El Palau d'Anglesola - Bell-lloc d'Urgell - Lleida
Novena etapa del Camí de Sant Jaume, entre El Palau d'Anglesola i la ciutat de Lleida. Ha estat la darrera etapa de la temporada; un recorregut fàcil pels camps de l'Urgell i el Segrià però amb molta calor. Hem començat la jornada esmorzant al bar de la Pensió Sant Antoni, on vam acabar l'etapa anterior. Després de menjar la típica coca de sucre hem sortit cap a Ponent seguint les marques grogues del camí. Al cap de poc hem passat per una masia reconvertida en alberg del camí, amb un magnífic mural format amb les principals icones del Camí de Sant Jaume, i hem aprofitat per fer la foto de grup. Tot planejant hem passat un canal de rec i hem travessat un parell de vegades l'autovia fins arribar a un polígon industrial que hem travessat baixant finalment al pont del Segre, que ens ha donat entrada a la ciutat. Hem acabat el dia amb un dinar i final de festa en un hotel. A les vuit del vespre hem donat per acabada la festa i hem iniciat el retorn en autocar cap a casa.
5 comentaris:
¡Qué sitios más idílicos os buscáis para hacer trekking!
Seguro que es porque habéis pescado alguna subvención de la Unión Europea...
Luis,
Pues esta es la parte bonita, con campos de regadío y canales. Ya verás cuando vengan los Monegros ...
Es broma porque los Monegros, al contrario de lo que cree mucha gente, también tienen rincones bonitos (puedes verlos en los reportajes de nuestras salidas a los Monegros en bicicleta contenidos en el blog.
Esta tarde pondré la entrada de la salida del domingo (no solo de alpargatas vive el montañero ...)
Si un pentagrama, recull un extens conjunt de notes musicals, els diferents camins, són molt més que pujar i baixar muntanyes, crestes i cims d’alçada. També n’hi ha de planers, i et porten a gaudir i descobrir sempre racons de gran bellesa. A la gran varietat d’estils musicals hi ha una gran diversitat de camins i itineraris. L’objectiu no és fer el cim, es trobant-se a bé amb nosaltres mateixos i compartir situacions de gaudi amb els companys. És una satisfacció sortir de Granollers i a l’acabament de la temporada arribar a la capital del Segre. Un dinar de gala regat amb somriures i alegries i una estrena cinematogràfica on els protagonistes no són d’Hollywood ni de Bollywood.
Un romàntic pelegrí
Jaume
Però Jaume ...
T'has tornat poeta ?
Només romàntic ... recordar el dinar, arrenco a riure sol!!!
Publica un comentari a l'entrada