Avui ens toca fer el llarg viatge de tornada a casa però abans de marxar hem aprofitat que el Petit Vignemale està a poc més d'una hora del refugi per fer aquesta ascensió, curta però molt interessant per l'entorn on ens trobem i els magnífics panorames pirenencs dels que podem gaudir. Hem sortit ben aviat, gairebé de nit, del refugi pel camí que puja a l'Hourquette d'Ossau, a on hem arribat en pocs minuts. Hem deixat el camí principal, que porta al refugi de les Oulettes de Gaube seguint el GR10 per agafar un altre camí que porta directament al Petit Vignemale. Mentre pujàvem ha anat sortint el sol, omplint el gran panorama d'una llum càlida. No ens ha costat gaire arribar al cim del Petit Vignemale (3.032 m), un cim amb bones vistes però limitades en direcció sudoest per la presència dels cims més alts del massís. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica
circular:
Hem baixat al refugi, hem recollit tot el material (al Petit Vignemale hem portat el mínim) i hem iniciat la baixada al Barrage d'Ossau. Després encara ens quedava un larg trajecte en cotxe, aquesta vegada entrant per la Vall d'Aran, per tornar a casa.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Quercus Films per a tots els seguidors del blog, amb els moments més interessants de la sortida:
circular:
Hem baixat al refugi, hem recollit tot el material (al Petit Vignemale hem portat el mínim) i hem iniciat la baixada al Barrage d'Ossau. Després encara ens quedava un larg trajecte en cotxe, aquesta vegada entrant per la Vall d'Aran, per tornar a casa.
Aquí teniu el vídeo, cedit per Quercus Films per a tots els seguidors del blog, amb els moments més interessants de la sortida:
3 comentaris:
Pues fue una lástima que descendiendo del Petit Vignemale, no bajáseis un poco más hasta que la gente viese de frente la zona del Couloir de Gaube.
Pues para ver el couloir hay que bajar bastante desde la Hourquette d'Ossau y ese día nos quedaba aún mucha carretera por recorrer, de manera que hicimos una ascensión "minimalista" sin anexos.
Sin palabras...Las fotos son una pasada pero el vídeo me ha encantado. Por unos momentos me he olvidado de era yo la que estaba en el sofá con la pata tiesa... Ya sentía y todo las rocas en la suela de mi bota y la fatiga al respirar.
Muchas gracias a todos por haberme tenido presente por esos lugares que tanto me gustan y que espero pronto pueda compartir de nuevo con todos vosotros.
Felicidades a todos, especialmente a Josep Rafael por su blog tan fantástico y lleno de rincones para visitar y pasear por las montañas.
Una abrazo
Natalia
Publica un comentari a l'entrada