Aprofitant uns dies de vacances de sol i platja a Eivissa, hem fet aquesta excursió a una de les cales més amagades d'aquesta Illa. La Cala de Ses Balandres està situada a la costa nord d'Eivissa, a prop de la petita població de Santa Agnès de Corona. El camí d'accés és curt però intens; és un camí equipat que baixa, amb l'ajut de cordes fixes i d'una escala de fusta, fins a aquesta petita cala solitària. No és un camí difícil, tot i que no és apte per a persones amb vertígen o amb por. Aquest camí ha estat equipat pels pescadors de la zona per poder accedir a la cala, on hi tenen diverses construccions de pedra per guardar-hi les barques i els estris de pesca. Des de Santa Agnès hem sortit per una petita carretera fins al Pou de Sa Corona; aquí hem pres un camí a la dreta que passa entre unes cases i segueix ben marcat fins un petit coll on comença la canal de baixada. El camí es converteix en un corriol que baixa per la canal. Ben aviat hem trobat el primer pas clau, un petit cingle d'uns 7 metres que es baixa per una escala de fusta sense cap dificultat. L'escala és sòlida i sembla que ha estat renovada recentment perquè al costat hi ha les restes esmicolades d'una escala més antiga. Més avall hem trobat diversos trams equipats amb cordes fixes, sense cap dificultat, i hem arribat al pas més difícil del camí, un mur d'uns quinze metres que s'ha de desgrimpar amb l'ajut d'unes cordes fixes. Hem superat el pas sense massa problemes, en part gràcies al fet que els estrats de la pròpia roca formen uns esglaons naturals que faciliten la baixada. Un cop superat aquest pany de paret ja no queden dificultats; un caminet ens ha portat fins a la cala, ocupada per les construccions dels pescadors. Aquesta cala no és gens apta per al bany, ja que no hi ha sorra sinó una estreta franja de platja ocupada per una pedrera amb pedres de diverses mides. A més, hem trobat una extraordinària concentració de meduses; una autèntica sopa de meduses que feia impossible banyar-se en condicions. Ens hem remullat una mica, evitant les meduses que ens voltaven, i hem iniciat el retorn pel mateix camí. Com tothom sap, és més fàcil escalar que desgrimpar, de manera que hem superat en un minut el mur final que a la baixada ens ha ocupat una bona estona. Hem desfet el camí d'anada fins a Santa Agnès de Corona i allà hem acabat la jornada excursionista en el bar Cosmi amb un refresc i alguna cosa per picar...
ENTRADES RELACIONADES:
ENTRADES RELACIONADES:
 S. Carles - Cala Mastella, 2013 |  Cala Llonga - Es Llibrell, 2013 |  GR221: coll de Sa Gremola, 2012 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada