Ahir al vespre vam arribar al refugi del Cap de Rec per passar-hi la nit. Al matí, després d'esmorzar al refugi, ha arribat en Joan i s'ha unit a l'expedició. Hem sortit en direcció a la Muga, primer per una pista i després per camins perdedors, només amb algunes fites disperses. Hem arribat a un collet, per sobre del Bac de la Muga, amb gran panorama. Hauríem hagut de baixar, perdent una mica d'alçada, a buscar el camí que puja de la Vall de la Llosa però per evitar la sifonada hem iniciat un flanquejament pel bosc, enbolicant-nos una mica. Hem trobat una pala de neu i hem baixat directament abandonant el flanquejament embolicat. Ja per la vall, hem pujat fins a l'Estany Gran de la Muga, on ens hem aturat a esmorzar. Aquí comença un ample camí de pujada cap al cim de La Muga. Aviat, però, el camí es perd i cal pujar pel dret per la pedrera. Hem arribat al cim de la Muga (2.860 m) i hem pogut gaudir d'un extens panorama. Hem fet les fotos de cim, hem contemplat el vol dels voltors i hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat pel camí de pujada i hem seguit fins al Coll de La Muga (2.717 m) iniciant el camí de carena en direcció a la Tosseta de Vallcivera. Abans d'arribar-hi hem passat per un cim secundari, la Mugueta (2.772 m). Finalment hem arribat a la Tosseta de Vallcivera (2.848 m), ja a la frontera amb Andorra. Des d'aquí el panorama també era molt extens; a més de les muntanyes de La Cerdanya i Andorra, es veia la Pica d'Estats i també la Maladeta. Hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular:
Hem seguit carenant i hem baixat fins a un collet anomenat La Portelleta (2.771 m) des d'on hem iniciat la pujada final cap al cim principal de la jornada. Finalment hem arribat al cim de la Tossa Plana de Lles (2.916 m) des d'on hem pogut contemplar un gran panorama i, mirant enrere, tota la carena que hem fet des de La Muga. Aquí dalt he recordat la primera vegada que vaig pujar aquest cim fa 36 anys, l'any 1977, amb l'Albert i sobre els esquís de muntanya. Curiosament encara hi ha al cim una mena d'urna de vidre on l'any 77 hi havia un pesebre. Hem fet una nova panoràmica circular:
Hem iniciat la baixada cap al punt de partida, no seguint l'itinerari d'esquí de muntanya sinó un altre itinerari molt més directe que ens ha portat ben aviat fins al refugi. Abans, però, encara hem tingut l'agradable sorpresa de veure una parella de perdius de neu, una espècie difícil d'observar. Allà hem donat per acabada l'excursió i l'Albert ens ha convidat a una copa de cava perquè era el seu aniversari.
Aquí teniu el vídeo produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
Hem baixat pel camí de pujada i hem seguit fins al Coll de La Muga (2.717 m) iniciant el camí de carena en direcció a la Tosseta de Vallcivera. Abans d'arribar-hi hem passat per un cim secundari, la Mugueta (2.772 m). Finalment hem arribat a la Tosseta de Vallcivera (2.848 m), ja a la frontera amb Andorra. Des d'aquí el panorama també era molt extens; a més de les muntanyes de La Cerdanya i Andorra, es veia la Pica d'Estats i també la Maladeta. Hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular:
Hem seguit carenant i hem baixat fins a un collet anomenat La Portelleta (2.771 m) des d'on hem iniciat la pujada final cap al cim principal de la jornada. Finalment hem arribat al cim de la Tossa Plana de Lles (2.916 m) des d'on hem pogut contemplar un gran panorama i, mirant enrere, tota la carena que hem fet des de La Muga. Aquí dalt he recordat la primera vegada que vaig pujar aquest cim fa 36 anys, l'any 1977, amb l'Albert i sobre els esquís de muntanya. Curiosament encara hi ha al cim una mena d'urna de vidre on l'any 77 hi havia un pesebre. Hem fet una nova panoràmica circular:
Hem iniciat la baixada cap al punt de partida, no seguint l'itinerari d'esquí de muntanya sinó un altre itinerari molt més directe que ens ha portat ben aviat fins al refugi. Abans, però, encara hem tingut l'agradable sorpresa de veure una parella de perdius de neu, una espècie difícil d'observar. Allà hem donat per acabada l'excursió i l'Albert ens ha convidat a una copa de cava perquè era el seu aniversari.
Aquí teniu el vídeo produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
I finalment us oferim aquí l'altra pel·lícula de la jornada, realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
2 comentaris:
Fósiles, florecillas, animalejos...
Actividades montañeras gafapastas...
Florecillas, sí; había muchas. Animalejos, también; de dos patas y de cuatro. Pero ... lo de los fósiles por quién lo dices? Y lo de gafapastas ?
Publica un comentari a l'entrada