La via Cañellas-Faus-Estorach és una via curta però de dificultat, que puja per la cara nord del Pollegó Inferior des de l'Enforcadura. També s'anomena Directa Estorach perquè puja directament, titalment recta, per una fisura que ratlla tota la paret. La ressenya original, la que apareix a la guia del Pedraforca de la Maria Antònia Simó i l'Agusti Jolis, marca dos curts passos d'escalada artificial. Nosaltres ho vam fer d'aquesta manera, tot i que actualment aquests passos se superen en lliure o, si més no, amb algun pas d'A0.
Aquesta vegada vam acampar al costat del refugi (en aquells temps estava permès) i al matí vam fer el camí transversal i la pujada fins a l'Enforcadura per iniciar l'escalada. La via puja per una marcada fisura que puja ben recta dels de l'Enforcadura. L'entrada es fa des de l'inici de la canal de la via Xandri Casanellas pujant uns fisura que puja obliquament a l'esquerra fins a una bona plataforma on es fa reunió. Aquí comença una xemeneia que quan s'extraploma ens obliga a sortir per la dreta per placa (aquí hi havia un parell de passos d'artificial).
La via segueix amb la mateixa tònica, pujant sempre per la gran fisura que ratlla tota la paret de dalt a baix.Trobem un altre pas d'escalada artificial i després d'una reunió cal superar un pas catalogat de sisè grau, un encastament estret i extraplomat. Superat aquest pas, la dificultat ja és menor i es puja per la canal fins al cim del Pollegó Inferior.
MÉS FOTOS:
Aquesta vegada vam acampar al costat del refugi (en aquells temps estava permès) i al matí vam fer el camí transversal i la pujada fins a l'Enforcadura per iniciar l'escalada. La via puja per una marcada fisura que puja ben recta dels de l'Enforcadura. L'entrada es fa des de l'inici de la canal de la via Xandri Casanellas pujant uns fisura que puja obliquament a l'esquerra fins a una bona plataforma on es fa reunió. Aquí comença una xemeneia que quan s'extraploma ens obliga a sortir per la dreta per placa (aquí hi havia un parell de passos d'artificial).
La via segueix amb la mateixa tònica, pujant sempre per la gran fisura que ratlla tota la paret de dalt a baix.Trobem un altre pas d'escalada artificial i després d'una reunió cal superar un pas catalogat de sisè grau, un encastament estret i extraplomat. Superat aquest pas, la dificultat ja és menor i es puja per la canal fins al cim del Pollegó Inferior.
MÉS FOTOS:
RESSENYA:
Nota: aquesta és la ressenya clàssica, tal com la vam fer nosaltres. Actualment els dos passos d'escalada artificial se superen en lliure o amb un pas d'A0.
PARTICIPANTS:
Enrique B. i J. Rafel - "cordada de apoyo": Magda
3 comentaris:
Precisament també vam fer aquesta via al cap de dos dies, el 9 de juny del 1981, amb el meu germà Josep. Com que ell es coneixia molt bé el Pedra, li feia molta mandra haver de caminar fins allà dalt, així que va decidir que hi aniríem per la cara nord del Calderer... Vam pujar per la Cerdà-Pokorski, vam baixar fins a l'Enforcadura i vam anar a barallar-nos amb les fissures aquelles de l'Estorach. Una jornada completa com us podeu imaginar, però què caram, érem joves..., quan si no s'han de fer aquestes coses, no creieu?
Vaja Rafel, quins temps, ha plogut molt desde que vam fer aquesta ascensió
Molts anys i grans records !!!
Publica un comentari a l'entrada