí teniu la primera, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
I la segona, cedida per Edicions JGB per als nostres seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic d'Estanyó amb esquís, 2010 |  GR11: Encamp- Ordino, 1997 |  Cassamanya amb esquís, 1982 |
4 comentaris:
La entrada del blog tendería que titularse: "Casamanya a traición".
Pero Luis,
¡cómo osas quejarte! Si estás en busca y captura por deserción. A ver si enceras de una vez los esquís.
Què li vas fer a la pedreta?. Si no més n'hi havia una. I quin goig la baixada esquiarnt!!
Jaume, la pedra em va desintegrar el neumàtic dret del davant. Sort que a Andorra hi ha tantes tendes de pneumàtics com bancs i vam poder resoldre el problema.
La baixada esquiant, magnífica però amb gust de poc. No sé com hi ha gent que van pel món amb raquetes ...
Publica un comentari a l'entrada