Una vegada més hem anat a Montserrat per fer aquesta via ferrada, la més clàssica del massís. Com en les altres ocasions que havíem fet aquesta magnífica ferrada, hem gaudit d'un ambient i un paisatge extraordinaris. Hem estat poc més de dues hores per pujar tota la ferrada, recorrent els seus punts singulars: el pont de roca, l'agulla de Santa Cecília, la baixada de l'agulla i la canal final. Des del cim de l'Agulla de Santa Cecília hem fet una panoràmica circular. La ferrada acaba al cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat. Des del cim hem baixat per la canal de Sant Jeroni i hem acabat la matinal prenent un refresc al refugi de Santa Cecília. Avui ha vingut amb nosaltres en Pablo, un amic d'en Luís que finalment ha optat per no fer la ferrada i pujar pel camí de la canal de Sant Jeroni; ens hem trobat a dalt i hem baixat junts. Com a penitència per la "espantá", ha hagut de pagar les begudes a Santa Cecília.
Aquí teniu un petit vídeo d'aquesta activitat:
Aquí teniu un petit vídeo d'aquesta activitat:
I aquí teniu la panoràmica des del cim de l'Agulla de Santa Cecília (agulla 387)
3 comentaris:
¡Qué raro, qué raro, qué raro!
Que dé la espantada un Peñalaro.
Y es que hay mucho Curro Romero por esas montañas de Dios.
Pes sí, yo pensaba que los socios de la Real Sociedad Montañera Peñalara tenían la moral de titanio pero parece ser que no. De todas maneras, tu amigo Pableras ya purgó su pecado pagando una ronda en Santa Cecilia.
Pues como te cojan los de Peñalara, rebajándoles el nombre. ¿Qué es eso de "Montañera"? Es Real Sociedad de "Alpinismo" Peñalara.
Que siempre ha habido clases
Publica un comentari a l'entrada