Barranc de Sant Pere

Aquesta temporada hem fet pocs barrancs; ara que comença a refrescar i aviat haurem de  guardar els vestits de neoprè fins a la primavera, hem anat a fer un barranc pel Pallars per intentar salvar aquesta temporada tan fluixa. El Barranc de Sant Pere és molt popular, ja que les empreses d'esports d'aventura hi porten molts grups, encara que aquests grups només recorren la part inferior, la més estètica del barranc. Nosaltres l'hem volgut fer sencer, aprofitant que teníem cotxe de suport ja que uns companys veníen amb nosaltres per fer una excursió caminant per la zona. A bona hora ens han deixat al poble de Peracalç, situat a la capçalera del barranc, i hem iniciat el descens. El termòmetre del cotxe marcava 9 graus i l'ambient era fresc però el sol començava a escalfar i hem pensat, com finalment ha estat, que acabariem passant calor. La primera part del barranc ens ha decebut una mica perquè és molt obert i poc tècnic; a més les instal·lacions són precàries i això indica clarament que per aquí passa poca gent. Hem anat alternant petits trams encaixats, on hi havia ràpels i desgrimpades, amb altres trams oberts i selvàtics, alguns força incòmodes. Més avall les instal·lacions ja eren més bones i cap al final, ja en la zona recorreguda habitualment pels grups, eren perfectes. En aquesta part final hi havia alguns ràpels interessants, amb un bon ambient barranquista, tot i que cap d'ells era espectacular. Corria molt poca aigua; en alguns trams desapareixia completament reapareixent més avall i permetent-nos alguna remullada. Finalment hem arribat al final del barranc, just a l'entrada del primer túnel de Collegats, donant per acabat aquest descens, que no figurarà al hall of fame de la secció de barrancs d'aquest blog.
Avui no hi ha àlbum de fotos però sí hem fet un petit vídeo de l'activitat: 

---

---