Escalada al Pedraforca. Dormim en el refugi Lluís Estasen i al matí pugem fins a l'Enforcadura, on comença la via Font, una via de vuit tirades que puja per la cara nord del Pollegó Inferior, la que cau sobre la tartera de l'Enforcadura. Aquesta via la vam fer l'any 1976; tot i que les assegurances i les reunions actuals són, segurament, diferents a les d'aquella època, reproduim aquí la ressenya original:
La via comença per una fàcil cornisa a l'esquerra fins al peu de la xemeneia, molt marcada, per on puja la via.
1a tirada: ens introduïm a l'estreta xemeneia i comencem a pujar amb tècnica de ramonage. Trobem u pitó d'assegurança. Més amunt, la xemeneia es fa més ampla, superem un desplom i arribem a un replanet, situat a la dreta de la canal i, assegurats amb un pitó vell, muntem la primera reunió.
2a tirada: seguim progressant per l'interior de la xemeneia, en ramonage, fins a un gran bloc de pedra encastat a la canal, visible ja des de la primera reunió. Ens assegurem amb dos pitons vells i muntem reunió sobre el bloc.
3a tirada: abandonem la canal sortint de la reunió per l'esquerra, amb un pas de flanc, ajudats per un pitó (A0) i seguim per l'aresta fins a un replà on, còmodament, muntem la tercera reunió.
4a tirada: seguim la mateixa direcció, en terreny fàcil però descompost, fins a la quarta reunió, que fem en un replà assegurats amb un pitó.
5a tirada: seguim amunt per la canal, que aquí és molt ampla i desdibuixada, per l'aresta esquerra i flanquejant després a la dreta per anar a parar al centre de la canal.
6a tirada: progressem per la canal, que es torna a fer estreta, i hem de superar alguns passos amb tècnica de ramonage i encastament. Muntem reunió en un replanet, al punt on la canal es fa estreta i desplomada.
7a tirada: sortim de la reunió en ramonage, molt estret, fins que ens veiem obligats a sortir a l'aresta de la dreta i, després de superar un desplom, tornem a entrar a la canal, per on seguim fins arribar a un replanet. Veiem a l'esquerra una gran llastra adossada a la paret, formant una xemeneia, amb alguns blocs encastats. Fem reunió.
8a tirada: pugem novament en ramonage entre la gran llastra i la paret fins a situar-nos sobre aquesta llastra, des d'on, ja fàcilment, arribem a la cresta, a pocs metres del cim, al que arribem ja desencordats.
La canal està freqüentment humida, amb verdet i degotalls. Per tant, és millor fer-la a finals d'estiu que és quan estarà més seca (o no). També és convenient pujar sense motxilla, per facilitar el ramonage.
La via comença per una fàcil cornisa a l'esquerra fins al peu de la xemeneia, molt marcada, per on puja la via.
1a tirada: ens introduïm a l'estreta xemeneia i comencem a pujar amb tècnica de ramonage. Trobem u pitó d'assegurança. Més amunt, la xemeneia es fa més ampla, superem un desplom i arribem a un replanet, situat a la dreta de la canal i, assegurats amb un pitó vell, muntem la primera reunió.
2a tirada: seguim progressant per l'interior de la xemeneia, en ramonage, fins a un gran bloc de pedra encastat a la canal, visible ja des de la primera reunió. Ens assegurem amb dos pitons vells i muntem reunió sobre el bloc.
3a tirada: abandonem la canal sortint de la reunió per l'esquerra, amb un pas de flanc, ajudats per un pitó (A0) i seguim per l'aresta fins a un replà on, còmodament, muntem la tercera reunió.
4a tirada: seguim la mateixa direcció, en terreny fàcil però descompost, fins a la quarta reunió, que fem en un replà assegurats amb un pitó.
5a tirada: seguim amunt per la canal, que aquí és molt ampla i desdibuixada, per l'aresta esquerra i flanquejant després a la dreta per anar a parar al centre de la canal.
6a tirada: progressem per la canal, que es torna a fer estreta, i hem de superar alguns passos amb tècnica de ramonage i encastament. Muntem reunió en un replanet, al punt on la canal es fa estreta i desplomada.
7a tirada: sortim de la reunió en ramonage, molt estret, fins que ens veiem obligats a sortir a l'aresta de la dreta i, després de superar un desplom, tornem a entrar a la canal, per on seguim fins arribar a un replanet. Veiem a l'esquerra una gran llastra adossada a la paret, formant una xemeneia, amb alguns blocs encastats. Fem reunió.
8a tirada: pugem novament en ramonage entre la gran llastra i la paret fins a situar-nos sobre aquesta llastra, des d'on, ja fàcilment, arribem a la cresta, a pocs metres del cim, al que arribem ja desencordats.
La canal està freqüentment humida, amb verdet i degotalls. Per tant, és millor fer-la a finals d'estiu que és quan estarà més seca (o no). També és convenient pujar sense motxilla, per facilitar el ramonage.
RESSENYA:
RESSENYA HISTÒRICA:
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada