Aprofitant que em quedava un dia de vacances del 2011, que havia de gastar abans del 31 de gener, avui hem fet l'ascensió al Comabona, un dels cims principals de la Serra del Cadí. Hem arribat en cotxe fins al Mirador del Gresolet a sota mateix del Refugi Lluís Estasen. Encara hem seguit una mica per la pista fins que una barrera tancava el pas; el rètol indicava que era per la neu, el glaç i el perill d'esllavissades. La pista era neta, de manera que hem pensat que es tractava d'una precaució excessiva però al cap de ben poc de caminar hem trobat una placa de gel, dur com la pedra, que ocupava tota l'amplada de la pista i ens ha obligar a fer malabarismes per passar sense haver de calçar-nos els grampons. Més endavant, dues plaques més ens han complicat el que havia de ser una fàcil passejada per la pista. Hem arribat al Colell i, ja fora de l'obaga polar de la cara Nord del Pedraforca, hem iniciat l'ascensió cap al Comabona. El camí, gairebé una pista, s'enfila fent llaçades fins a una careneta, la Serra Pedregosa. Des de dalt de la carena ja hem vist el nostre objectiu, el cim del Comabona, a més d'un sector de la carena principal dels Pirineus, ben nevat. També hem vist ben a prop el Pic de Costa Cabirolera. Hem entrat en una zona orientada al nord on hi havia una mica de neu però sense cap problema hem superat els metres finals fins al cim del Comabona (2.547 m). Des d'aquí hem pogut veure un extens panorama pirenenc que abastava des del Puigmal fins al Turbón. També hem vist Montserrat, el Montseny i fins i tot el Montsec, on hem distingit clarament el tall del Montsec de l'Estall on vam estar la setmana passada. La visibilitat era molt bona i la Cerdanya era com una foto aèria amb els seus pobles i poblets escampats per l'altiplà. De baixada hem hagut de superar novament l'obstacle de les plaques de gel però hem arribat sense problemes al cotxe donant per acabada la jornada de muntanya.
Aquí podeu veure la panoràmica circular:
Aquí podeu veure la panoràmica circular:
2 comentaris:
Ha llegado Rajoy y os ha degradado de caballería a infantería ...¡Malditos recortes!
Pues sí, los esquís, símbolo del glorioso Cuerpo de Caballeria montañera, están cubiertos de polvo en el garaje pero pronto llegará la ola de frío siberiano y la borrasca del Atlántico y podremos desempolvarlos.
Publica un comentari a l'entrada