Foto d’arxiu: escalada al Yelmo, desembre de 2018
Últim cap de setmana d’escalada a la Pedriza. Aquesta vegada, amb la colla de sempre, vam fer la via Calavera al Yelmo.
Un cop més vam seguir l’itinerari d’aproximació a aquesta roca emblemàtica de la Pedriza i vam escalar aquesta clàssica, que es fa íntegrament en escalada lliure, al més pur estil pedricero.
És una via característica de la Pedriza que recorre la gran paret del Yelmo començant per una marcada fissura a la part dreta. La primera tirada puja per aquesta fissura, utilitzant en part la tècnica d’encastament, i al final un pas de V complica una mica l’entrada a la reunió.
A continuació sortim per una fissura amb un llarg flanqueig ascendent, amb dues tirades de IV+ i IV. Després arriba la tirada clau de la via, que segueix la mateixa diagonal però ha de superar un pas desplomat de V.
La tirada següent comença amb un pas difícil de V, però ben aviat la paret s’ajeu i flanquegem per sota un desplom fins trobar el punt feble que permet superar aquest darrer obstacle amb un pas de cinquè grau.
Des d’aquí ja només queda una grimpada fàcil, gairebé tota caminant, fins al cim del Yelmo (1.707 m).
Un cop més vam seguir l’itinerari d’aproximació a aquesta roca emblemàtica de la Pedriza i vam escalar aquesta clàssica, que es fa íntegrament en escalada lliure, al més pur estil pedricero.
És una via característica de la Pedriza que recorre la gran paret del Yelmo començant per una marcada fissura a la part dreta. La primera tirada puja per aquesta fissura, utilitzant en part la tècnica d’encastament, i al final un pas de V complica una mica l’entrada a la reunió.
A continuació sortim per una fissura amb un llarg flanqueig ascendent, amb dues tirades de IV+ i IV. Després arriba la tirada clau de la via, que segueix la mateixa diagonal però ha de superar un pas desplomat de V.
La tirada següent comença amb un pas difícil de V, però ben aviat la paret s’ajeu i flanquegem per sota un desplom fins trobar el punt feble que permet superar aquest darrer obstacle amb un pas de cinquè grau.
Des d’aquí ja només queda una grimpada fàcil, gairebé tota caminant, fins al cim del Yelmo (1.707 m).
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada