Foto d'arxiu: el Pedraforca des del Costa Pubilla, febrer de 2015
Vam repetir la via del Gran Diedre, que ja havíem fet l'any 1978. És una via totalment en lliure, atlètica, vertical i molt elegant, que supera la paret nord del Pedraforca aprofitant un marcat diedre.
Per arribar al peu de via cal seguir el que s'anomena itinerari d'aproximació a les vies de l'esperó central, un curiós recorregut, meitat camí i meitat escalada fàcil, que ressegueix per una cornisa la base de l'esperó central del Pedraforca. Comença al peu de la via Homedes i passa pel peu de la Pany; després d'un recorregut relativament llarg ens deixa al peu del Gran Diedre. La via original venia de més avall, però sembla que la primera part va quedar oblidada i actualment tothom fa la via a partir de la cornisa descrita.
Aquesta és la descripció de la via, tal com la vam fer nosaltres l'any 1978 (vegeu la ressenya històrica):
1a tirada: comença pujant pel mig del diedre, per terreny vertical però amb bona presa. Al cap d'uns 35 metres, després d'haver passat dos pitons d'assegurança, se'n troba un tercer on es pot fer reunió, però és aconsellable aprofitar els 40 metres de corda i fer-la més amunt, al costat d'un petit gendarme.
2a tirada: segueix pel diedre, que ara es tanca i obliga a fer un curt tram de ramonage. Es continua amunt prenent la fulla dreta del diedre, sortint i entrant segons les dificultats. La reunió es fa en un replà als 35 metres de corda. Aquest llarg té diversos pitons d'assegurança.
3a tirada: és la més fàcil de la via. Se surt de la reunió per l'esquerra i es posa una baga d'assegurança en un pont de roca. Se segueix pel diedre fins arribar a un replà on es pot fer reunió. És aconsellable, però, continuar, sortint per la dreta un parell de metres i flanquejant ràpidament cap a l'esquerra per quedar a sobre del replà. Després es continua recte amunt fins a un altre replà (40 metres justos).
4a tirada: és la més difícil de la via, però també la més segura perquè hi ha moltes assegurances. El diedre s'estreny i cal progressar mig encastat o bé totalment per fora, amb un peu a cada banda de la fissura central. Arriba un moment que el diedre es tanca i cal seguir en encastament fins a un replanet on s'estableix la reunió. Aquesta tirada, tot i les dificultats, es fa totalment en lliure.
5a tirada: se surt recte amunt per enllaçar amb la via Pany. És una placa amb un pas molt fi (V). Després es continua pel diedre, ja fàcilment, uns 15 metres fins arribar al Prat de la Pany, on acaba la via.
Un cop al Prat de la via Pany hi ha dues alternatives: baixar o pujar. Nosaltres vam optar per pujar, completant la part que ens faltava de la via Pany, que a partir d'aquest punt ja és bastant fàcil.
RESSENYA:
RESSENYA HISTÒRICA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada