Amb les primeres llums desmuntem el bivac i ens posem en marxa en direcció a Zagora. La pista ens porta insistentment en direcció sud, malgrat que el GPS assenyala una direcció gairebé oposada. Algun pesimista insinua que ens hem equivocat i hem agafat la pista de Dakkar, però aviat arribem a un collet i la pista baixa a la plana prenent la direcció correcta. Arribem a la plana i el GPS ens diu que queden gairebé 60 km fins a Zagora, per la plana infinita. A poc a poc, anem recorrent els kilòmetres per la pista, gairebé rectilínia, que travessa la gran plana. Arribem al primer poble, Imin Ouasif, i com que no hem pres res calent ens aturem a esmorzar. Ens conviden a una casa particular i esmorzem com cal, amb dàtils de collita pròpia, pa amb oli i l'inevitable te. Seguim el nostre camí per la pista infinita fins que, molts quilòmetres més endavant, ens aturem en una casa on han muntat un petit bar en una haima. Prenem un altre te i seguim en direcció a Zagora. Es posa a ploure però seguim pedalant sense parar fins que, amb les darreres llums del dia, arribem a Zagora, un poble gran i turístic on no tenim problema per trobar un magnífic hotel on descansar i celebrar la nit de final d'any.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005. Aquí teniu també la segona part del vídeo de la sortida, que inclou el recorregut des de Nkob fins a Zagora.
Podeu veure un àlbum de flors del Marroc, fet amb les fotos d'aquesta sortida i la del 2005. Aquí teniu també la segona part del vídeo de la sortida, que inclou el recorregut des de Nkob fins a Zagora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada