divendres, 31 d’agost de 2018

Via ferrada de la Foradada del Toscar

Via Ferrata de la Foradada del Toscar
Aprofitant els darrer cap de setmana d'agost hem programat una sortida als Pirineus per fer algunes ascensions. Avui tocava fer el desplaçament fins a la zona del Néouvielle passant pel túnel de Bielsa però no ens hem ressignat a dedicar la jornada únicament al desplaçament en cotxe i hem pensat que podem fer una aturada tècnica per fer una via ferrada.
La ferrada de la Foradada del Toscar és força interessant i de certa dificultat (K4). Està situada a prop de la població d'Ainsa i per si sola no justificaria un desplaçament tan llarg, però avui teníem l'ocasió, ja que hem de passar pel peu de la ferrada, de fer aquesta activitat.
La via comença pujant per un esperó molt dret per després entrar en una marcada canal per on es puja fins al cim d'una agulla lleugerament despresa del cingle principal. Després es baixa flanquejant per entrar en una gran placa que cal travessar horitzontalment i seguir en lleugera baixada vorejant el cingle fins arribar a un pont nepalès que ens porta a la placa final per on pugem per una escala de gat força vertical. Aquí acaba la part principal de la via encara que més amunt encara hi ha un parell de passos equipats que ens permetrien allargar una mica l'activitat.
Tota la via està perfectament equipada, potser massa equipada, amb grapes, algun esglaó i cable de vida. Hi ha passos verticals i exigents però sense que la dificultat sigui massa alta, ja que a cada pas trobem sempre la presa de mans o de peus en el punt just per facilitar-nos la progressió.
Un cop acabada la ferrada hem tornat a agafar el cotxe per completar el desplaçament, travessant el túnel de Bielsa, fins a la població francesa de Fabian, on ens hem allotjat a la gîte d'ètape Espace & Montagne que serà la nostra base d'operacions en els propers dies.
Aquí teniu un vídeo amb imatges d'aquesta via ferrada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Ferrada de
Lizara, 2015
Ferrada de
Bierge, 2011
Ferrades de
Rodellar, 2011

divendres, 24 d’agost de 2018

Cova de Ses Mamelles (Formentera)

Sa Cova de Ses Mamelles
La Cova de Ses Mamelles és una de les cavitats més importants de l'illa de Formentera encara que, en realitat, no és una única cova sinó un sistema format per diverses coves properes, connectades entre elles. Igual que passava amb la Cova d'es Fum, que vaig visitar ahir, resulta difícil trobar informació exacta sobre la situació i característiques d'aquest sistema de coves però sí que vaig trobar la informació necessària per localitzar-la. S'ha de dir que he trobat la cova en el segon intent perquè l'any passat ja vaig intentar trobar aquesta cova recorrent una part del cingle de la Mola sense trobar més que algunes petites coves cegues que, sens dubte, no eren la cova que buscava. Avui sí que estic segur d'haver trobat la Cova de Ses Mamelles o, si més no, bona part de les coves que formen el sistema del mateix nom.
El punt de partida està a la pista de Can Ferrer Vell, que recorre l'altiplà de La Mola fins al cingle que limita aquest altiplà caient a plom sobre el mar. He arribat fins a una petita casa situada just al costat del cingle. Des d'aquí sembla impossible que es pugui baixar pel cingle despenjant-se fins a la cova però a pocs metres de la casa hi ha un pendent rocós per on és possible baixar sense massa dificultat. Havia llegit en una web que baixaven posant una corda com a passamà però no era necessari, tot i que a l'inici de la baixada hi ha un magnífic pont de roca que pot servir per lligar una corda i assegurar el pas.
Després de baixar el primer esglaó del cingle he trobat la primera cova, petita però amb diverses finestres. He pensat que devia ser el que algú anomena "les set coves" perquè, efectivament, hi havia diverses petites coves enllaçades. He baixat una mica més i he trobat l'entrada de la gran cova. És molt gran, amb sales de gran amplitud que s'estenen al llarg del cingle amb diverses obertures mirant al mar. A la primera sala hi havia un gran forat rectangular, sens dubte excavat pels arqueòlegs que van fer prospeccions en aquesta cova buscant restes prehistòriques.
He recorregut diverses sales, algunes connectades entre elles per petites gateres, però la cova és tan gran i amb tants racons que estic segur que no he recorregut ni la meitat de les sales. Per fer una bona exploració cal portar piles de recanvi i roba adequada per enfangar-se per les gateres i passadissos estrets.
Finalment he donat per acabada l'exploració del sistema de coves de les Mamelles i he tornat a pujar pel cingle, satisfet per haver trobat, finalment, la Cova de Ses Mamelles.


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2017
Cala Llonga
2015
El Pou de la
Portella, 2015

dijous, 23 d’agost de 2018

Sa Cova des Fum... o no (Formentera)

Sa Cova des Fum
Passant uns dies d'agost a Eivissa, hem fet una petita escapada a Formentera. En aquesta illa no hi ha cap muntanya amb una mínima altitud però fins i tot en una illa com aquesta hi ha centres d'interès per al Blog de Muntanya. A Formentera no hi ha muntanyes però sí que hi ha unes quantes coves. La majoria són petites i sense massa interès però n'hi ha algunes que es mereixen una visita.
La feina no és fàcil perquè hi ha molt poca informació disponible i la localització de les principals coves és un misteri.
La Cova des Fum és una de les més famoses a causa de les llegendes de vikings i sarraïns però, tot i que la història dels vikings despenjant-se amb una barca des del cingle l'he trobat escrita a molts llocs, la localització de la cova no apareix clarament enlloc. Per sort, algunes publicacions concreten que la cova està sobre el paratge anomenat Sa Cala, un tram de costa al peu del cingles amb algunes barraques de pescador abandonades, on es pot arribar des de La Mola per un caminet penjat del cingle.
Avui he vingut a la Mola decidit a trobar la Cova des Fum. Des del Pilar de la Mola he agafat una pista que m'ha portat a la zona de Can Ferrer, on hi ha diverses masies escampades pel pla. Gairebé al final de la pista hi ha un vértex geodèsic que és la referència inicial. Després de buscar una mica resseguint el cingle he trobat una fita gran que, sens dubte, havia d'indicar alguna cosa important. Efectivament, allà mateix, una mica amagat per la vegetació, comença el corriol que dóna accés per terra a Sa Cala.
El caminet, ben traçat, baixa del cingle aprofitant l'únic punt feble de la roca vertical. Al cap de poc, a peu de camí, he trobat una primera cova, petita però amb diverses entrades. He fet quatre fotos i he seguit baixant. Gairebé al final de la baixada, el camí travessa una curiosa zona que sembla ser una duna fòssil. Després he arribat a Sa Cala, on hi ha les casetes de pescadors. Mirant cap al cingle he vist la gran obertura d'una cova i he deduït que era la que buscava. No hi ha camí, de manera que he hagut de pujar pel dret i fins i tot grimpar un parell de passos per arribar a l'entrada de la cova. Estava segur que era la Cova des Fum però la veritat és que després he arribat a la conclusió que, tot i ser una cova bastant gran, no és l'autèntica cova des Fum. Quan vaig publicar el track en el wikiloc, un usuari em va dir que la cova que vaig visitar és la "Cova de Sa Plaerança". Vaig buscar informació sobre aquesta cova i la poca informació trobada tampoc lliga amb la cova que jo vaig visitar, de manera que no sé quina és aquesta cova i deixo aquesta entrada de blog en la incertesa. Espero poder tornar aviat a Formentera per completar l'exploració.
La cova és gran, té diverses sales comunicades entre elles i diverses obertures a l'exterior formant finestres sobre el Mediterrani. Com que anava sol i només portava una llinterna, m'he conformat amb una exploració superficial de la cova, sense entrar en les gateres que es perdien en la foscor. He fet diverses fotos i he estat una estona gaudint d'un dels pocs llocs solitaris que es poden trobar a Formentera a l'agost.
He baixat novament a sa Cala i m'he remullat en una mena de banyera formada per les roques d'aquest lloc tan singular, abans d'iniciar la calorosa pujada pel caminet de sa Cala fins al capdamunt del cingle, per retornar al punt de partida. 


ENTRADES RELACIONADES:
Cala de Ses
Baladres, 2015
Cap des
Falcó, 2013
Camí de Sa
Pujada, 2009

dissabte, 11 d’agost de 2018

Torrent de Mossers

Torrent de Mossers
El Torrent de Mossers és un barranc relativament fàcil i curt, tot i que té alguns ràpels de bona mida, de fins a 25 metres. Està ubicat a l'Alt Urgell, a prop de la població de Civís. Tot el barranc és bastant obert excepte en alguns punts molt concrets. Es pot dir que es tracta d'un barranc "per a col·leccionistes" i que potser no justifica un viatge des de Barcelona però l'hem triat en aquest dia colorós d'estiu perquè per aquest barranc baixa aigua fins i tot en ple agost i, en principi, no cal caminar gaire per fer-lo.
És un barranc que es fa molt poc i potser per això l'accés no té camí i alguns ancoratges són precaris. Com que passa per terreny boscós, alguns ancoratges són baguetes passades per algun dels arbres. Algunes d'aquestes baguetes estaven en mal estat i les hem renovat. Per altra banda, en els passos clau hi ha ancoratges metàl·lics molt bons.
Hem arribat en cotxe a Civís i hem agafat una pista que surt a la dreta, a l'entrada del poble. Després d'uns quants revolts hem arribat a un gir molt marcat, on hem deixat el cotxe. Sense camí, guiant-nos per la intuïció i per un esquema que hem trobat per internet, hem arribat al torrent.
El descens és fàcil i entretingut i, encara que baixava poca aigua, refrescant. Hem anat fent els ràpels, en general fàcils i curts, fins al ràpel principal, de 25 metres, on hem gravat unes escenes amb el dron.
Finalment hem arribat al final del barranc, marcat per un petit canal d'aigua per on hem sortit caminant a l'esquerra fins a prop d'una masia, des d'on una pista ens ha portat a la carretera.
Des d'aquest punt cal retornar a buscar el cotxe al punt de partida, una llarga caminada si no hem portat dos cotxes. Nosaltres hem tingut sort perquè un amable conductor que hem aturat fent auto-stop ha portat en Toni fins més enllà del poble, ben a prop d'on teníem el cotxe.
I aquí teniu la pel·lícula oficial d'aquesta sortida:




ENTRADES RELACIONADES:
Barranc de
Culles, 2014
Torrent de
L'Urdell, 2011
Barrancs del
Fenollet, 2010