dissabte, 30 de juny del 2018

GR7: Porta - Grau Roig

GR7: Porta - Grau Roig
Al setembre passat, quan vam iniciar el recorregut del GR7, teníem previst començar-lo a Porta, a la Cerdanya francesa, per enllaçar amb el Camí dels Bons Homes que havíem fet anteriorment. Són quatre etapes afegides al tram català del GR7, travessant de nord a sud el Principat d'Andorra. Les dues primeres etapes, des de Porta fins a Les Escaldes, són de muntanya i estaven programades per als mesos de setembre i octubre però el mal temps ens va fer ajornada aquestes dues etapes deixant-les per a la sortida final de la temporada.
Avui, després d'una aturada tècnica per esmorzar en el bar del càmping Stel de Puigcerdà, hem arribat a Porta amb l'autocar. Hem iniciat la caminada travessant la via del tren per un petit túnel, just per on vam sortir quan vam acabar aquí una de les etapes del Camí dels bons Homes, i hem agafat una petita pista a l'esquerra, paral·lela al riu Querol. La pista s'ha convertit en un bon camí, que puja per la Vall de Campcardós. El nostre camí, el GR7, coincideix al llarg de tota la vall amb el Camí dels Bons Homes, tot i que nosaltres vam venir per la variant de Guils que es troba amb la branca principal, la de la Portella Blanca, justament a l'entrada de la Vall de Campcardós.
Hem seguit una bona estona pujant per la vall amb una gran visió del Peyraforca ,que presenta la seva cara més dreta mirant a la vall. Al cap d'una estona hem arribat a la Cabana de Campcardós, un petit refugi de pastors molt ben condicionat, on hem fet una petita aturada.
Hem seguit el nostre camí passant al costat dels estanys de Campcardós mentre al fons de la vall es començava a veure la Portella Blanca amb la taca de roca blanquinosa que li dóna nom. Hem superat els darrers metres arribant a la Portella Blanca d'Andorra (2.521 m). Es tracta d'un punt molt singular, on es troben les fronteres de tres paísos, i lloc de pas entre la Vall de Campcardós i la Vall de la Llosa. Hem fet un petit descans, menjant una mica i contemplant el panorama, i hem fet una panoràmica circular:

Al fons es veia la petita carena que separa la Vall de la Llosa del Grau Roig. El camí puja, més fàcilment del que semblava vist de luny, fins a la Portella d'Engaït. Des d'aquí es veia clarament el Grau Roig i fins i tot hem pogut distingir l'autocar plantat al mig de l'aparcament. El camí segueix la carena en direcció a l'altre coll, la Portella de Joan Antoni, passant pocs metres per sota del Pic d'Engaït. La tentació era massa forta i bona part del grup s'ha desviat una mica per pujar al Pic d'Engaït (2.776 m) arrodonint la jornada caminadora amb una ascensió. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Des del cim hem baixat per un llom ben ample fins a la Portella de Joan Antoni i ja directament cap al Grau Roig on ens esperava l'autocar per portar-nos a l'hotel Soldeu Maistre, on teníem reservat l'allotjament per a tot el grup.
El vídeo d'aquesta etapa està en fase d'edició en els laboratoris d'Edicions JGB. Tan aviat com estigui acabat el publicarem aquí.


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de la Portella
de J.Antoni, 2011
Pic d'Envalira
amb esquís, 2010
VF Bony
d'Envalira, 2007

dissabte, 23 de juny del 2018

Torrent de la Corba

Torrent de la Corba
Hem tornat per tercera vegada al Torrent de la Corba, tot un clàssic del barranquisme, amb passos espectaculars i avui força aquàtic. Hem volgut aprofitar que després d'una primavera molt plujosa el torrent baixa amb un bon cabal, fent molt interessant aquest descens.
Hem arribat a Bruguera i hem pujat per la pista del Coll de Jou fins al punt de partida de l'aproximació. En pocs minuts hem arribat al llit del Torrent Roig (aquest és el nom oficial segons els mapes) i hem iniciat el descens, que comença obert i sense ressalts. Al cap de poc el torrent es va tancant i després d'un passadís d'altes parets hem arribat  a la instal·lació del primer ràpel. En total hi ha deu ràpels, a més d'alguns ressalts i tobogans. Ens hem equipat i hem iniciat el descens.
Els petits gorgs que en la nostra primera visita al torrent estaven secs avui eren ben plens, de manera que el descens ha estat força aquàtic i refrescant. Després de sis ràpels sense massa complicació hem arribat al pas clau d'aquest descens: tres ràpels llargs encadenats, en un indret molt engorjat. El primer baixa per una rampa, passa pel característic pont natural i acaba en el balconet, el punt més singular del Torrent de la Corba. El segon ràpel té una sortida espectacular quan hem de passar per sobre de la barana de pedra del balcó per iniciar el ràpel amb una maniobra acrobàtica. Superat el pas del balcó, la resta del barranc ens ha semblat ja molt fàcil.
Hem completat el descens i hem arribat al punt de retorn, marcat amb un rètol de fusta clavat en una roca. El retorn no és fàcil perquè comença grimpant per una canal amb l'ajut d'uns cables d'acer. Després, un caminet poc marcat però amb algunes fites disperses ens ha portat fins a una pista per on hem arribat al punt de partida per recuperar el cotxe.
Ha estat una interessant matinal barranquista que ens ha deixat ben satisfets. Hem acabat la sortida fent un aperitiu en el Bar Gusi de Ribes, abans de tornar a dinar a casa.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida, avui de producció pròpia i amb escenès inèdites del ràpel del balconet gravades amb el dron:




ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de la
Corba, 2013
Salt del
Grill, 2005
Torrent de la
Corba, 2003

dissabte, 16 de juny del 2018

El Feixant del Montsec

Feixant del Montsec
Un itinerari espectacular per la Serra del Montsec que ressegueix una feixa penjada del cingle a mitja paret, amb grans vistes i passos molt singulars però sense dificultat especial. Hem arribat a la població d'Àgeu i hem pujat en cotxe per la petita pista asfaltada que porta al punt culminant del Montsec d'Àger, el cim de Sant Alís, on hi ha una base de salt de parapent i ala delta. Abans d'arribar a dalt, en un marcat revolt a l'esquerra a uns 1.360 m, hem agafat una pista molt bona que en pocs minuts ens ha portat al punt de partida, l'inici del camí de la Canal de l'Embut, marcat amb una fita.
Hem iniciat l'ascensió pel camí poc marcat en direcció al cingle. Les fites ens han anat guiant muntanya amunt fins que hem arribat al peu de la Canal de l'Embut, una canal amb una forma característica, ampla per dalt i estreta per baix, que recorda l'estri de cuina que li dóna nom.
L'entrada a la canal és un petit mur equipat amb una cadena de ferro que ens ajuda a superar el pas. Més amunt hi ha un altre tram equipat amb una cadena. Quan el cingle ens ha barrat el pas hem flanquejat uns metres a l'esquerra fins que hem pogut seguir recte amunt amb alguna petita grimpada i un tercer i definitiu tram equipat amb cadena d'acer.
Hem arribat al capdemunt del cingle, just al costat d'unes antenes, i hem pres la pista que ressegueix tota la carena fins al cim de Sant Alís (1.676 m). En aquell moment el cim estava tapat per la boira i no hem pogut veure el gran panorama que ofereix normalment aquest cim, amb vistes als Pirineus i a les planes d'Urgell.
Després de menjar una mica hem iniciat la segona part del recorregut d'avui: el Feixant del Montsec. Her reculat una mica per sobre del cingle fins trobar l'entrada a la feixa penjada. El camí, de vegades poc definit però sense pèrdua, resseguex una llarga feixa a mitja alçada del cingle, amb passos espectaculars però sense dificultat especial. És un llarg tram de més de 2 km, un itinerari realment singular. A més, les darreres pluges i la primavera han omplert de flors tota la feixa oferint-nos un espectacle natural de primera.
Al final de la feixa, el camí baixa per un bosc i uns pendents pedregosos fins arribar a la pista, a gairebé 2 km del punt on havíem deixat el cotxe. Una curta passejada ens ha retornat al punt de partida on hem donat per acabada l'excursió.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog: 




ENTRADES RELACIONADES:
BTT: Colobó i
Sant Alís, 1994
Torrent del
Bosc, 1989
BTT Montsec
d'Ares, 1989

dissabte, 9 de juny del 2018

Gorja del Gravet

Gorja del Gravet
Avui hem iniciat la temporada de barrancs amb el descens de la Gorja del Gravet, un barranc curt però intens amb un magnífic ràpel de 30 metres i amb un gran ambient barranquista. Ja havíem fet aquest descens l'any 2008 però en aquella ocasió no baixava ni una gota d'aigua pel torrent, de manera que aquell descens va ser molt diferent del d'avui. Aquella vegada ens va agradar molt el barranc i en acabar vam dir que hi tornaríem per repetir-lo amb aigua. Han passat 10 anys i fins avui no hem trobat el moment per repetir aquest descens, però ha valgut la pena.
La Gorja del Gravet és un barranc relativament proper i curt, apte per a una matinal barranquista. Nosaltres l'hem fet en sessió de tarda perquè hem sortit de casa quan eren gairebé les 12 del matí, però encara ens ha sobrat temps.
A migdia hem arribat a Rupit i hem agafat una pista amb alguns trams asfaltats que ens ha portat en poc temps fins al punt de partida. Érem tres barranquistes però havíem quedat amb el sector excursionista i ens hem trobat justament a l'aparcament amb els tres caminadors per fer junts el trajecte d'aproximació  a l'inici del barranc. Hem fet el curt recorregut passant pel Salt de Sallent, un dels atractius turístics de Rupit.
Hem arribat a la capçalera del barranc i hem comprovat que, tal com esperàvem, baixava un bon cabal, una situació molt diferent de la nostra anterior visit al Gravet. Ens hem posat els neoprens i ens hem preparat per iniciar el descens. Ens hem acomiadat dels excursionistes i hem fet el primer ràpel, d'uns 15 metres i ben remullat. Aquí hem tingut un problema, ja que quan en Joan estava a punt d'iniciar el ràpel les seves sabates de barranquisme s'han desintegrat. Se li ha desprès tota la sola i ha quedat amb el peu a l'aire; una situació prou incòmomoda per deixar el barranc per un altre dia.
Hem quedat només dos barranquistes però hem seguit baixant. Després d'un sector de petites desgrimpades i dos ràpels curts hem arribat al ràpel gran, el principal atractiu d'aquest descens. Un ràpel de 30 metres encaixonat i amb una magnífica cascada. Per arribar a la instal·lació s'ha de recórrer una petita cornisa assegurada amb diversos ancoratges químics; un equipament perfecte. Hem gaudit del ràpel i hem fet la foto de grup, avui més aviat de grupet, abans de seguir.
Continuant el descens hem trobat un petit caos de blocs que hem travessat amb curtes desgrimpades, arribant al darrer ràpel, curt però ben remullat. Poc després hem trobat la fita de pedres que marca l'inici del camí de retorn, un camí poc definit però que ens ha portat fins a la pista per on havíem arribat a l'inici del barranc.
Aquí teniu el vídeo de la jornada. Aquesta vegada és de producció pròpia amb alguna escena cedida pels excursionistes:




ENTRADES RELACIONADES:
Gorja del
Gravet, 2008
BTT Serra de
Cabrera, 2003
Salt de
Sallent, 1971

dissabte, 2 de juny del 2018

GR7: Ermita del Grauet - Jorba

GR7: Pinós - Santuari del Grauet
Hem tornat al GR7 per fer aquesta etapa per terres de la Catalunya Central, entre el Bages i l'Anoia. Avui l'etapa ens ha sorprès molt agradablement, ja que hem pogut gaudir dels mil colors dels camps al mes de maig i de les extenses vistes panoràmiques de la Serra de Rubió.
Després d'esmorzar al Restaurant La Pala, de Sant Pere Sallavinera, l'autocar ens ha deixat a l'Ermita de la Mare de Déu del Grauet, on vam acabar la darrera etapa. Els camps de cereals que envolten l'ermita tenien un magnífic color verd amb tonalitats groguenques. Un quadre primaveral que ens ha acompanyat al llarg de tota l'etapa. Entre camps de conreu verds i daurats amb taques vermelles de roselles, hem seguit per una pista que recorre la Vall de la Maçana resseguint el torrent que dóna nom a la vall. Hem passat per La Noguera, una gran masia reconvertida en casa de colònies, i poc després hem arribat al Refugi del Mas del Tronc, un refugi de muntanya propietat de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC).
Havíem pensat en la possibilitat d'esmorzar en el refugi però hem arribat molt aviat i hem decidit seguir una mica més abans de treure l'entrepà. El GR deixa les pistes i puja per un corriol, muntanya amunt, en direcció al llom de la Serra de Rubió. Ja es veien a dalt els generadors eòlics que també ens han acompanyat avui durant bona part del nostre trajecte.
Hem arribat al dalt de la Serra i hem agafat una bona pista que planeja per tot el llom de la muntanya resseguint la llarga filera de generadors eòlics, amb grans vistes en totes direccions. Fins i tot es veia la Muntanya de Montserrat amb la seva silueta característica.
Ens hem aturat a esmorzar i hem fet la foto de grup abans de seguir per la mateixa pista fins arribar a un ample coll, poc marcat, on hi ha una torre de comunicacions amb diverses antenes. Des d'aquest coll ja es veia la gran plana on s'assenta la ciutat d'Igualada, que es veia perfectament. També es veia l'autovia A2, on havia d'acabar l'etapa d'avui. La pista baixa per aquesta vessant de la muntanya fins a una carretera que hem seguit uns metres abans de deixar-la per prendre una pista asfaltada que ressegueix un nou sector de generadors eòlics.
Hem arribat a Rubió, un poblet de quatre cases, i hem seguit de baixada. Hem passat per Pellerols, un petit grup de cases, i més endavant hem agafat un corriol al costat d'un torrent que ens ha portat a la Font de Torredenusa. Un nou  tram de carretera i una pista fins a Traver, un altre poblet de quatre cases que hem deixat enrere arribant a la caretera de Calaf. Aquí comença el darrer tram de l'etapa, curt però una mica enrevessat, que travessa l'autovia passant per sota d'un viaducte i arriba a l'antiga carretera N-II, just en el punt on el GR7 es troba amb el Camí de Sant Jaume que vam seguir fa uns anys, i on hem donat per acabada l'etapa.
El GR7 no passa per Jorba sinó per aquest punt situat a un km del nucli urbà. Aquí ens esperava l'autocar, que en pocs minuts ens ha portat fins al restaurant La Gallega de Jorba, on hem acabat la jornada amb un bon dinar. 
I aquí teniu un vídeo amb el resum de les tres darreres etapes del GR7, des de Brics fins a Jorba. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog: 




ENTRADES RELACIONADES:
GR1: La Valldan
Oden, 2016
GR1: Pallerols
La Valldan, 2016
CSJ: Can Parera
Panadella, 2013