Foto d'arxiu: camí de Cànoves a Vallfornés, any 2010
En aquella època Cànoves era un dels nostres llocs preferits. Havíem fet el campament de final de curs l'estiu de 1967 i quan començava la calor l'excursió de Cànoves al gorg de la Riera de Vallfornés era un clàssic.
En aquesta ocasió vam fer una sortida de cap de setmana amb acampada a la zona. Sembla ser que acampàvem en uns prats que eren propietat d'una tal senyora Isabel, que vivia en una masia propera i ens donava permís per acampar a la seva finca.
Vam sortir dissabte a la tarda amb autocar, que ens va deixar a Cànoves. Des d'allà, carregats amb les tendres i les motxilles, vam pujar caminant fins al lloc d'acampada. Vam tenir la mala sort que només baixar de l'autocar va començar a ploure amb força i tot el camí va estar plovent, de manera que vam arribar ben remullats.
Sota la pluja vam recollir llenya per fer foc i altres van plantar les tendes. No va ser possible encendre el foc, de manera que vam haver se sopar en fred i amagats dintre de les tendes mentre plovia sense parar. En aquell temps era freqüent encendre foc en el bosc, cosa que avui està molt prohibit, per escalfar el menjar o fer carn a la brasa. Aquesta vegada no va ser possible, de manera que vam sopar el que vam poder i després vam anar a dormir ben aviat.
Ens vam llevar molt aviat i vam anar a buscar refugi a la masia propera, la de la senyora Isabel, on vam esmorzar. Després vam anar a missa al poble i, de tornada, ja no plovia, de manera que vam organitzar uns jocs, cosa també molt habitual en aquella època, quan fèiem excursions curtes però complementàvem la sortida amb altres activitats, especialment jocs. Aquesta vegada ens van fer una petita classe sobre primers auxilis. Després vam tornar caminant fins a Cànoves per agafar l'autocar de tornada a casa.
D'aquesta sortida es va publicar una
petita crònica a la revista del Grup Excursionista, la revista
Sendero, que ens ha ajudat a fer l'entrada del blog perquè a la memòria va quedar ben poca cosa d'aquella sortida.
