dilluns, 20 d’agost del 2012

Ascensió al Gourgs Blancs (3.129 m)

En el refugi d'Estós sí que són matiners:  a les sis del matí ens han servit l'esmorzar i a dos quarts de set ja sortíem pel caminet del Port de Gías quan encara estava clarejant. L'objectiu era el Gourgs Blancs però també pensàvem completar la jornada fent algun altre dels molts cims que l'envolten. Abans de sortir, el meteoròleg de guàrdia de la colla ens ha informat que les previsions del temps eren immillorables, que faria molta calor i que seria un dia d'aquells de "sol i mosques". Fins i tot ens ha donat una dada numèrica per concretar i ratificar les informacions qualitatives: segons els diversos serveis meteorològics consultats, la probabilitat de precipitacions era del 0%. Quan encara no portàvem cinc minuts de camí, ha començat a ploure. Ha estat un xàfec curt però intens, que ens ha obligat a treure les capelines i ha inspirat diversos comentaris -irreproduïbles en un blog tan seriós com aquest- sobre les previsions del nostre home del temps. Després d'una breu parada al costat del llac de Gías, hem arribat al coll del mateix nom; bufava un aire fred i el cel tenia un aspecte estrany, amb nuvolades negres amb aspecte de tempesta imminent i grans clarianes. Com que encara no havíem arribat tots al coll i feia fred, hem decidit aprofitar el temps fent els pics de Clarabide, que des d'aquí són a tocar. En pocs minuts hem pujat al Clarabide Oriental (3.012 m) i després al  Clarabide Central (3.020 m). Amb dos cims a la butxaca, hem retornat al coll on ens hem retrobat tota la colla i hem iniciat el plat fort de la jornada, el Gourgs Blancs. Aquest cim no té cap via fàcil però nosaltres l'hem atacat per la via normal de la cara sud que, tot i no ser fàcil, es pot fer sense corda i sense massa complicacions si es troba l'itinerari correcte. Des del coll de Gias hem pujat una mica per la pedrera que baixa de la cresta oest i després, seguint les fites, hem iniciat un llarg flanquejament a la dreta per sobre dels espadats que cauen a la vall de Gías. Després, quan ja estàvem a sota mateix del cim, hem iniciat la pujada final per una canal àmplia que ens ha portat fins al Gourgs Blancs (3.129 m) un cim que ja coneixia des del juliol de 1975. Aquesta part final no era difícil però s'havia d'anar amb compte perquè calia ajudar-se amb les mans per superar alguns passos de grimpada. Finalment hem arribat tots a dalt (en dos torns)  i hem pogut gaudir del gran panorama que ofereix aquest cim. El dia no era gaire clar i les muntanyes més llunyanes quedaven difuminades per la calitja però la visió del gran nombre de cims propers, dominats pel Posets, era espectacular. També teníem una gran visió de les valls franceses, especialment de la vall d'Oo i al fons vèiem també la silueta de l'Aneto. Com és normal, la baixada és més difícil que la pujada però hem baixat tots sense problemes; en un pas hem posat una corda de seguretat però ben aviat ha estat tota la colla de retorn a casa, no sense abans gaudir d'una petita pedregada que no estava en el guió de la sortida.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



També tenim la panoràmica circular que hem fet des del cim:



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Però ... vas "en plan abuelito dime tú" ... o, encara no?
;)*

Blog de Muntanya ha dit...

Doncs en aquesta sortida encara no havia ingressat en el club dels avis, tot i que ja tenia la sol·licitud tramitada. El dimarts dia 21 es va produir l'esdeveniment esperat i la Maria, una de les principals protagonistes d'aquest blog, va tenir una nena. Encara que aquest és un blog seriós i no te secció de "ecos de societat", tenint en compte l'interès manifestat pels seguidors del blog us mostrem una foto il·lustrativa de l'esdeveniment:


https://lh4.googleusercontent.com/-uJNnhCTOO9E/UDaWDFQxZvI/AAAAAAAAAP4/ZPEZsAlEYvI/s800/DSCN9721.JPG

Anònim ha dit...

Enhorabona per l'ingrés al club dels iaos!

Ara si: http://www.youtube.com/watch?v=ViiM3C6l0jY

PD: FELICITATS a tota la família!!

;)*