Avui hem iniciat la nostra estada als Alps amb l'aproximació al refugi dels Écrins, que serà la nostra base d'operacions durant dos dies. Ahir a la tarda vam sortir de casa i, després de dormir pel camí, hem arribat a mig matí al lloc denominat Ailefroide, punt final de la carretera. El recorregut, tot i ser únicament l'aproximació al refugi, té una certa dificultat. Per començar, hi ha un total de 1.300 m de desnivell fins al refugi. Abans d'arribar-hi, però, cal fer un recorregut per un glaciar, fàcil però amb esquerdes.
La primera part del camí ens ha portat fins al refugi del Glacier Blanc, situat a 2.525 m. És un camí molt ben traçat per on pugen molts turistes a veure la part final del Glacier Blanc, tot esquerdat i caòtic. Pel camí ha plogut una mica però encara hem tingut sort perquè les previsions eren molt pitjors. Després d'aquest primer refugi acaba el bon camí i comença un corriol de muntanya que ens ha portat per la vora del glaciar, que per aquí és caòtic, fins a desembocar en la part superior, ja més planera i, aparentement, sense dificultat. Ens hem posat els grampons i ens hem encordat perquè un guia ens ha dit que hi havia esquerdes i ponts de neu i calia anar amb compte. Per la gelera hem anat pujant seguint una bona traça fins arribar a sota mateix del refugi, penjat d'un esperó rocós uns cent metres per sobre de la gelera. Ja sense grampons, hem superat els darrers cent metres de desnivell fins arribar al refugi on ens hem allotjat i, després d'un bon sopar, hem anat a sopar aviat perquè demà ens hem de llevar molt aviat.
ENTRADES RELACIONADES:
La primera part del camí ens ha portat fins al refugi del Glacier Blanc, situat a 2.525 m. És un camí molt ben traçat per on pugen molts turistes a veure la part final del Glacier Blanc, tot esquerdat i caòtic. Pel camí ha plogut una mica però encara hem tingut sort perquè les previsions eren molt pitjors. Després d'aquest primer refugi acaba el bon camí i comença un corriol de muntanya que ens ha portat per la vora del glaciar, que per aquí és caòtic, fins a desembocar en la part superior, ja més planera i, aparentement, sense dificultat. Ens hem posat els grampons i ens hem encordat perquè un guia ens ha dit que hi havia esquerdes i ponts de neu i calia anar amb compte. Per la gelera hem anat pujant seguint una bona traça fins arribar a sota mateix del refugi, penjat d'un esperó rocós uns cent metres per sobre de la gelera. Ja sense grampons, hem superat els darrers cent metres de desnivell fins arribar al refugi on ens hem allotjat i, després d'un bon sopar, hem anat a sopar aviat perquè demà ens hem de llevar molt aviat.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ref. Aiguille de Gouter, 2013 |  Refugi Prariond, 2011 |  Refugi Fond des Fours, 2008 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada