Una via molt clàssica, una de les poques vies d’escalada del massís del Canigó, que puja per un diedre a la cara nord del Pic Barbet (2.733 m). La via es feia totalment en escalada lliure, amb una gran varietat de tècniques, sobre una roca granítica de molt bona qualitat, franca i segura.
La bellesa d’aquesta escalada va fer que fos inclosa en un llibre clàssic del pirineisme:
Los Pirineos, las 100 mejores ascensiones y excursiones
, de Patrice de Bellefont. Va ser precisament el fet que aquesta via fos considerada entre les cent millors dels Pirineus el que ens va portar a intentar-la.
En aquell temps encara es podia pujar en cotxe fins al refugi dels Cortalets. Era una pista molt llarga però en bon estat, que arribava fins a la mateixa porta del refugi. Nosaltres ho vam fer així i vam dormir al refugi dels Cortalets, propietat del Club Alpí Francès (CAF).
L’endemà, després d’una aproximació relativament curta, vam iniciar l’escalada pel magnífic diedre, molt ben definit i amb una roca excel·lent. El diedre puja per la cara nord de la muntanya, que cau sobre un indret fosc i ombrívol, on encara hi havia una bona congesta de neu en ple mes d’agost.
Vam superar la via sense problemes, amb passos de cinquè grau, i vam arribar al cim del Pic Barbet (2.733 m). Des del cim vam retornar fàcilment al punt de partida pel camí de la via normal del Barbet, sense cap dificultat.
RESSENYA:
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada