Sisena etapa del Camí dels Bons Homes, entre Guils de Cerdanya i Porta. És la segona part de la variant hivernal que evita el pas per la Portella Blanca d'Andorra que en aquesta època de l'any està nevada i no és practicable per als senderistes. Hem començat la jornada a Guils, on ens ha deixat l'autocar, esmorzant en el mateix restaurant on vam dinar al final de l'etapa anterior. Quan hi hem arribat ja tenien la taula parada amb els croissants i les pastes a punt. Després d'esmorzar hem sortit del poble i ben aviat hem arribat a la frontera francesa, totalment imperceptible, iniciant una lleugera baixada en direcció a la vall del Querol. Hem passat ben a prop de La Tour de Carol però no hem entrat al poble sinó que hem agafat una pista paral·lela a la via del tren i al riu per on hem seguit vall amunt veient al fons el Pic de Fontfreda, molt nevat. El camí puja per la vall passant en alguna ocasió el riu i la via del tren. Hem passat per Quers, un poblet molt petit, i hem arribat a Cortvassill, un poble una mica més gran però solitari. Ens hem aturat a esmorzar al costat de l'església mentre el dia, que havia començat clar i lluminós, s'anava tapant. Poc més enllà hem passat pel costat de les torres de Querol i, després de travessar per darrera vegada la carretera, hem iniciat la part final del camí, la de més pendent. El camí puja per l'obaga entre el bosc. Fins aquí havíem trobat clapes de neu pel camí però a mesura que anàvem pujant la neu era més abundant fins que la capa blanca era ja contínua. Hem arribat al punt més alt de l'etapa, el pont de fusta sobre la Ribera de Campcardós. Aquí acaba la variant hivernal, enllaçant amb el Camí dels Bons Homes "oficial" que baixa de la Portella Blanca d'Andorra. Mirant enrere, hem pogut veure la silueta escarpada del Peiraforca i el Roc Colom a la part alta de la vall. La neu era aquí molt abundant i, a més, començava a nevar intensament però ja teníem l'etapa al sac; només ens quedava baixar per un bon camí que en mitja hora ens ha portat al poble de Porta on ens esperava l'autocar. Ja motoritzats, hem baixat a Puigcerdà on teníem encarregat el magnífic menú del restaurant Tapanyam amb les seves especialitats. Com és normal, la majoria dels caminadors han triat el trinxat de la Cerdanya com a primer plat, mentre que amb el segon hi ha hagut diversitat d'opinions però amb majoria relativa per a l'estofat de vedella.
Tenim una pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Tenim una pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de la Fontfreda, 2009 |  Ascensió al Roc Colom, 1976 |  Ascensió al Carlit, 1974 |
4 comentaris:
Más tiempo zampando que andando. Ya vais pareciendo de la cúpula sindical.
Luis,
te equivocas. Anduvimos unas 5 horas y sólo comimos 1 y media.
La colla augmenta, fins i tot amb més gossos.
Per cert.. ja estàs segur que no hi havia fita el pas fronterer?. El nostre explorador que se la va emportar dies abans?. Era un punt estratègic en aquest Camí.
Sí. Aviat podrem muntar una gossera....
La fita de la frontera sí que hi és però estava més amunt entre els arbustos i no era bona idea fer la foto allà. Per això no vam parar. Si recordes, després de deixar la carretereta asfaltada vam passar un petit torrent (ben poca cosa). Aquest torrent marcava el límit entre Espanya i França.
Publica un comentari a l'entrada