diumenge, 26 d’agost de 1979

Pic Barbet (2.733 m) via Sala-Bobo

Una via molt clàssica, de les poques vies d'escalada del massís del Canigó, que puja per un diedre a la cara nord del Pic Barbet (2.733 m). La via es fa totalment en lliure amb diversitat de tècniques amb una roca granítica de bona qualitat, franca i segura.
La bellesa d'aquesta via la va fer digna d'aparèixer en un llibre clàssic del pireneísme: Los Pirineos, las 100 mejores ascensiones y excursiones, de Patrice de Bellefont. Va ser precisament aquest fet, que aquesta via fos considerada entre les 100 millors dels Pirineus, el que ens va portar a intentar aquesta via.
En aquell temps encara es podia pujar en cotxe fins al refugi de Cortalets. Era una pista llargíssima però en bon estat i s'arribava fins a la porta del refugi. Nosaltres ho vam fer aixi i vam dormir en el refugo de Cortalets, propietat del Club Alpí Francès (CAF).
Al matí, després d'una aproximació relativament curta, vam iniciar aquesta escalada pel magnífic diedre, ben perfilat i amb una roca magnífica. El diedre puja per la paret Nord de la muntanya, que cau sobre un indret fosc i ombrívol on encara hi havia una bona congesta de  neu en ple mes d'agost.
Vam superar la via sense problemes, superant passos de cinquè grau, arribant al cim del Pic Barbet (2.733 m). Des del cim vam retornar fàcilment al punt de partida pel camí de la via normal del Barbet, sense dificultat. 

RESSENYA:

MÉS FOTOS
: